Idoia Perera: “La finalitat és que tothom pugui tenir el que necessita sense generar nous recursos ni residus”

Per què comprar roba nova si en tenim d’altra de segona mà en bon estat al costat de casa nostra? Què millor forma de donar-li una segona vida a la roba que no volem que posant-la a disposició de les nostres veïnes? Diferents entitats del barri de la Sagrada Família de Barcelona es van plantejar aquestes preguntes l’any 2020, en un moment en el qual va resultar clau l’organització comunitària per fer front a les necessitats del barri.  

Quatre anys després, aquesta iniciativa s’ha convertit en la xarxa comunitària InterCANVIS, un projecte que agrupa diferents accions d’intercanvi de roba, objectes, llibres, material de criança i ortopèdic i que està coordinada per entitats, col·lectius i equipaments del barri que actuen des d’una mirada solidària i una visió ambiental cap al residu 0.

Com va néixer la xarxa comunitària InterCANVIS i per què?

La xarxa va sorgir en plena pandèmia. Veiem que hi havia unes necessitats al barri que s'havien de cobrir i que l'administració pública no arribava. Llavors, com a tants altres llocs, les entitats ens vam organitzar per donar resposta a això. Primer, l'organització va ser més a nivell assistencialista de poder cobrir necessitats, i llavors vam veure que més enllà de la pandèmia hi havia unes necessitats al barri i, com que en aquesta organització d'entitats hi havia l'Aula Ambiental, doncs li vam voler donar aquesta mirada més d'economia circular i de prevenció de residus.

Llavors es va crear la xarxa com a tal. En el seu moment hi havia més entitats, però ara mateix està el Casal de Barri Espai 210 i l'Església Evangèlica Bíblica Ebenezer i després, com a suport logístic i de relat també hi ha el Pla Comunitari Sagrada Família i l'Aula Ambiental.

Aleshores el paper de l’Aula Ambiental és el de donar suport logístic? De quina manera hi interveniu?

Sí, és aquest i també el tema de construir el relat i la comunicació de la xarxa, d'anar treballant perquè aquesta xarxa sigui oberta al barri, que no la faci servir només la gent que no té recursos, sinó reivindicar que la segona mà i l'economia circular hauria de ser una opció de consum més equiparada a consumir roba de primera mà.

En què consisteix i com funciona la xarxa?

Ara mateix el funcionament és que tenim dos espais, que són el casal de barri i l'església, on hi ha diferents punts d'intercanvi de diferents tipus de materials. En el casal hi ha el Banc de Recursos per la criança, on hi ha materials tipus bressols, cotxets, joguines, tot això, i també hi ha el Punt Circular de Roba. A més, hi ha la Nevera Solidària, que està més relacionada amb l'alimentació. A l'Església Evangèlica hi ha també un Rober Solidari i un banc solidari de material ortopèdic. Llavors amb aquests quatre punts cobrim una mica tema salut, tèxtil i recursos per la criança, que eren els temes de més necessitat al barri.  

Com a xarxa el que fem és intentar recircular materials i usuàries amb necessitats, intentar connectar-les. El que passava abans és que venia algú a l'Aula i ens demanava si coneixíem algun lloc, llavors nosaltres el redirigíem. Ara, com que estem connectades, és molt més fàcil casar necessitats i solucions. Llavors, cada entitat d'aquestes dues té els seus horaris, però sí que la idea de base i genèrica és que sigui una xarxa d’intercanvi, és a dir, que tu pots tant portar com recollir. De fet, la idea és que portant productes puguis emportar-te productes.

Què passa amb la roba quan arriba al casal o l’església?

La roba que arriba, la majoria està en molt bon estat. Però també al casal hi ha iniciatives per gestionar la roba que arriba que potser no està en bon estat com per fer l'intercanvi. L'intercanvi té una normativa: que la roba que arriba sigui roba que et compraries i posaries, que no estigui tacada i no tingui descosits. La roba que arriba que no entra dins d'aquests paràmetres va al Casal de Barri, on s'intenta reparar-la o reaprofitar-la per fer una altra cosa i tornar-la a posar en circulació. D'aquesta manera, no només la roba i els productes que arriben es poden recircular, sinó que fins i tot es pot donar aquesta segona oportunitat als que no estan perfectes.

A més a més, aquí hi ha un plus que és que l'Aula Ambiental. Com estem situades al punt verd del barri, tenim un conveni especial amb l'Ajuntament. De vegades, al punt verd arriben materials que estan bé, però que la persona que els porta ja no els necessita o no els vol i no sap què fer-ne. Si tu això ho portes a un punt verd, el que passa és que es transforma en residu automàticament. Però, com en aquest punt verd hi ha l'Aula Ambiental, nosaltres podem recollir aquests materials evitant que siguin depositats com a residus i, gràcies a la xarxa, recircular-los cap aquí.

En què es diferencien el Punt Circular de Roba i el Rober Solidari?

Al final és una mica el mateix. Són llocs on pots portar roba i emportar-te roba. Lo únic és que el Punt Circular està al Casal de Barri i el Rober Solidari està a l'Església. Tenen la mateixa idea i cadascú té una dinàmica una mica diferent, però la base és la mateixa.

Què és la moneda única? Com funciona?

La moneda ha sigut un segon pas de la xarxa. La primera va ser consolidar-nos com a xarxa i començar a organitzar tots aquests serveis i el segon pas ha sigut introduir aquesta moneda. La idea és que tots els serveis i recursos que estan dins la xarxa funcionin amb la moneda. Si tu aportes recursos, tens monedes i si tu agafes recursos se't resta moneda. És una manera d'igualar la participació en la xarxa. D'altra banda, la moneda s'obté, a banda d'aportant recursos, a través d'una enquesta o formulari. En aquest formulari se't remuneren les cures, que és un altre relat per visibilitzar totes les tasques de cures que fem les persones cap altres persones, cap a la comunitat o cap al medi ambient, que normalment no estan ni visibilitzades ni remunerades. Hi ha una sèrie de preguntes que s'acaben transformant en un número. 

Després hi ha un altre apartat que és el de medi ambient, que aquí també és on entrem nosaltres. Entenem que tenim una responsabilitat cap al medi ambient. Llavors tot això acaba donant una puntuació que es transforma en moneda. És una manera de fer que tothom pugui aportar perquè tothom té moneda i perquè tothom fa coses per aconseguir-la. Una mica trencant amb la lògica capitalista que per tenir diners has de treballar. Llavors directament pots entrar a la xarxa. Ara estem en la fase de donar a conèixer la moneda i que es comenci a utilitzar i estendre-la a més serveis del casal més enllà de la xarxa InterCANVIS.  

“La segona mà i l'economia circular hauria de ser una opció de consum més equiparada a consumir roba de primera mà”

A quines problemàtiques socials i ecològiques creus que respon aquesta iniciativa?

Tenim una mica la mirada de trencar aquest assistencialisme i aquesta desconnexió. La mirada assistencialista és hi ha algú que té molt i dona a qui té poc. Llavors, aquí generes rols de poder, diferències a nivell social, etc. I aquí no, aquí la idea és que hi ha uns materials que es poden recircular. D'aquesta manera, intentem trencar amb aquestes desigualtats i aquests rols de classe, que tothom pugui agafar i tothom pugui portar i, d'altra banda, cobrim unes necessitats amb la mirada d'economia circular. Aquí la finalitat és que tothom pugui tenir el que necessita sense haver de generar nous recursos ni nous residus.

Arriba molta més roba de la que surt. Estem encara en aquestes dinàmiques de portar roba perquè no la necessitem més i ja està. Però anem a fer un passet més i no només portem la roba que ja no volem, sinó que quan ja no vulguis roba nova per tu, doncs vine a buscar-la aquí també, que sigui un punt d'ús habitual.  

Per què creus que costa fer aquest pas?

Jo crec que, per una banda, hi ha molt d'estigma encara amb la segona mà. Hem de trencar una mica amb això, el consumisme ens porta cap aquí. I que ens han "matxacat" molt amb el missatge de reciclar. Hem anat molt cap al final de la cadena de consum i hem estat tant de temps amb aquest missatge final, que ho tenim molt integrat. Reciclar està molt bé, però abans hi ha moltes coses que hem de fer per fer-ho bé. Plantejar-nos si necessitem el que comprem, si comprem impulsivament. Falta una mica de consum conscient. Que no només és "si ja no ho vull, què faig", sinó que hi ha molts més passos abans.

Per què penses que és important que existeixin iniciatives com aquesta als barris?

Jo crec que les iniciatives que surten de les mateixes persones sempre tenen més èxit i són més ben rebudes que no una iniciativa imposada per una administració o per una entitat més gran. Després, precisament per això, també estan més a prop de les necessitats, perquè són les mateixes persones les que ho fan servir i les que ho organitzen i, per tant, es pot aterrar molt més a la realitat del barri i a les necessitats.  

I, després, també perquè nosaltres creiem que el futur passa per anar juntes, per fer comunitat, per la participació, per la sobirania i per l'organització. No veiem grans solucions de dalt, sinó que la gent s'organitzi. I, a part, que el sistema és un sistema capitalista que el missatge que ens està donant és que consumim, que tenim moltes necessitats materials, i que, mentre això després ho reciclem o ho donem, doncs ja ho estem fent bé. Aquest és un missatge que pesa molt, que ve de molt amunt i que l'única manera de combatre'l és que les pròpies persones puguin crear alternatives més democràtiques, participatives, on tothom pugui decidir. És la manera més potent de combatre aquest missatge i de crear alternatives reals i que funcionin.  

Penses que des d'aquí es podria arribar a canviar el model actual de consum de roba?

Són paraules majors, perquè el model actual de consum és un gegant, però sí que crec que cada vegada hi ha més iniciatives i que això es retroalimenta. Encara ens falta molt, però sí que és cert que cada vegada hi ha més consciència i hi ha molta gent amb molt bones idees. L'interès està i és supernecessari que vagin sortint iniciatives territorials en cada lloc i que siguin alternatives reals i útils i que la gent se les senti seves.