La submissió química o agressió sexual facilitada per drogues és una forma de violència masclista que ha experimentat un repunt crític en els darrers anys. És una realitat que els casos van a l’alça, com ha fet palès, entre altres, l’Hospital Clínic de Barcelona, qui assegura que el 30% del total de les víctimes d’agressió sexual que va atendre entre gener i octubre del 2021 presentava indicadors de submissió química.

Són xifres similars a les de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, qui afirma que una de cada cinc violacions es va produir quan la víctima estava sota els efectes de l’alcohol, les drogues, fàrmacs sedants o ansiolítics, substàncies que provoquen un estat d’inconsciència o semiinconsciència en la persona agredida.

En les últimes setmanes, a Catalunya i a la resta de l’Estat s’ha disparat l’alarma social per la irrupció d’un mètode de submissió química. Parlem de les punxades amb agulles en espais de lleure i locals d’oci nocturn, un mètode conegut internacionalment com a needle spiking.

Fins a aquest dimarts, els Mossos d’Esquadra han registrat vint-i-tres denúncies, totes de noies, excepte una. Fins al moment, cap de les víctimes ha patit després una agressió sexual o un robatori, i no s’ha pogut determinar amb evidències clares quines substàncies s’han emprat. És cert, però, que, hi ha substàncies que s’eliminen ràpidament de l’organisme i difícilment poden ser detectades hores després.

Amb tot, no hi ha dubte que el tractament que s’ha donat a aquesta qüestió en els mitjans de comunicació i les xarxes socials ha contribuït a alimentar la por i l’ansietat envers aquests successos, envoltats encara de dubtes fonamentats per la manca d’informació concloent al respecte. Davant d’això, el Govern català ha reaccionat actualitzant els protocols per abordar la crisi de les punxades amb el propòsit de reforçar els circuits de prevenció, atenció i denúncia ja existents, segons han explicat des de la conselleria de Feminismes i Igualtat.

En aquest context, i davant l’alarma generada, Energy Control ha emès un comunicat en què planteja dubtes sobre l’administració de substàncies psicoactives a través del mètode de la punxada per tal de cometre delictes sexuals i remarca que “no hi ha evidències que portin a pensar que es tracta de casos de submissió química”.

Igualment, el programa d’intervenció des de la reducció de riscos en l’àmbit dels consums recreatius de drogues de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) insta a no desviar el focus del problema real: l’elevat nombre d’agressions sexuals a noies en l’oci nocturn per submissió química, sobretot per vulnerabilitat.

Sense evidències concloents que es tracta de casos de submissió química

Des del programa insisteixen que la submissió química o agressió sexual facilitada per drogues és un delicte que està cada cop més estès, tal com evidencien l’augment de les denúncies i dels casos que s’han conegut en els darrers anys, i la majoria es produeixen en entorns coneguts.

A Catalunya, entre gener del 2021 i juny del 2022, fins a 288 dones van denunciar una agressió sexual sota submissió química, segons les dades dels Mossos. Un 57% d’elles assegura que la van patir després que algú els posés droga a la beguda. Tanmateix, aquestes dades podrien ser només la punta de l’iceberg de l’abast real d’aquest fenomen, que sovint no és fàcil de detectar.

Com expliquen des d’Energy Control, la submissió química es pot donar de manera oportunista, aprofitant la situació de vulnerabilitat de la víctima per un consum voluntari de substàncies; o de manera premeditada, això és, quan la persona agressora administra una substància psicoactiva per anul·lar la voluntat de la víctima i induir un estat de vulnerabilitat per cometre l’agressió.

En el cas concret de les punxades, recorden que “en les denúncies presentades fins ara no s’havia produït cap agressió sexual”, i puntualitzen que tampoc “existeixen evidències clares de les substàncies utilitzades sota aquesta modalitat i sí alguns dubtes sobre que l’administració de substàncies psicoactives sigui possible a través d’aquest mètode”, resa el comunicat.

En aquest sentit, el programa de l’ABD detalla que injectar una substància requereix coneixement mèdic i tècnic, i no és senzill de fer per a una persona no capacitada, i menys en un entorn amb poca llum i moviment, com ho són els locals d’oci nocturn o de lleure.

També s’afirma que les substàncies injectables són més difícils d’aconseguir i d’administrar, alhora que aplicades amb el mètode de la injecció muscular o subcutània “tenen un inici d’acció més lent i menys predictible”. A banda que les puncions solen ser doloroses i no resulten un mètode eficaç si el propòsit és que la víctima no se n’adoni.

Així mateix, el comunicat destaca que fins al moment no s’han efectuat detencions ni s’han confiscat els objectes per a dur a terme aquestes punxades i no es pot assegurar que s’hagin realitzat mitjançant agulles. En els casos d’agressions facilitades per drogues, assenyalen, les més emprades solen ser l’alcohol i les benzodiazepines, mentre que altres com l’anomenada Burundanga són “extremadament infreqüents”.

Impulsar un canvi de narrativa per no generar més alarma

Per tot plegat, Energy Control expressa “dubtes fonamentats” sobre l’aplicació del mètode de la punxada amb agulles per cometre delictes sexuals i creu raonable posar sobre la taula altres hipòtesis per explicar aquests fets, alhora que advoca per impulsar un canvi de narrativa pel que fa a aquesta qüestió.

Així, el programa explica que la ràpida extensió d’aquest fenomen a Europa i a Espanya pot respondre a un efecte d’imitació, a raó de l’àmplia cobertura que s’ha donat a aquests fets tant des dels mitjans de comunicació com des de les xarxes. Evidentment, en cap moment es nega que s'han produït aquestes agressions amb punxades, però quelcom de ben diferent és que s’hagin utilitzat com a mètode per cometre delictes sexuals.

No obstant això, es recomana que en cas de sospita d’haver patit una punxada, “s’acudeixi tan ràpidament com sigui possible a un centre sanitari per a la realització d’anàlisis toxicològiques i es denunciï davant dels cossos i forces de seguretat de l’Estat”, així com es reclama als locals d’oci que es faciliti aquest procediment, s’atengui immediatament i s’actuï per identificar la persona agressora.

Pel que fa als mitjans de comunicació i a les institucions, es fa una crida a impulsar un canvi de discurs i no continuar contribuint a generar alarma social i expandir el missatge de la por sobre aquests fets, presentant-los com a casos de submissió química mentre no hi ha proves concloents que apuntin en aquesta direcció. Per tant, exposen des d’Energy Control, cal aturar els enfocaments sensacionalistes que només abonen “la por i l’ansietat de les persones, especialment de les dones, que freqüenten espais d’oci nocturn.

Tota aquesta atenció mediàtica sobre les injeccions com a mètode de submissió química l’únic que aconsegueix és desviar el focus de les situacions més probables i amb més risc per a les dones. Això és: l’existència d’agressors sexuals, que en la majoria dels casos són homes coneguts per les víctimes, que s’aprofiten del seu estat de vulnerabilitat arran del consum, voluntari o no, d’alcohol i drogues per cometre agressions sexuals; i, és clar, el fet que encara hi ha molts espais d’oci que continuen essent insegurs per a les dones.