Entre el transport públic i el privat
Comparteix
A les grans ciutats, una part important de la ciutadania opta per l'ús del transport públic col·lectiu, donat els seus avantatges ecològics i econòmics, davant el transport privat. Però no és l'única alternativa, cada cop més persones es posen d'acord per una mobilitat sostenible.
El metro, tren, bus, tramvia, contribueixen a reduir les emissions de CO² i descongestionar el trànsit especialment al centre urbà. D'altra banda, el temps que s'inverteix en aquests viatges és equiparable al que es passa als embussos o cercant aparcament. Però aquest tipus de transport no està exempt de la massificació, les vagues, la pujada de les tarifes, la manca de puntualitat... Altres persones opten per l'ús de la bicicleta (pròpia o de lloguer) o patins per desplaçar-se, o hi van a peu.
L'ús del transport privat com a transport públic ocasional és una de les alternatives, que es practica a sovint en carretera i és prou habitual en certs països. Les noves tecnologies permeten cada cop més donar espai i difondre noves idees i campanyes que promouen l'organització ciutadana per treure-li suc a les alternatives a les formes tradicionals de transport.
Un dels exemples és Soy Punto Rojo, iniciativa ciutadana a la Comunitat de Madrid, sorgida arran de les vagues al metro a finals de juny de 2010. El funcionament es basa en l'adhesió al moviment fent visible el distintiu en forma de punt vermell (descarregable des del web) al vehicle. Qualsevol persona pot preguntar al conductor/a si li aniria bé deixar-lo a la seva destinació. D'altra banda, els i les vianants també poden portar un punt vermell per fer més visible als cotxes que està cercant un mitjà de locomoció. A més a més, alguns locals també en tenen, i d'aquesta manera anuncien els trajectes que fan habitualment per a què altres se'n puguin beneficiar.
Altres llocs webs organitzen d'avançada aquesta posada en contacte de conductors/ores i altres persones que volen compartir el transport i les despeses que suposa. En aquestes pàgines, les persones es registren bé oferint un trajecte que fan habitualment o puntual, o bé cercant alguna persona amb vehicle que vagi a la mateixa destinació. Bàsicament, s'organitza a mode de classificats, amb ofertes i demandes. Alguns dels exemples provenen del sector públic o també d'iniciatives individuals que han anat estenent-se, totes amb l'objectiu de promoure un model de viatge més sostenible, solidari i obert a la trobada amb altres persones (Compartir.org, Viajamosjuntos.com, Covivo).
Algunes associacions, com ara Pedalibre, Associació cicloturista de persones usuàries de la bicicleta, defensen la intermodalitat de transport, és a dir, que es puguin combinar diferents mitjans de transport, en el seu cas la bici amb altres formes de transport col·lectiu. Al seu web inclouen algunes normatives al tren, metro, bus i avió, així com consells per poder portar la bici sense molestar qui condueix o altres passatgers.
Cada cop hi ha més alternatives, i és decisió de cadascú/una si triem entre les alternatives que millor s'ajustin a les nostres necessitats, per moure'ns d'una forma més sostenible.
Afegeix un nou comentari