Guille Chirino: "Preocupa la sistemàtica vulneració de drets habitacionals que impedeixen l’emancipació del jovent"

Quines diríeu que són les inquietuds que tenen els i les joves vers l’habitatge actualment?

Les inquietuds del jovent a Catalunya varien segons la zona. D’una banda a les comarques amb més pressió habitacional, com l’àrea metropolitana i el litoral català, el jovent pateix significativament una greu dificultat en l'accés a l’habitatge pels alts preus i la manca de polítiques públiques d’habitatge per a joves. A més d’això, l’allau de desnonaments dels darrers anys, la inestabilitat dels preus del lloguer i altres condicionants com la demanda d’avals inassumibles generen una gran intranquil·litat.

D’altra banda, en les zones amb menys pressió habitacional preocupa força la manca d’oferta de lloguers, que origina que s’encareixin tot i tenir un parc d’habitatges buits considerables. En definitiva preocupa la sistemàtica vulneració de drets habitacionals que impedeixen l’emancipació.

Quina creieu que és l’arrel del problema en què es troba el jovent en el moment d’emancipar-se?

L'arrel del problema es troba en el sistema de producció neoliberal, que visiona l'habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un dret. Aquesta lògica, combinada amb una sistemàtica precarització laboral que afecta principalment al jovent, provoca que actualment només un 23,8% dels i les joves estigui emancipat.

Aquesta precarització ens colpeja des de la crisi. Encara que en els últims 10 anys el sou del total de la població hagi augmentat en un 7,47%, els nostres s'han vist reduïts en un 10,35%, i els menors de 25 anys cobrem mensualment uns 900 € de mitjana. Amb un mercat que redueix els nostres sous i que augmenta el preu dels lloguers resulta impossible plantejar-se un projecte de vida.

Quina és la incidència que podeu tenir vosaltres des del CNJC, tant de cara al jovent com de cara a l’administració?

Des del Consell Nacional de Joventut de Catalunya sensibilitzem, formem i mobilitzem el jovent sobre les diferents qüestions que les entitats juvenils creguin oportunes treballar. L’accés a l’habitatge i el lloguer n’és una, per aquest motiu, és la nostra responsabilitat dotar d’eines a les joves perquè puguin veure quins són els seus drets i detectar quines problemàtiques o vulneracions estan patint, per després buscar vies d’empoderament.

A l’administració fem incidència política a nivell parlamentari, especialment a través de la Comissió de Polítiques de Joventut, però també a nivell governamental. Aquestes dues potes ens ajuden a fer palanca per tirar endavant polítiques públiques en la millora de la situació del jovent.

El curs 2018-2019 vau dur a terme una campanya específica sobre els models alternatius d’accés i de tinença d’habitatge, en què va consistir?

El CNJC i la Cooperativa Celobert vam posar en marxa un projecte que dona a conèixer formes alternatives d’accés i tinença de l’habitatge. La campanya va consistir en la publicació del recurs “Més enllà de la compra i el lloguer”, una publicació que repassa les dades que evidencien una problemàtica social que impedeix a les persones joves independitzar-se i alhora, aposta per deixar enrere els models tradicionals i donar lloc a noves formes de viure i conviure com la masoveria urbana, la cooperativa en cessió d’ús, el dret a superfície, la copropietat, el cohabitatge o l’autoconstrucció.

Aquests models parteixen de la visió de l’habitatge com un dret, i són una alternativa per a l’emancipació juvenil, una resposta estructural als problemes com els lloguers abusius, generats per l’especulació del mercat immobiliari i les polítiques d’habitatge que, històricament, han estat orientades en activar el sector de la construcció i a fomentar la propietat privada.

La guia va anar acompanyada de diferents presentacions territorials a les demarcacions de Catalunya amb tallers formatius per ajudar a les joves a dur a terme aquests models.

Quin és el model alternatiu que convenç més (o que és més accessible) als i les joves?

La nostra experiència, les col·laboracions amb la guia i les presentacions territorials ens indiquen que la masoveria urbana és el model alternatiu que més s’adequa a les joves. Aquest model s’estableix a partir d’un acord entre la propietat d’un habitatge, que es troba en mal estat i desocupat, i una persona masovera, de manera que la propietat en cedeix l’ús, pel termini que s’acordi, a canvi que la persona masovera assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment.

Si l’administració dediqués esforços en alguns dels models alternatius, podria ajudar a les joves a emancipar-se. Per aquest motiu estem treballant perquè l’Agència d’Habitatge de Catalunya es comprometi a promoure i impulsar models alternatius d'accés i tinença d’habitatge com aquests.

Què pot fer el jovent per reivindicar millores en les polítiques d’habitatge que els afecten per tal de garantir-se l’accés a un sostre digne?

El jovent ha de formar-se i estar organitzat per ser capaç d’erigir accions concretes que posin al centre del debat polític i mediàtic la problemàtica habitacional. Només fent incidència social i teixint aliances amb actors actius podrem forçar l’administració a impulsar mesures concretes que garanteixin el dret a un habitatge digne podrem resoldre aquest problema.

Hi ha entitats juvenils o altres organitzacions i moviments socials en es moguin en aquest àmbit?

Darrerament s’estan creant diferents grups de joves d’habitatge, com també diferents seccions o comissions juvenils dins d'alguns sindicats d’habitatge per donar veu a la perspectiva del jovent i ajudar a teixir complicitats. La veu de les noves generacions és essencial per poder articular respostes conjuntes a les problemàtiques actuals.

Un exemple d’això serà el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya construït per diferents sindicats d’habitatge i de llogateres, on aquest mes de novembre es debatrà en diferents aspectes, el jovent entre altres, cap on han d’anar les forces per vehicular una resposta a la problemàtica habitacional actual.