Àmbit de la notícia
Comunitari

"Estem teixint noves relacions per tendir cap a un model territorial cada cop més empoderat i autosuficient"

Entitat redactora
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a
Ivet Eroles
  • Part de l'equip d'Arqbag / Font: Arqbag
  • Barri de Les Planes de Sant Cugat del Vallès / Font: Arqbag
  • Intervenció al barri de Les Planes / Font: Arqbag
  • Projecte Cascina Ricci / Font: Arqbag
  • Procés participatiu amb el veïnat de Les Planes / Font: Arqbag
  • Construcció de les escales Ringo Rango / Font: Arqbag
  • Jornada de portes obertes de la Plataforma (e)co / Font: Arqbag
  • Projecte de rehabilitació i reprogramació d'un espai industrial / Foto: Arqbag
  • Trobada amb mossèn Pere, personatge emblemàtic del barri de Les Planes mort recentment / Font: Arqbag
  • Inauguració de l'exposició Piso Piloto al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona / Font: Arqbag

Bernat Colomer i Jordi Mitjans són part de l’equip del col·lectiu de joves arquitectes Arqbag, que practica una arquitectura que interrelaciona els factors humans, socials, energètics, ambientals i econòmics, incorporant el mètode de Recerca Acció.

Què és Arqbag?

Arqbag és un col·lectiu de joves arquitectes que aposta per nous models de relació entre les persones, l'habitabilitat i el territori. Entenem l'arquitectura com la gestió transversal dels recursos energètics, ambientals, econòmics i socials.

Quin tipus d’arquitectura defenseu i practiqueu?

Entenem l’arquitectura com un procés obert, no finalitzat i en constant canvi, que neix de l’elecció de paràmetres objectius a partir dels quals intentem aproximar-nos al màxim a la realitat de cada cas. No ens interessa l’arquitectura com a llenguatge estètic únicament, ens interessa com a l’equilibri en el creuament dels criteris energètics, ambientals, socials i econòmics. Ens veiem com a gestors i facilitadors de possibles respostes, més enllà de ser creadors d’edificis productes. A més a més, incorporem a la nostra arquitectura el mètode de la Recerca Acció.

En què es basa aquest mètode?

Entenem la nostra pràctica com una exploració constant per aproximar-nos al màxim a la realitat que ens envolta en cada projecte. El mètode de Recerca Acció consisteix en aplicar la investigació i la recerca a les problemàtiques i necessitats que existeixen de manera real dins la nostra societat. No abordem la recerca des d’una dimensió teòrica, sinó pràctica.

Aquesta manera d’afrontar els projectes ens enriqueix molt com a col·lectiu, ja que genera importants vincles amb l’acadèmia i altres grups d’investigació aplicada, creant sinergies que ens permeten abordar certes problemàtiques des d’una dimensió més holística i transversal.

Quins projectes heu desenvolupat?

Treballem amb dues tipologies de projectes que es nodreixen constantment. Per una banda, els projectes de Recerca Acció, que van de la investigació a la realitat, i, per altra banda, oferim serveis tècnics en l’àmbit de l’arquitectura.

Hem desenvolupat projectes de tipologies i escales molt diverses, però sempre amb una mateixa actitud o tarannà.  Hem treballat en projectes més objectuals, com ara la rehabilitació d’habitatges, la definició d’espai públic, la construcció d’equipaments col·lectius, les rehabilitacions patrimonials, els edificis de producció, la infraestructura ambiental, etc. Però tambè hem desnvolupat projectes integrals i multidisciplinars, processos participatius, assessories energètiques i constructives, projectes de docència aplicada...

D’entre ells destaca PASaPAS, ens en podeu fer cinc cèntims?

PASaPAS és una plataforma que desenvolupa projectes de Recerca Acció al barri de Les Planes de Sant Cugat del Vallès amb col.laboració amb alguns departaments de l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l’Ajuntament de Sant Cugat i els veïns del barri de Les Planes.

L’objectiu del projecte és actuar en algunes de les problemàtiques que afecten al barri, com ara la pobresa energètica i l’habitabilitat dels habitatges, l’accessibilitat urbana, o el dèficit d’equipaments públics, per tendir cap a un model urbà més eficient.

La viabilitat del projecte prové dels vincles potencials que s’estableixen entre els agents implicats (veïns, ajuntament, universitat i empreses) amb l’objectiu principal d’identificar quines són les sinergies possibles entre els difetents protagonistes per tal poder desenvolupar el projecte de millora. En aquest sentit, la finalitat d’aquesta proposta no és un resultat concret, sinó més aviat l’activació d’un procés de transformació del barri.

Fins al moment la plataforma s’ha encarregat de dur a terme 5 projectes de Recerca Acció al barri: el REC, que aborda la problemàtica de la pobresa energètica des de la detecció fins a la rehabilitació dels habitatges; la Plataforma (e)co, que es basa en la construcció d’un prototip autosuficient com a equipament veïnal de producció; el Laboratori Urbà, la creació d’un  espai d’intercanvi de coneixement i experimentació entre estudiants, veïns i altres agents; la Ruta Ringo Rango, l’adequació d’un tram de fort pendent a partir del reaprofitament de material de residu de l’àmbit de la constucció, i la Transfromarció àmbit mossèn Pere, un procés participatiu que té com a objectiu definir el full de ruta de la transformació d’una zona esportiva infrautilitzada en un espai polivalent, esportiu, cultural i social.

Quin impacte ha tingut al barri de Les Planes?

En relació a l’estructura física del barri, creiem que és valora positivament les intervencions realitzades així com l’activació de diverses sinergies, activitats i iniciatives que exploren alternatives innovadores per transformar el context de necessitat actual. Aquest canvi ha aconseguit una certa millora a la salut col·lectiva del barri i a la pròpia autoestima dels seus veïns cap al territori que els envolta. També creiem que s’ha potenciat la capacitat de resposta col·lectiva que tenen els diferents grups associatius del barri al poder abordar conjuntament problemàtiques quotidianes de manera transversal i directa.

L’impacte rebut des d’un punt de vista més humà considerem que també és positiu. Cada vegada és generen més vincles de confiança  a partir de processos d’interacció com intercanvis quotidians amb les famílies, moments ludico-festius, inclusió de nens en processos d’intervenció en l’espai públic, processos participatius que determinen estratègies projectuals, etc. Per altra banda, també hi han hagut certes respostes contraries a les accions i tasques realitzades al barri que, lluny de considerar-les com aspectes negatius, ens han servit per aprendre i millorar en la nostre tasca

En quin moment es troba actualment aquest projecte?

El projecte es troba en una moment de creixement des de molts sentits. Des de una dimensió institucional, s’estan generant noves sinergies amb institucions de recerca que puguin potenciar i aportar noves investigacions. Estem començant noves accions al barri que busquen millorar no només les seves condicions físiques, sinó també millorar les relacions socials a partir de l’empoderament directe de la comunitat. Cal destacar que cada vegada s’estan incorporant més persones vinculades amb el barri als diferents grups motor que desenvolupen projectes dins la plataforma.

En definitiva, estem teixint noves relacions per tendir cap a un model territorial cada cop més empoderat i autosuficient.

Heu rebut diferents premis i heu estat presents a l’exposició Piso Piloto del Centre Cultura Contemporània de Barcelona. Què us aporten aquests reconeixements com a col·lectiu de joves arquitectes?

Ens reforçen en la nostra tasca i, sobretot, ens ajuden a difondre-la per tal de ser compartida pel màxim de gent possible. Creiem en un coneixement lliure i a l’abast de tothom i els reconeixements públics fan que tota aquesta difusió sigui molt més fàcil. Els premis, les exposicions i la part més mediàtica ens acosta i ens permet intercanviar les nostres experiència amb altres col·lectius o persones que ens nodreixen i ens fan créixer i aprendre constantment.

Quins reptes teniu per endavant?

El repte més important per nosaltres és continuar creixent professionalment buscant la sostenibilitat econòmica del col·lectiu sense perdre l’essència de la nostra manera de treballar. És importantíssim per nosaltres no  perdre les inquietuds que ens porten a desenvolupar la nostra feina com una exploració constant. No volem deixar de fer, de gaudir del què fem i del com ho fem.

Etiquetes

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari