L’educació en el lleure i les activitats extraescolars estan impulsant un “canvi de paradigma” en la concepció educativa actual. Així ho expressa Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació 360, entrevistada després de la seva intervenció al I Congrés internacional de lleure educatiu i acció sociocultural organitzat per la Fundació Pere Tarrés.

Benhammou aposta per l’enfortiment dels ecosistemes educatius locals i el reforç de les figures connectores com a elements importants en la lluita contra les desigualtats educatives. Una manca d’oportunitats que “es dona fora de l’escola” en major mesura, afirma aquesta mestra amb una llarga trajectòria en el lideratge i gestió de projectes d’intervenció amb joves en situació de risc.

Quin és el rol del treball en xarxa a l’hora de garantir el dret educatiu des del l’àmbit del lleure?

Des de l’Aliança Educació 360 reivindiquem el dret a una educació ampliada, perquè on es donen la major part de les desigualtats educatives és fora de l’escola. A la pràctica, si volem garantir totes les competències educatives que han de tenir els nois i les noies al nostre context, l’escola sola no pot fer-ho.

No només no ho pot fer sola, sinó que reivindiquem que des de la pròpia comunitat es garanteixi l’equitat educativa. En la mesura en què les oportunitats educatives del territori es connecten, enfortim l’ecosistema educatiu local, posem èmfasi en el bagatge i el coneixement i capacitat del propi entorn és molt més fàcil donar resposta a les desigualtats educatives.

Per quin motiu considereu que es concentren fora l’escola?

Especialment econòmicament, però hi ha diverses raons. En l’àmbit cultural hi ha barreres informatives, altres que tenen a veure amb temes logístics o amb la dificultat d’inscriure’s i participar en les activitats. Altres que tenen a veure amb diversitat funcional dels infants i joves.

Hi ha un canvi de paradigma en el món educatiu que està sent impulsat pel món del lleure?

Per nosaltres és un canvi de paradigma. L’Aliança Educació 360 intenta aglutinar totes les voluntats per fer-ho possible. És un canvi de paradigma perquè el que planteja és connectar les diverses educacions, siguin les que siguin, dins o fora del sistema educatiu. Connectar-les perquè es dona el fet que els infants i els joves aprenen més enllà de les parets de l’escola i, per tant, hem de veure com aprenen amb les mateixes qualitats i amb les mateixes característiques.

Que puguin tenir accés a experiències potents, desafiants, experiències que elevin les expectatives educatives. Això és un canvi de paradigma però no només ens estem plantejant com fer-ho a Catalunya. A nivell internacional s’estan enfortint els ecosistemes perquè és l’espai en què es pot produir el canvi, és l’espai en què es pot innovar i, a més, és la única manera de donar resposta a les desigualtat educatives que cada vegada són més grans.

En la teva aportació al I Congrés internacional de lleure educatiu i acció sociocultural deies que un dels punts forts d’aquest treball comú és compartir diagnòstic i objectius. Com es fa en sistemes educatius que compten amb entitats molt diverses i relacions complexes?

Per mi qui està millor preparat per aglutinar els diversos agents comunitaris són els ajuntaments, sense cap mena de dubte. Aglutinar-los en estructures que ja existeixen i compartir quins són els reptes i objectius d’assoliment en funció de cada context. Aquest diagnòstic és fonamental per consensuar no només els objectius sinó per saber quins són els reptes que s’han de concretar.

“On no arriba la família hi arriba la comunitat”, deies també a la teva intervenció al Congrés. Podries posar un exemple concret?

Va ser molt clar durant la pandèmia. Davant del tancament de les escoles, que va visibilitzar que l’educació es dona a tot arreu i no és monopoli de l’escola, ens vam adonar que les comunitats més resilients i connectades van ser les més preparades per fer arribar i sostenir l’educació als nens i nenes. Sabem d’entitats de l’àmbit comunitari que van donar suport a les necessitats alimentàries però també van ajudar a fer els deures, acompanyar emocionalment a les famílies o facilitar informació sobre com inscriure’s a activitats d’estiu.

Més recursos econòmics és sinònim d’un treball de millor qualitat?

No és suficient. No només es tracta de posar beques, sinó d’acompanyar-les. Cal que hi hagi figures prescriptives que orientin a les famílies sobre quina tipologia d’activitats de lleure i extraescolars, i explicar-ne la seva importància.Va de que les activitats no siguin puntuals i s’allarguin durant tot el curs escolar, incloent-hi també al mes d’agost. Va de que ajudem a les famílies a inscriure’s.

Va de que la informació estigui en diverses llengües, especialment per a famílies amb entorns culturals diversos i que no tenen el català o el castellà com a llengües vehiculars. Va de sumar un altre tipus d’estratègies. Aquí entren les figures connectores. Cal posar recursos, perquè es tracta d’una figura que acompanya les famílies, que connecta el dins i el fora de l’escola, que prescriu aquest tipus d’activitats com a rellevants per a l’educació dels nens i les nenes.

És un lideratge social comunitari nou? Com es promociona des del món del lleure?

Més que una figura en concret són les funcions de connexió que estan assumint tutors dels centres educatius, treballadors i educadors socials i altres dinamitzadors comunitaris. El que és rellevant és que aquesta figura ha d’existir.

Creus que la popularització del concepte Educació360 està ampliant els límits de l’educació en el lleure? Com hi encaixen comunitàriament les empreses privades que s’obren pas en l’ensenyament d’idiomes o el repàs escolar?

És el que ens agradaria que passés. Perquè això passi hem de garantir que pugui participar tot tipus de joves en aquestes activitats. Els infants de famílies vulnerables participen menys en general, i la seva intervenció és encara menor en funció del tipus d’activitats: la seva presència és menor en activitats d’aprenentatge de llengües i musicals. Per contra, puja en les activitats esportives.

Hem de garantir que tinguin accés a tot tipus d’activitats, també aquelles amb les quals podran adquirir una sèrie de competències que no podrien adquirir d’altra manera.