Les persones afectades per inseguretat residencial i per dificultats en l'accés als subministraments tenen un estat de salut molt pitjor que la població general de Barcelona. Així mateix, els problemes relacionats amb aquestes dues situacions tenen una important repercussió en la salut dels infants.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020', que analitza l'evolució de l'emergència habitacional durant els darrers anys i les seves conseqüències en la salut de les persones. L'informe ha estat realitzat per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), l'Observatori DESC, l'Associació Catalana d'Enginyeria Sense Fronteres i l'Agència de Salut Pública de Barcelona.

Segons l'enquesta que s'ha fet a 415 persones que s'han acostat a la PAH i l'APE entre 2017 i 2020, gairebé nou de cada deu dones presenten mala salut mental i sis de cada deu mala salut percebuda. En el cas dels homes, són set de cada deu els que presenten mala salut mental i quatre de cada deu amb mala salut percebuda. En ambdós casos se superen les xifres de la població general de Barcelona ciutat.

D'altra banda, pel que fa als menors en la franja d'edat entre sis i catorze anys, s'ha obtingut informació de la salut percebuda, referida pel pare o la mare, i es va observar una mala salut percebuda en un 22,9% de les nenes i un 13% dels nens.

Les afectades per l'emergència habitacional

Amb les xifres a la mà de la situació de les persones enquestades en referència a l'emergència habitacional, l'informe conclou que les principals afectades per aquesta crisi són les persones que viuen de lloguer, així com les que han hagut d'ocupar. En aquest darrer cas, s'observa una tendència a l'alça de l'ocupació a Barcelona davant la manca d'alternatives. El 74% de les persones enquestades amb problemes d'ocupació són dones i el 26% homes. La majoria de les persones estan en la franja d'edat de 30 a 51 anys i amb un menor a la família.

La majoria dels problemes d'impagament de lloguer són amb grans tenidors. En concret, entitats financeres, filials immobiliàries d'aquestes entitats, fons d'inversió i entitats de gestió d'actius, així com les persones jurídiques titulars d'una superfície habitable de més de 1250 m2, són els propietaris dels habitatges en un 59% dels casos. Convé destacar que en el 7% dels casos hi ha un desconeixement desconeixia a qui correspon la propietat de la llar. BBVA i CaixaBank, les entitats financeres que més desnonen les persones hipotecades.

Aquests problemes d'impagament del lloguer venen sobretot per situacions d'atur, seguit per la pujada de la renda i de problemes de salut o malaltia.

Les dades també demostren la desprotecció existent dels menors i famílies monomarentals en risc de perdre la seva llar. El 28% de les persones amb menors a la llar, que són la immensa majoria, corresponen a famílies monoparentals, de les quals el 91% són dones amb fills o filles a càrrec seu.

Accés als subministraments

El 4% de les persones que han arribat per denunciar els seus casos a la PAH i l'APE tenen problemes específics de subministraments, mentre que el 78% els tenen d'habitatges. Un 19% compartien ambdós problemes. Quant als subministraments, l'informe destaca que la pobresa energètica també es dona durant els mesos d'estiu. De fet, un terç de les persones enquestades no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada en cap moment de l’any.

L'estudi alerta també dels subministraments irregulars. El 28% asseguren tenir llum de manera irregular i el 10% el gas, amb els riscos que això comporta per a la seva vida. Les dades mostren que la majoria de gent amb subministrament irregular ho fa perquè no tenen cap altra alternativa davant la negativa de les empreses. Això se suma a què les ajudes previstes per a subministraments no responen a les situacions de pobresa energètica.

Recomanacions

Les entitats que han participat en l'informe han realitzat una sèrie de recomanacions per tal d'evitar l'emergència habitacional, els problemes amb els habitatges i les dificultats en l'accés als subministraments.

Així, entre altres, manifesten que s'ha de promoure el lloguer social per evitar els desallotjaments per motius econòmics dels pisos propietat dels grans tenidors; garantir que les famílies sense recursos puguin fer front al lloguer; o aplicar sancions corresponents a les empreses subministradores en cas d’incompliment
de la Llei 24/2015.

Pots descarregar i llegir l'informe complet en aquest enllaç.