Els Plans de Desenvolupament Comunitari com a processos participatius de millora
Comparteix
Un dels millors exemples de treball en xarxa és el que es dóna en aquestes actuacions globals, transversals i centrades en un determinat territori, que normalment és un barri. Tot seguit t'expliquem què són els PDC.
Un Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) es defineix com un procés d’acció comunitària que persegueix tot un seguit de transformacions i millores d’un territori a partir d’una visió compartida. En aquest procés participen tots els agents que formen part de la comunitat i que estan relacionats amb ella (entitats, administracions, serveis, teixit comercial i empresarial, etc.), però molt especialment les persones que hi viuen.
Es tracta d'una iniciativa amb una forta dimensió educativa orientada a millorar la qualitat de vida de les persones que habiten una determinada comunitat. Aquest procés està liderat per les entitats del territori, però compta amb la implicació de les adminsitracions, concretament l'autonòmica i la local.
Es considera com a pares de la metodologia de treball comunitari als investigadors socials Marco Marchioni i Tomás Rodríguez Villasante, que tenen propostes que es complementen una amb l'altra. A Catalunya els PDC van començar a implementar-se a la segona meitat dels anys 90.
El funcionament dels PDC
El treball transversal i en xarxa, la generació i potenciació de les sinergies, la coordinació de les actuacions, així com la participació, la coresponsabilitat, la sostenibilitat i la prevenció, es troben en els fonaments dels plans comunitaris. D'aquesta manera, entre tots i totes s'intenta millorar la comunitat a tots els nivells, així com el sentiment de pertinença a ella.
El marc general d'un PDC està establert en un projecte global dins del qual es duen a terme nombroses actuacions. Els projectes concrets que s'implementen abasten tots els àmbits: salut, educació, formació, inserció social, entorn, espais públics, associacionisme, participació ciutadana, cultura, economia social, lleure, esport, etc.
Pel que fa a col·lectius, el procés està obert a la participació de tothom, però sobretot intenta incidir en aquells més desfavorits, perseguint la seva inclusió i la cohesió social.
Algunes de les eines que es fan servir als PDC són el diagnòstic compartit per detectar necessitats, l'agenda comunitària de contactes i la programació comunitària de les accions que es duen a terme dins la planificació.
Com apunten des del Pla Comunitari de Trinitat Nova, un dels pioners arreu del territori català, "l’organització dels PDC és molt diversa i se centra normalment en el treball en comissions per temàtiques d’interès o necessitats detectades; aquestes comissions disposen de la participació de serveis, de veïns i veïnes (organitzats o no en associacions)".
Els PDC estan dinamitzats per un equip de professionals (tècnics o tècniques comunitàries), el nombre dels quals és variable, així com les seves hores de dedicació.
"No tots els PDC són iguals. Alguns són promoguts i desenvolupats per l’administració pública (Generalitat i/o Ajuntament). A d’altres, són les pròpies entitats i veïns del barri les que s’han organitzat per tirar-los endavant. En tots, però, s’entén que l’administració pública hi té un paper fonamental, ja que és un agent arrelat al territori que té el mandat democràtic d’aplicar-hi polítiques de benestar social" (Pla Comunitari Carmel Amunt).
Les actuacions dutes a terme de cara a assolir els objectius proposats es programen a mig i llarg termini. Aquesta seria la seqüència de les etapes del procés:
- Proposta de projecte
- Treball de camp
- Diagnòstic
- Anàlisi de la informació i del diagnòstic
- Elaboració del Pla Comunitari
- Implementació del Pla Comunitari
- Avaluació
Alguns exemples de plans comunitaris
A Catalunya hi ha en funcionament actualment gairebé una setantena de PDC. Aquests es concentren sobretot en barris de Barcelona (Roquetes, Verdum, Trinitat Nova, Barceloneta, Carmel, Poble Sec, etc.), Manresa (El Xup, Les Escodines, La Balconada, etc.), Badalona (Pomar, Montigalà-Bufalà, La Salut-Llefià, etc.), Terrassa (Pla de Bonaire, Sant Llorenç, Can Tussell, etc.), Girona (Fontajau, Sant Narcís-Santa Eugènia, etc.), Figueres (Bon Pastor, Juncària, Culubert, etc.), Tarragona (Campclar, Riu Clar, Torreforta, etc,) i Lleida (Centre Històric, Pius XII, etc.).
També es duen a terme PDC en d'altres poblacions com Sant Boi de Llobregat (Marianao, Camps Blancs, Cooperativa Molí Nou), Sant Sadurní d'Anoia (Vilarnau), Vilassar de Mar (El Barato, Districte III) o Vic (Pla del Remei, Pla Ciutat).
A Internet podem trobar molta documentació sobre els diferents PDC, ja que es tracta de processos participatius en els quals el fet de visibilitzar i compartir informació és molt important per afavorir el coneixement de tot allò que s'està fent per part de tots els agents implicats. Com a exemple, el Pla de treball 2015 Pla Comunitari de Roquetes:
Afegeix un nou comentari