Guillem Arís: "El SOS Mentoring permet a persones empresàries, com a voluntàries, aportar tot el seu valor"

Autoocupació és una entitat que durant trenta-cinc anys ha ajudat a les persones que han volgut posar en marxa petits negocis, mitjançant la prestació de serveis de suport i recursos necessaris per iniciar la seva activitat professional i consolidar-la. Un d'aquests serveis és el de Mentoring, en el qual persones voluntàries amb experiència acompanyen, sobretot, persones joves que arrenquen un projecte empresarial des de zero.

Amb l'arribada de la pandèmia, però, persones treballadores autònomes, microempreses i altres negocis d'autoocupació van veure frenat el seu creixement. Va ser quan l'organització va adaptar-se a la nova situació per crear un programa destinat, específicament, a ajudar a reactivar les activitats professionals o reorientar els models de negoci de les empreses afectades pels efectes de la Covid-19.

Aquest programa és el SOS Mentoring, i ha estat guardonat amb el 2n Premi Voluntariat 2021 de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC) del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. El director de la Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya, el Guillem Arís, ens parla de l'entitat, de com va néixer el projecte guardonat, de com ha beneficiat a milers de persones i del valor de les persones voluntàries en el projecte.

El lema d'Autoocupació és 'Soc el que vull ser'.

El que intenta representar aquest 'claim' és que, normalment, quan la gent treballa per compte propi, fa les coses a la seva manera, treballen en allò que volen, els agrada i els ajuda molt més a exercir la seva vocació. I nosaltres intentem ajudar-los a fer que ho aconsegueixin.

El projecte guardonat és el SOS Mentoring. Com neix aquest programa?

El SOS Mentoring neix arran d'un dels serveis que teníem, que era un programa de mentoring en què empresaris i directius, com a voluntaris, acompanyaven a persones que estaven arrencant un projecte empresarial des de zero: sense experiència emprenedora i sense formació en gestió empresarial. Se'ls assignava una persona empresària o directiva, amb molta experiència, que els acompanyaven durant tot un any i els ajudaven a desenvolupar les competències necessàries per consolidar el nou negoci i fer-lo créixer.

I va arribar la pandèmia i va posar el món cap per avall.

Vam pensar que teníem una metodologia de mentoring que funcionava molt bé. Teníem gairebé cinc-cents voluntaris que havien demostrat que estaven disposades a posar el seu gra de sorra, i que en deu anys havien ajudat a més de mil persones joves a posar en marxa i consolidar els seus negocis, amb índexs d'èxit molt alts. Veient que durant la pandèmia no podríem ajudar a persones que començaven una activitat empresarial, vam agafar aquest programa de mentoring, li vam donar la volta i el vam convertir en SOS Mentoring.

"En deu anys [el Mentoring] ha ajudat a més de mil persones joves a posar en marxa i consolidar els seus negocis".

Quin és el procés d'acompanyament i com se'ls ajuda?

El primer que fan els mentors, quan comencen a treballar amb alguna de les empreses beneficiàries, és un petit diagnòstic sobre quins són els principals problemes que té l'empresa. Una vegada fet aquest diagnòstic es fa un pla d'acció que consisteix, sobretot, a oferir ajuda a diversos nivells. Cada empresa té una situació diferent, així que alguns se centraven més a reestructurar els costos, buscar finançament o tramitar els ERTOs, i altres en digitalitzar les activitats, reorientar model de negoci o buscar noves oportunitats.

Hi ha diferències entre els dos programes.

El gran canvi és l'objectiu dels programes. Més que ajudar a créixer negocis acabats de néixer, al SOS Mentoring era salvar negocis i ajudar-los a digitalitzar-se. Una altra diferència és que abans de la pandèmia el pla de mentoring era tot presencial. Les trobades es feien presencials, així com la formació. Però el SOS mentoring va ser completament virtual.

La tercera diferència era la durada de l'acompanyament, i la freqüència de trobades. El programa de mentoring era més a llarg termini i la intervenció durava un any. Així mateix, recomanàvem que mentors i persones beneficiàries es trobessin, com a mínim, una vegada al mes. El SOS Mentoring l'hem reduït a tres mesos, que moltes vegades s'ha prorrogat fins als sis mesos, i la freqüència de trobades normalment era setmanal, ja que molts es trobaven en una situació d'emergència.

Dieu que al programa Mentoring l’índex d’èxit era molt alt. Com valoreu el cas del SOS Mentoring?

Al programa de mentoring per a joves emprenedors teníem una taxa de supervivència en empreses del 87%. Això vol dir que, en cinc anys, la gran majoria de les empreses que havien de participar en el pla de mentoring seguien vives. Al SOS Mentoring no podem fer una anàlisi tant a llarg termini, perquè tot just estem començant a sortir de la pandèmia.

El que sí que podem dir és que de les 1.109 empreses que han participat, 1.048 seguien en marxa en acabar el procés de mentoring. És a dir, que el 95% de les empreses que han participat en el pla seguien actives i només han tancat el 5%. I eren empreses dels sectors que més han notat l'impacte de la Covid, és a dir projectes de la cultura, d'hostaleria, negocis molt petits, sense pulmó financer ni masses capacitats. És gent que ha hagut de tenir tancat un any per la Covid.

Quin perfil ha de tenir una persona mentora voluntària?

Gairebé tots són empresaris. Quan parlo d'empresaris em refereixo al fet que tenen una companyia mitjana, o que són treballadors autònoms, consultors, que treballen pel seu compte. També hi ha directius de grans empreses, però la majoria són empresaris o autònoms. El que demanem és que tinguin experiència amb gestió empresarial, en superar crisis anteriors, i que tinguin un tarannà i les competències necessàries per fer un acompanyament no directiu.

Aquí no es tracta d'arribar a l'empresa o l'autònom beneficiari, i dir què ha de fer. Es tracta d'un procés de mentoring mitjançant l'escolta activa, la reflexió, i que ha d'ajudar a permetre aquella persona a desenvolupar les seves competències perquè després sigui autònoma.

"Demanem que les persones voluntàries tinguin experiència amb gestió empresarial i en superar crisis anteriors".

Tot i la seva experiència, les persones voluntàries reben formació?

Primer fem una sessió de benvinguda per explicar el programa i el seu funcionament per valorar si realment els encaixa. Després fem una formació, que és obligatòria i per la qual tots els mentors voluntaris que participen en el programa han realitzat. Es tracta d'una formació de tècniques de mentoring amb molts exercicis pràctics de com dur a terme aquestes tasques d'acompanyament no directiu. Ens passa molt que els empresaris ho veuen amb escepticisme aquestes tècniques de mentoring, però quan surten s'adonen que no és tan fàcil aplicar-les.

Més enllà d'això, fem diverses formacions durant l'any destinades a aquelles persones que estan interessades a aprofundir i desenvolupar totes aquestes competències de l'acompanyament no directiu, com pot ser l'empatia, la connexió, l'escolta activa o la formulació de preguntes amb propòsit. Són aspectes que no només apliquen al mentoring, sinó que també ho apliquen a les seves empreses o les seves famílies. Hi ha un procés també de desenvolupament competencial dels voluntaris.

Com arriben les persones voluntàries al vostre projecte?

Quan vam començar el programa vam fer ús de l'agenda. Ara, la majoria de gent ens arriba pel boca-orella. En l'àmbit dels empresaris o els directius no hi ha moltes propostes de voluntariat en què realment puguin oferir tot el valor que puguin aportar. I hem trobat una fórmula que en la qual ells se senten bé. Per ells és un repte ajudar a un jove emprenedor o salvar una empresa, i poder aportar tota la seva experiència i coneixements. I a més tenen aquesta oportunitat de desenvolupar noves competències.

I les persones emprenedores i les empreses?

Més enllà de la comunicació que hem fet a les xarxes socials, que tenen molt d'impacte, moltes persones ens venen derivats d'institucions que ens han donat suport, ajuntaments, consells comarcals, que reben sol·licituds d'ajut per part d'empreses que ho estan passant malament.

Cal valorar les institucions i empreses que han donat suport al projecte, tant posant finançament com portant voluntaris, com ara la diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona, la diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, la Fundació la caixa, Google, Banc de Sabadell o Endesa.

 "Per a nosaltres el premi és, sobretot, un reconeixement a tota la feina que fan tots aquests voluntaris i voluntàries".

Quantes persones mentores voluntàries teniu?

Quan vam començar, ara fa un any i mig, teníem cinc-cents voluntaris i voluntàries. Ara en tenim 724, de les quals sis-cents han participat en el SOS Mentoring. El fet d'impulsar el SOS Mentoring ens ha permès, en poc temps, augmentar al 50% el nombre de persones voluntàries. Quan hi ha situacions d'emergència, normalment el voluntariat es dinamitza més.

El premi és un reconeixement que dona forces a continuar amb el projecte.

Per a nosaltres el premi és, sobretot, un reconeixement a tota la feina que fan tots aquests voluntaris. Són gent que dediquen les seves hores simplement a ajudar. Un reconeixement a tota la tasca de voluntariat que fan. D'altra banda, el premi també ens ajuda a poder fer créixer el programa i ajudar a més gent. Que hi hagi més emprenedors que es beneficiïn i que hi hagi més voluntaris que s'apuntin al programa, que és el nostre objectiu.

S'ha aturat l'impacte de la pandèmia en el sector?

Ja hem passat la fase de l'emergència. Ara, el perill és tornar a fer totes les coses com les fèiem abans de la pandèmia, és a dir, que això no ens hagi servit per aprendre res. Ara el repte és no parar i seguir digitalitzant, buscar noves oportunitats. No és tant tancar o no tancar, sinó com millorar la productivitat, com arribar a nous clients, com explotar tot el potencial que dona internet, les xarxes socials, l’e-commerce, tot això explotar-lo al màxim.