Glòria Grassot: "El veïnat de la zona Est de Girona lluita contra la imatge negativa i els prejudicis"

Glòria Grassot és psicòloga i fa 15 anys que treballa a l'Associació per l'Atenció de Serveis i Solidaritat (A.A.S.S.). Hi ha participat en diferents projectes i en l'actualitat és dinamitzadora de 'Joves Plus' i 'Acompanyament de la ciutadania cap a l'associació de veïns del barri'. El que més li agrada de la seva feina és la proximitat, el vincle i la confiança amb les persones.

Quan va néixer la vostra entitat i amb quina missió?

L'A.A.S.S va néixer el 1994 amb la missió de transformar la realitat social de col·lectius desfavorits i amb gran risc d'exclusió social a la ciutat de Girona. Concretament a la zona Est de la ciutat, barris de Font de la Pólvora, Vila-roja, Mas Ramada i Grup Sant Daniel.

La nostra missió sempre ha estat vinculada al voltant de l'educació de les persones. Vam començar realitzant projectes de formació d’adults no reglada: alfabetització, escolarització, animació sòcio-cultural i elaboració de projectes de formació professional adaptats a col·lectius amb alt risc d’exclusió social. Una part important del nostre treball en aquests moments és a través del treball comunitari. Treballem en xarxa participant en diferents projectes de dinamització comunitària dins el programa de desenvolupament comunitari Integrant Accions (Ajuntament de Girona, Generalitat de Catalunya i altres entitats socials).

Treballeu al Sector Est de Girona. Quina és la realitat d'aquests barris i el seu veïnat?

La zona Est de la ciutat està formada pels barris amb més índex de pobresa i atur. Són barris perifèrics situats a uns 2 km de la ciutat i amb un alt grau de desconnexió de la resta de la ciutat. Malgrat situar-se en un entorn idíl·lic prop de la Vall de Sant Daniel, són barris amb greus problemes socials i urbanístics que es van construir a finals dels anys 60 principis de 70 com a habitatges de protecció oficial. Són barris que es van construir ja amb greus mancances estructurals i amb materials de baixa qualitat. Els veïns que van ocupar els habitatges venien de zones de Montjuïc i les Pedreres on estaven ubicats en barraques. En aquests moments la població del sector presenta una gran diversitat cultural, ja que hi conviuen veïns i veïnes de diferents ètnies: famílies gitanes, gitanes portugueses, paies, famílies nouvingudes magrebines, hindús, i una minoria de l’Amèrica llatina.

A la majoria els agrada viure a la zona, tenen un sentit de pertinença com a poble, és on viu quasi tota la família i això els agrada, però alguns també voldrien canviar i anar a viure a un altre lloc amb menys problemes socials i més oportunitats. La majoria de gent de la zona sent, sobretot, que no té les mateixes oportunitats que la resta de la ciutat, i sovint ha de reivindicar en temes de seguretat, serveis, millores estructurals, i lluitar contra la imatge negativa i els prejudicis que es té de la zona.

Quins projectes desenvolupeu?

Tenim, per exemple, un projecte adreçat a joves del territori que es diu 'Projecte de Joves 4G'. Fa temps que el duem a terme i ha anat canviant i adaptant-se a les característiques dels joves, del moment i de la situació dels barris. L’objectiu és que els nois i noies tinguin un espai on trobar a persones referents, a trobar-se amb altres joves i on ells i elles mateixes proposin les activitats que els agradaria fer com a grup i alhora implicar-se també en activitats que poden ajudar a tenir un barri millor.

Treballem en xarxa amb SBAS, amb altres entitats de territori, amb les escoles i amb altres serveis com ara el CAP i compartim projectes del Pla Comunitari Integrant Accions. També participem com a dinamitzadors comunitaris en diversos projectes. Són projectes on estàs molt a prop dels veïns i veïnes, on comparteixes les seves problemàtiques i les seves vides. L'objectiu principal sempre és l'empoderament i la millora de la seva qualitat de vida i el seu creixement com a persones.

Durant un temps, vau oferir formació ocupacional.

Sí, des de l'any 1999 fins a l'any 2012. Els cursos de formació ocupacional que oferíem anaven destinats a donar una formació i unes habilitats laborals per tal que joves de la zona poguessin fer una bona inserció sociolaboral. Fèiem cursos de Formació Ocupacional i més endavant Certificats de Professionalitat de: Ajudant d'hostaleria, dependent/a de comerç, mosso de magatzem, reposador i conductor de vehicles lleugers. Van ser uns anys molt productius i molt macos per a l'entitat! Teníem contactes amb empreses on els alumnes feien practiques. És maco veure que encara molts dels alumnes continuen treballant en aquelles empreses.

A quines dificultats heu de fer front?

D'una banda, no hem d’oblidar mai que estem treballant amb persones, amb les seves pròpies històries, vides i problemes. De manera que el moment personal que viu cada persona condiciona l’evolució dels projectes en què participen. Posem un exemple: Assistència a reunions, trobades, activitats, compromisos que havien adquirit...

D'altra banda, com a entitat sense ànim de lucre depenem econòmicament de les Administracions Públiques, això representa una inestabilitat tant en relació als projectes que dinamitzem com en relació al personal.

Ens expliques un moment emotiu en la història de l'entitat?

Hi ha molts moments emotius però un que jo recordo com a molt especial va ser el dia que vam presentar un documental que havíem gravat amb els joves del barri. La presentació la vam fer al centre cívic Onyar. Va ser una presentació 'a lo grande', amb decorats de cinema, invitacions especials per les famílies i per tota la gent vinculada al món social i educatiu. Molts joves havien participat en la gravació del vídeo que portava per títol 'Chavorrillos d’avui en dia. Vides diferents? O simplement, tots busquen el mateix!'. Els joves hi reflexionaven sobre el seu autoconeixement, la seva identitat, les seves aspiracions de futur i volien exterioritzar d'alguna manera aquests sentiments que tenien davant les famílies, el barri on viuen i la resta de la societat. Vam poder gravar aquest documental gràcies a una beca de vam obtenir de l'Ajuntament de Girona.