Què et sembla la decisió de reprendre el tercer trimestre de forma telemàtica?

Inicialment hi havia molt de debat, sobretot en clau d'equitat, de si era propici o no continuar per no deixar enrere aquelles famílies i alumnat més vulnerable i més desconnectat. Però, l'administració està fent moviments per reconèixer la bretxa i fer accions per mirar d'apaivagar-la. Segurament seran insuficients, però, en tot cas, és una problemàtica que es reconeix i que s'estan prenent mesures al respecte.

Considero que en una situació com l'actual, tots els sectors, inclòs l'educatiu, han d'estar al peu del canó. Els docents som més necessaris que mai a l'hora de fer acompanyaments i mantenir el seguiment de l'aprenentatge. En cap cas seria legítim no fer una continuació de la tasca de manera virtual, tot i les dificultats evidents que planteja. On sí que voldríem incidir és en el 'Com'. Com s'estan fent aquests acompanyaments, quines eines digitals i metodològiques s'estan implementant?

Això dependrà molt de cada centre?

Veurem una gran polarització. Aquells centres que han apostat per la transició digital, segurament podran sostenir molt millor els seus processos d'ensenyament i aprenentatge. Algunes dinàmiques no seran gaire diferents de les que tindrien de forma presencial.

Aquells centres que per diferents raons no han tingut una actualització digital i metodològica ara ho tindran més complicat. En poc temps han hagut de repensar-se i fer una transició molt ràpida i traumàtica, en alguns casos.

Aquesta nova realitat suposa un gran canvi també per a l'alumnat i les famílies, oi?

En la gran majoria dels casos els plantejaments educatius no estan fets per a un treball autònom de l'alumnat. És a dir, la capacitat d'autogestió, d'autonomia, de descans i desconnexió... tots aquells tempos de treball a l'escola estan pautats. Els alumnes hauran d'assumir la responsabilitat i ser més autònoms.

Aquest nou context també suposarà un nou encaix entre famílies i docents. Serà un procés d'aprenentatge i negociacions, i requerirà una gran dosi d'empatia per part de tothom.

Creus que aquesta situació fa encara més vulnerables als nens i nenes de famílies amb pocs recursos?

Inevitablement, una de les conseqüències que tindrà aquesta situació nova, extrema i trista és la fractura de les condicions de vida de moltes famílies. I això tindrà impacte en les trajectòries educatives, sobretot en els entorns més vulnerables. Augmentarà el risc d'aïllament social (tant en una situació virtual, com en una fase de desescalatge), que acabarà redundant en una pèrdua de ritme acadèmic, fracàs escolar i abandonament escolar.

Aquesta equitat educativa, que durant els últims anys havia fet algunes passes prometedores, sembla que tornarà a ser un repte encara més gran i difícil d'afrontar.

Suposo que per al professorat aquest tercer trimestre és tot un repte. Quines oportunitats hi trobeu?

La principal oportunitat que detectem és que aquesta situació ha fet palès definitivament la necessitat de tenir unes competències digitals sostingudes. Les actituds envers el que és digital cada cop hauran de ser més natives. En el sentit que ens haurem d'acostumar a fer servir eines digitals amb major diversitat i amb un ritme de descobriment, ús i testeig molt més ràpid. Poso un exemple molt clar: fins no fa gaire, pocs docents feien servir la videoconferència, ara tots ho estan fent en múltiples plataformes i sense haver rebut pràcticament formació. Tot i que som a una situació extrema, intensa i no desitjable, estem veient un canvi de xip envers el descobriment i ús d'eines d'una manera molt autònoma i col·laborativa. Això és una gran oportunitat.

També estem veient que en aquest context de desorientació, de necessitat de compartir recursos i estratègies i consells, hi ha un reforç dels vincles entre docents. A més, trobem que aquells docents més creatius i emprenedors estan aprofitant la situació per engegar noves iniciatives, formar companys i companyes... És una oportunitat per posar en relleu el gran valor que tenen aquests docents en els seus claustres.

També hi haurà dificultats.

Segurament la dificultat més gran passarà per mantenir un vincle autèntic, social i humà d'una manera sostinguda durant les setmanes. Humanitzar els contextos digitals serà la recepta màgica, el que marcarà la diferència. És la principal dificultat, però, si aconseguim superar-la, considero que també serà un dels grans guanys.

Des d'Espiral heu posat en marxa una iniciativa perquè el professorat comparteixi dubtes i solucions TIC. Com està funcionant?

A Espiral estem mirant de ser útils. Des de fa unes setmanes hem llançat una campanya d'ajuda mútua entre docents amb l'etiqueta #SOSdigitaldocente. Pretenem crear un espai on tot docent pugui formular preguntes i rebre respostes des de qualsevol altre docent. Consirem que, amb la intel·ligència col·lectiva i la innovació oberta, no hi ha res més àgil que un docent que ajuda un altre perquè segurament s'ha trobat amb la mateixa dificultat o té uns recursos que pot compartir. No és un enfocament d'expert, sinó d'una comunitat horitzontal.

A més, hem migrat tots els projectes a la virtualitat per seguir donant resposta als socis, docents i infants de la comunitat Espiral.

El món digital, ara sí que sí, ha vingut per quedar-se, també en l'educació?

Era inevitable que l'educació s'aboqués al context digital. La llàstima és que sovint acaba sent el darrer sector que incorpora les innovacions tant tecnològiques com metodològiques. Per desgràcia ha de ser en aquest context de crisi.

Això no vol dir que a partir d'ara sigui així. Quan hi hagi una tornada a les aules, amb una nova realitat, segurament passarà per contextos més de 'blended learning', és a dir, aprenentatges que combinen la presencialitat i la virtualitat, d'una manera més natural, desacomplexada i àgil. El que sí que seria important és mantenir una posició crítica, escèptica i de destriatge d'informació. Això té molt a veure amb el pensament crític en clau digital.

Abans que es reprenguin les classes presencials, caldrà preparar la tornada. Com creus que s'hauria d'enfocar?

La tornada a l'escola serà més diferent que mai. Estarem tornant d'un context de virtualitat, per tant, tota la reconnexió humana haurà de ser un element important. Valorar tot el que hem viscut com a font d'aprenentatge de vida. S'hauran de fer acompanyaments enriquits per sostenir els ritmes d'aprenentatge. Llavors, la tornada també hauria de contemplar una sèrie de diagnòstics per tal de poder enriquir aquells que han quedat endarrere. Redoblar esforços en la detecció i l'acompanyant.

L'aprenentatge virtual intensiu que hem fet ens deixarà una nova manera de veure allò digital. I els plantejaments pedagògics s'hauran de plantejar combinant espais online i offline indistintament, amb la possibilitat potencial de tornar a estar confinats.

Quins aprenentatges creus que traurà la comunitat educativa d'aquesta experiència?

D'una banda, aquesta crisi ha posat en relleu les desigualtats en termes educatius. Tot i donar resposta a la bretxa digital, veiem que hi ha col·lectius més vulnerables que ja estan en situacions de manca de nutrició, de manca de seguiment d'aprenentatge... Tenim una societat bastant desigual amb bastants fragilitats.

D'altra banda, el digital serà el normal. El docent del segle XXI ha de ser digital, sí o sí. A més, la frase 'Educa tota la tribu' s'està fent realitat més que mai. Haurem de caminar cap a una concepció educativa molt més comunitària, en la qual cada actor és responsable de certes funcions i rols d'aprenentatge.