Francisco Rubio: "Treballem perquè la cultura construeixi uns valors d'emancipació social i col·lectiva"

Des de l'any 2006, a un baix del barri de l'Hospitalet de Barcelona la creació cultural i comunitària no para de brollar. Aquell any, un grup de persones que havíen acabat d'estudiar Belles Arts van decidir que el cooperativisme era la millor via per regularitzar la seva situació com a professionals. 

Així va néixer LaFundició, una cooperativa que en un primer moment es va centrar en el desenvolupament de projectes artístics educatius i que avui en dia funciona com un laboratori de creació de processos culturals, comunitaris i col·lectius. La cultura, la comunitat i la transformació social són els eixos i els posen en marxa a través de pràctiques materials i simbòliques, formes de relació i sabers. Parlem amb Francisco Rubio, un dels fundadors de la cooperativa. 

Per què el model cooperatiu?

Dintre de les opcions que hi ha, semblava que és la manera més democràtica de gestionar el treball i la producció. En una cooperativa, els treballadors són propietaris de l'empresa i era la forma que més s'ajustava als nostres ideals.  

En quin tipus de projectes esteu treballant actualment?

És molt complicat d'explicar, perquè treballem coses que aparentment són molt diferents, però que en realitat entenem que totes elles estan interconnectades i són interdependents. L'objectiu principal és generar, incentivar, fomentar espais d'autonomia per les comunitats. Per espais d'autonomia entenem que són espais en els quals les persones del col·lectiu o la comunitat poden decidir sobre allò que afecta les seves vides, i en aquests espais d'autonomia o sobirania volem decidir-ho tot. Tot el que afecta tant a la part de producció simbòlica de com expliquem el món i com ens representem a nosaltres mateixos, com la part material que permet sostenir la vida, l'economia, l'habitatge, l'alimentació, les cures, el medi ambient, etcètera.  

Això es tradueix en activitats de molta mena. Les visibles, que són els tallers, les intervencions, producció de publicacions, l'audiovisual... Però també una part molt important és tota la gestió i el sosteniment dels espais físics necessaris perquè aquesta feina col·lectiva i de la comunitat pugui desenvolupar-se. Al cap i a la fi, una cosa tan concreta com un espai físic per poder fer coses és super important.  

Després hi ha tota una tasca molt més invisible encara de gestió, d'administració, de burocràcia, i també de gestió dels vincles interpersonals i entre diversos col·lectius i entitats, que també és una part molt important del treball i que és totalment invisible.  

Francisco Rubio: "Al cap i a la fi, la cultura ens serveix per donar sentit a com ens relacionem amb el món"

Hi ha grans línies de treball. Per una banda, està l'economia social; un altre podria ser l'eix de treball entorn la producció d'aliments i l'agroecologia; i un altre eix seria la producció de manifestacions culturals, ja sigui objectes o processos de creació col·lectiva. Tots aquests tres eixos, per així dir-ho, estan interconnectats. Quan treballem amb una escola de l'Hospitalet per reflexionar sobre com és el pati de l'escola, introduïm qüestions que tenen a veure amb l'ecologia, amb el joc, amb el paper dels nens i nenes en la vida social o l'adultcentrisme. O si parlem de l'habitatge, parlem d'economia social, de cooperativisme, de participació democràtica en el barri, etcètera.

Al cap i a la fi, la cultura ens serveix per donar sentit a com ens relacionem amb el món, amb les altres persones i amb els altres éssers vius. Llavors la cultura pot produir moltes menes de sentit. Nosaltres treballem perquè aquesta cultura construeixi uns valors d'emancipació social i col·lectiva.  

De quina manera us relacioneu amb el territori, les veïnes i la comunitat?

Jo crec que la clau d'això és sumar-se a les trames comunitàries, a les xarxes de col·laboració i de relació que existeixen en els territoris i en barri i treballar per enfortir-les, per fer-les més grans i més sòlides. Aportar des d'una quotidianitat i intentar establir aquests vincles en un plànol horitzontal, en una relació equitativa. Que tothom pugui participar dels espais on es prenen les decisions sobre què fem col·lectivament.  

Em podries posar un exemple d'algun projecte que hàgiu fet en aquesta línia?

Un exemple podria ser l'Espai Pomezia, que és un espai comunitari al barri de la Florida que es gestiona de manera col·lectiva pels veïns i veïnes amb nosaltres. Això es pot fer en bona mesura perquè vam impulsar que una agrupació d'entitats es presentés a una convocatòria de subvencions que es diu Comunialitats Urbanes, que tenen com a objectiu promoure les xarxes de suport veïnal, la promoció dels béns comuns urbans i les economies comunitàries. En tot aquest procés nosaltres hem estat, juntament amb diverses entitats del barri, per presentar aquest projecte, que es concedís la subvenció i després implementar les accions que corresponen a la línia de subvenció.  

Un altre exemple podria ser la cooperativa de consum Keras Buti, que és una cooperativa de consum agroecològic que també vam impulsar amb col·laboració amb l'associació gitana de l'Hospitalet Lacho Baji Cali. Al llarg dels anys hem anat reforçant el funcionament assembleari de la cooperativa.  

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by LaFundició (@lafundicio)

Nosaltres portem treballant a l'Hospitalet des de l'any 2013. Per part nostra hi ha una voluntat d'habitar el territori. És a dir, que nosaltres d'alguna manera ens considerem veïns i veïnes també de la ciutat. Per tant, no és que ens vinguin a buscar les entitats, sinó que compartim un mateix espai, territori, ciutat o barri, i a partir del que és estar en el lloc és que van sorgint les complicitats, les aliances i les col·laboracions. No és una relació d'intervenció, sinó que convivim en un mateix espai i, per tant, intentem establir aquesta col·laboració.

Un altre exemple seria l'Escoleta Jurídica. És un espai d'autoformació per persones que necessiten un assessorament jurídic, sobretot en temes d'estrangeria i habitatge que, en col·laboració amb l'Associació de veïns i veïnes de la Florida impulsem. És un espai que intentem que sigui horitzontal en el sentit que no sigui només un lloc on vas a assessorar-te sobre el teu problema concret, sinó que el comparteixes amb altres persones i juntes podem aprendre de com defensar els nostres drets.  

Francisco Rubio: "Entenem que un projecte estètic, artístic, cultural, sensible, és alhora un projecte polític"

A banda d'aquesta acció que té una funció més pràctica i política de defensar aquests drets, una de les coses que estem impulsant és la creació d'una línia de publicacions que recull part del coneixement que es van generant a l'Escoleta. Aquí entra la vessant més creativa de que aquestes publicacions siguin atractives i siguin maques, però que estigui vinculat a aquesta acció més política i de generació d'un espai d'organització veïnal per defensar els drets de totes.

De quina manera els vostres projectes contribueixen a transformar la societat?

Entenem que un projecte estètic, artístic, cultural, sensible, és alhora un projecte polític. I com a projecte polític té incrustat una determinada visió del món i uns determinats valors. Llavors nosaltres el que intentem és posar a funcionar tant la cultura com tot aquest treball comunitari per la transformació social. Amb una mirada que és ecosocial i ecofeminista.  

Com un dels fundadors de LaFundició, què t'ha aportat formar part d'una cooperativa en l'àmbit professional i personal?

Gairebé més en lo personal que en lo professional. De fet, una de les coses a destacar en el projecte de LaFundició és que aquests dos plànols, el professional i el personal estan d'alguna manera fusionats, gairebé són indistingibles. D'alguna manera, un dels objectius del projecte inicialment era poder dedicar-nos a allò que pensem que és necessari fer.  

Vull dir, un model possible és treballar en una empresa 8 hores al dia per un salari, posant la teva força de treball a produir dintre del mercat i fora d'aquestes 8 hores dedicar el teu temps a la militància, a l'activisme polític o a la cultura. Nosaltres hem apostat per un mecanisme, que és la pròpia cooperativa, que ens serveix per poder dedicar la nostra força de treball a allò que pensem que és necessari, que ens agrada, que ens mou, que dona sentit a la nostra vida.