Francesc Núñez: "Un cop sortim del xoc inicial tornarem a fer el que ens és propi: el tracte i la interacció"

La crisi de la Covid-19 és molt més que una emergència sanitària global. En només dos mesos ha generat un impacte social i estructural de 180 graus.

Des de Xarxanet ens hem preguntat com seran les relacions humanes en aquesta anomenada "nova normalitat". Tant aquelles interpersonals com les vivències col·lectives, que engloben des de la violència fins a la solidaritat i l'associacionisme. Parlem amb Francesc Núñez, sociòleg i filòsof membre del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i professor dels estudis d'Arts i Humanitats de la UOC.  

Quins seran els hàbits i les relacions entre persones en la nova normalitat?

El que la gent fa normalment és adaptar-se a les circumstàncies. És el que hem fet en aquests últims dos mesos: hem generat noves maneres de relacionar-nos, nous projectes de tota mena... Són les circumstàncies, les condicions socials en les quals vivim, les que possibiliten i marquen les normes de relació i de comportament. En funció de quina sigui aquesta nova normalitat, ràpidament ens adaptarem i generarem noves formes de relació i convivència.

Si tornem a una realitat com la que coneixíem, actuarem diferent?

En la mesura que tornem al món que coneixíem o al tipus de relacions que teníem, també tornarem als mateixos hàbits perquè tenen molta força. La gent oblidarà d'on venim i el que ens ha portat a aquesta emergència. Ja ho diuen que l'ésser humà és el que ensopega moltíssimes vegades amb la mateixa pedra. El sistema social, cultural i econòmic d'on venim és difícil que s'esborri en dos mesos per més que entrin en dubte molts aspectes.

La crisi econòmica que vindrà, afectarà les estructures familiars i en potenciarà de noves?

Les crisis acceleren processos però encara no sabem quina serà la profunditat d'aquesta que vindrà. Ens reorganitzarem en funció de les circumstàncies: els lloguers es reajustaran però si tot i això segueixen sent alts, s'haurà de compartir o trobar alternatives, com en la crisi passada que va fer que molta gent hagués de tornar a casa dels pares.

I justament ara que la crisi comença a despuntar, provocarà un augment de les desigualtats? En quins àmbits?

Sempre hi ha qui aprofita les crisis per treure'n profit. Volem tornar a la normalitat però, a quina normalitat? Perquè no totes les normalitats eren iguals. Els que ja tenien privilegis econòmics o socials volen la normalitat anterior com abans millor per poder seguir augmentant els seus privilegis. Això, evidentment, incrementa la competència i genera més desigualtat i més si tenim en compte que ja partim d'una situació molt desigual. Si no hi ha un canvi de sistema, no hi haurà un canvi d'actitud.

La violència de gènere també s'ha vist agreujada. Com afectarà això al moviment feminista i a les polítiques de gènere?

La violència és també molt polimorfa i variable; també s'adapta a les circumstàncies. És possible que hagi augmentat però que també s'hagi subtilitzat. Aquí és molt important que les entitats estiguin atentes per evitar la seva propagació, que en aquest cas justament aflora en l'entorn familiar i de la llar, espai on passa més desapercebuda.  

Es preveu una millora en l'organització i polítiques socials per pal·liar aquestes situacions o també s'oblidaran del que hem viscut?

Sempre s'aprèn. Aquesta crisi pot fer veure a les institucions que hi havia coses molt mal fetes. Tot i això, en aquest país no sembla que aprenguem massa de les situacions anteriors, perquè des de la crisi del 2008 no s'ha legislat ni actuat per solucionar la gestió de recursos públics, per exemple. És un problema sistèmic que es veu en la preocupació principal del moment: s'han de tornar a recuperar els nivells econòmics, de consum, de producció...

Aleshores, un canvi de model no està a la vista?

Tot i que a molts ens agradaria, de moment està molt difícil. Ha d'haver-hi una revolució respecte a la comprensió de què és la vida. Viure bé no és igual a augmentar, sinó a qualitat.

Com pot afectar aquest canvi en un món com l’associacionisme acostumat al contacte?

La tendència a relacionar-nos amb els altres i el món cada vegada estarà més marcada per les pantalles, és un fet. La crisi de la Covid-19 simplement ho ha accelerat i ha fet més evidents els avantatges de mantenir contactes, utilitats... El que podíem veure com una amenaça ara ens ha mostrat la seva cara positiva.

Però té una cara negativa?

Sí, aquesta descorporització de les nostres relacions amb el món. Estem relacionant-nos en un món mediatitzat simbòlicament que és molt més fàcil de controlar.

Aquestes relacions via pantalla com ens podrien afectar com a espècie a llarg termini?

Estem deixant de ser homínids per ser humans digitals. Potser en el futur semblarà quelcom estrany i animal que ens toquéssim i ens féssim petons. Això evidentment és una distopia de la qual estem lluny, però anem cap a aquesta tendència. Cada vegada som més eteris i això pot tenir greus conseqüències.

Tot i això, les agrupacions socials i culturals seguiran reunint adeptes o per contra, guanyarà la por  i el tancament social?

Sense risc no hi ha vida. Ara estem vivint una situació molt perversa que pot augmentar la por de la gent. No només ens diuen que estem en perill de mort, sinó que nosaltres mateixos som portadors de la mort. Però un cop sortim del xoc inicial i ens refem de l'ensurt, tornarem a fer el que és propi de l'ésser humà: el tracte, la interacció i el contacte físic. Perquè, en realitat, no hem perdut les relacions; el que ens han imposat no és el distanciament social, sinó el distanciament físic.

La solidaritat entre persones augmentarà?

Tot i les circumstàncies hem sigut capaços de seguir generant formes de solidaritat noves. Algunes d'elles les potenciarem i d'altres cauran en l'oblit i les abandonarem per tornar a les que ja teníem. Potser no sortirem més solidaris o reforçats però com a mínim haurem vist que hi ha coses que són possibles i això és important per canviar la sensibilitat i les expectatives.

I per acabar, creus que dels moments de crisi també en pot sortir allò millor de la humanitat?

Jo crec que pot sortir el millor i el pitjor. Els humans som el gran camaleó: som capaços d'arrossegar-nos per terra com les serps o de tocar el cel com els àngels. Amb la mort a la cantonada sí que surt el millor de les persones perquè es trenquen cotilles socials i molts prejudicis. D'aquesta situació hem tret un potencial solidari, creatiu i de generositat però alhora també de brutalitat i misèria. Esperem que el còmput general sigui positiu.

Esperem.