Els àngels (i dimonis) de la gent gran

“Ja no tenia ganes de viure i ara m’aixeco del llit amb una il·lusió”. Com avui, que la Conxita s’ha llevat ben d’hora perquè no volia fer esperar la Maria, qui l’ha passat a recollir per casa a primera hora del matí per acompanyar-la a la perruqueria. I es nota, la Conxita està radiant: ben pentinada i lluint les seves millors gales, ha arribat puntual a l’Hotel Icària de Barcelona, on se celebra el dinar de Nadal dels Amics de la Gent Gran.

“En comptes dels Amics de la Gent Gran s’haurien de dir ‘els Àngels de la Gent Gran’”, explica la Conxita Tejedor, de 90 anys. En fa sis, va perdre la seva filla i el seu marit es va posar malalt i també va morir: es va quedar sola. “Va ser molt dur, estava molt deprimida i no parava de plorar, fins i tot em volia matar”, recorda amb els ulls plorosos, però la veu ferma.

I quan pitjor estava, va aparèixer el seu àngel, que seu al seu costat i està pendent d’ella en tot moment. Es diu Maria Cros i és ben terrenal, és voluntària dels Amics de la Gent Gran i, des de fa cinc anys, visita la Conxita un parell de cops per setmana, li truca cada dia i hi ha forjat un vincle molt fort.

Totes dues esperaven amb ganes el dinar de Nadal dels Amics de la Gent Gran. El d’avui és un dels 19 -cinc dels quals a Barcelona- que aquesta fundació de voluntariat, amb més de 30 anys de lluita contra la soledat i la marginació social de la gent gran, organitza arreu del territori. “Potser el dinar de Nadal és el gran ‘hit’ d’Amics de la Gent Gran, un dels quatre grans esdeveniments que organitzem per compartir estones de caliu humà”, assegura l’Eulàlia Tort, coordinadora de Sensibilització i Captació de fons de l’entitat.

Com la Conxita, més de 175.000 persones grans a Catalunya, segons dades de l’Institut d’Estudis Catalans (IDESCAT), pateixen aquest dimoni que és soledat no desitjada. Per fer-hi front, Amics de la Gent Gran “aposta per l’acompanyament emocional i la participació social com a eines per combatre aquestes situacions d’aïllament”, que es fan encara més feixugues durant les festes nadalenques, apunta Tort.

Per fer-ho, actualment compten amb uns 2.000 voluntaris, que cada setmana dediquen unes hores del seu temps a fer companyia a gent gran, assegura Tort. Però en necessiten més, per això han posat en marxa una campanya per reclutar més voluntaris. “Nosaltres posem el focus en la soledat, que té un impacte molt gran en la salut i el benestar de les persones, de totes, però encara més durant la vellesa”, afegeix.

El vincle entre voluntaris i gent gran és molt estret. “Per a mi la Conxita és molt més que una amiga”, assenyala la Maria, que es va fer voluntària just després de jubilar-se. A ella, l’experiència com a voluntària també l’ha enriquit moltíssim. “No sento que l’estigui ajudant, el benefici és mutu, he après molt de la seva experiència i lluita personal, i també de la vellesa. M’ha fet pensar en què passarà quan em faci gran, i tinc clar que, passi el que passi, no m’he d’aïllar de la societat”, destaca.

Soledat i mirada de gènere

A taula no falten els canalons, que sempre són sinònim de celebració. Una de les coses que crida l’atenció és que la gran majoria dels assistents, entre gent gran i voluntaris, són dones.

Aquest és un dels cavalls de batalla dels Amics de la Gent Gran: aplicar una mirada de gènere a la problemàtica de la soledat durant la vellesa. Tort ho explica, en primer lloc per una qüestió biològica: “les dones encara arriben en major nombre a aquestes edats”. Alhora, també apunta un factor emocional i generacional, i sosté que “als homes grans actuals els costa molt més verbalitzar el sentiment de soledat i, per tant, resulta més difícil arribar a ells”.

En Lluís voreja la setantena i és un dels homes que ha vingut al dinar. Va decidir fer-se voluntari perquè volia “continuar actiu” després de jubilar-se, sentir-se “útil” i ajudar a pal·liar el sentiment de soledat que va notar en persones grans del seu entorn. En el seu cas, fa tasques d’acompanyament de forma esporàdica: “ho faig sempre que puc, perquè és una activitat que m’omple moltíssim”, raona.

Contra prejudicis i estereotips

“Qui no ho hagi viscut no es pot imaginar el dur que és quedar-se sola”, subratlla la Conxita. Certament, la soledat és un dels dimonis de la gent gran, però no és l’únic: també ho són els prejudicis. Sovint associem la vellesa a valors negatius com decrepitud, fragilitat, irrealitat i tot un seguit d’estereotips que queden empetitits, almenys avui, en aquest saló ple de vida.

“Tinc 92 anys i m’he aficionat a escriure poesia, he descobert que m’encanta, què et sembla a la meva edat?”, afirma amb orgull la Mari Celorrio. Avui, la persona voluntària que l’acompanya cada setmana no ha pogut venir, però ella no s’ha quedat a casa: “no m’ho anava a perdre per res del món”, sentència.

A partir de la seva experiència com a voluntària, la Maria Cros remarca que “som nosaltres els que fem petits a la gent gran amb aquests estereotips, si els tractes com nens petits, es tanquen”. A més, explica que amb la Conxita juguen a les cartes, participen en activitats que organitza Amics de la Gent Gran i parlen de tot: “últimament sobretot de política, i és clar, també discutim”, confessa.

Un cop ha acabat l’àpat, la celebració continua. Després del tradicional brindis, la música de l’orquestra comença a sonar i els més animats s’arrenquen a ballar. La fundació entrega els lots de Nadal i homenatja voluntaris amb una llarga trajectòria a l’entitat.

La festa, que enguany ha comptat amb la presència de personalitats com el president del Parlament, Roger Torrent, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, està completa. Un any més, el dinar de Nadal ha estat tot un èxit. Persones grans i voluntaris desfilen cap a casa. “A mi m’han donat la vida”, reitera la Conxita amb un somriure als llavis.