Es recomana fugir de l'enfocament tecnosolucionista quan es parla d'intel·ligència artificial

Lafede.cat publica un informe amb l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat en el qual analitza la perspectiva de drets humans de 253 informacions publicades als mitjans de comunicació.

Quan s'informa de la intel·ligència artificial, sovint es subratllen únicament els beneficis teòrics sense abordar els límits i reptes que planteja la seva aplicació.

Lafede.cat ha presentat un informe, elaborat amb l’Observatori Crític de Mitjans Mèdia.cat, que analitza la perspectiva de drets humans de 253 informacions sobre intel·ligència artificial publicades als mitjans de comunicació digitals amb més audiència de Catalunya del gener al juny del 2022.

Aquesta publicació, elaborada per Bru Aguiló i Paul Zalduendo, recomana no utilitzar aquest enfocament tecnosolucionista per parlar d'aquestes noves tecnologies, un cop identificat que el 70% de les notícies analitzades fan servir aquest argument.

A més, han observat l'ús de llenguatge màgic que "genera una falsa impressió sobre les capacitats, potencialitats i límits d'aquesta tecnologia". En són exemple titulars com 'La intel·ligència artificial que escolta els peixos' o 'La intel·ligència artificial amb consciència humana'.

Del 30% que incorporen una mirada crítica, els reptes més esmentats són l’existència de biaixos algorítmics i la falta de regulació de la intel·ligència artificial, seguits de la protecció de dades i les 'fake news'.

Biaix cap a la indústria

L'estudi "apunta l’existència d’un possible biaix informatiu a favor de la indústria", assenyalen. Aquest sector té una forta presència com a temàtica a la qual les notícies fan referència. Més d'un 30% de les notícies parlen de productes industrials, el 25% sobre polítiques públiques d'implementació, un 20% de recerques acadèmiques, i només un 11,9% se centren en iniciatives d'organitzacions i entitats de la societat civil.

D'altra banda, més d’un 40% de les peces analitzades citen fonts provinents de la indústria, seguides de fonts de centres de recerca i de fonts institucionals.

Complicacions a la redacció

Hi ha complicacions que dificulten aplicar la perspectiva crítica a aquestes informacions. Una d'elles són les mateixes dades generades per intel·ligència artificial amb les quals es construeix la informació. La falta de transparència algorítmica impedeix que les periodistes puguin identificar possibles biaixos.

Una altra de les complicacions és la incorporació de neologismes que dificulta l'accés de la ciutadania al coneixement sobre intel·ligència artificial.

A més, la feina de les periodistes es veu influenciada per l'externalització de continguts de les estructures empresarials dels mitjans de comunicació precaritzades en la seva recerca de finançament, i també per la falta d'expertesa en un àmbit que té menys trajectòria que d'altres.

Així mateix, cal tenir en compte els recursos que tenen els departaments de comunicació de la indústria dedicada a la recerca, el desenvolupament i la implementació de tecnologies d’intel·ligència artificial per poder incidir en el discurs mediàtic i polític, assenyalen a la publicació.

INFORME I 7 de cada 10 notícies es refereixen a la intel·ligència artificial destacant només els suposats beneficis que genera la seva implementació. És una de les conclusions de l'informe sobre com s'informa de la #IA, elaborat per @BruAguilo i @paulzaldu https://t.co/9KLlSo95sF
— Mèdia.cat - Observatori Crític dels Mitjans (@MediacatCat) February 25, 2023