Ilona Muntada: "La canalla de l'escola popular pot explicar què és un desnonament i per què és injust"

Ilona Muntada és la portaveu de l'Escola Popular Balàfia, un projecte d'educació i de lleure que busca crear vincles i estructures amb les veïnes d'aquest barri lleidatà. El projecte ha sigut seleccionat pel Projecte Lliures d'enguany.

Com neix l’escola popular i què proposa?

L’Escola Popular Balàfia neix amb la idea que sorgeix del primer Congrés d’Habitatge a Catalunya el 2019 de promoure les estructures populars vinculades al moviment per l’habitatge. I també neix lligada a la llibreria anarquista Maria Rius de Balàfia, des d'on es detectaven moltes necessitats del barri. Arran d’això vam decidir crear l’escola popular i ens vam vincular des d'us primer moment a la PAH de Lleida.

Teniu un local en risc de desnonament.

Sí, el primer local està en risc de desallotjament imminent. Hi ha sentència, però de moment està aturat. En tenim dos. Van alliberar un altre i el primer se'ns quedava petit.

Què hi feu exactament?

L'escola popular té quatre línies: l’escola d’adultes, que és ensenyament de català i de castellà, l'escoleta, que és un espai de lleure a les tardes amb infants de 4 a 14 anys, i les classes d’àrab, que van sorgir d'un grup d’alumnes de castellà i català que volien que els seus fills reforcessin la llengua materna. També tenim la ludoteca de la PAH a les hores d’assemblea perquè les famílies que tenen criatures tinguin on deixar-les, per permetre la conciliació.

Calen espais de criança per promoure la militància i la formació, sobretot des d'una perspectiva de gènere.

És vital, sense l'escoleta hi ha gent que no podria participar de la PAH. Les classes de l’escoleta se superposen perquè les adultes puguin estudiar. Els grups de català i castellà de la tarda que se superposen amb l'escoleta estan formats bàsicament per dones que són mares. Als que són més tard hi ha més joves treballadors per la realitat de Lleida, on hi ha molts joves que fan la temporada de la fruita i no coneixen la llengua.

Quina proposta pedagògica teniu?

Per ara hem estat enfocades a crear i estructurar el projecte. Després de dos anys amb l’estructura creada i els locals una mica estables, ara ens podem posar a buscar les línies pedagògiques que ens defineixen. Per fer això ens estem formant molt en educació popular. Fins ara ens hem centrat en tirar el projecte endavant i estabilitzar-lo.

Quantes persones hi ha vinculades al projecte?

El grup de militància són unes 30 persones, de català i castellà hi ha quatre grups de 10 persones per grup, uns 40 peques i dos grups de 10 persones d'àrab. Un centenar de persones en total.

Quina rebuda ha tingut?

Ha tingut molt bona rebuda al barri, entre les persones que assisteixen a les activitats, entre les persones implicades, i a la ciutat. Molta gent s’hi ha interessat i l'ha defensat.

És gratuït. Com se sosté el projecte?

Econòmicament, hem tirat com hem pogut amb donatius individuals. Ens basem en evitar el consumisme. Els locals estan moblats amb mobles que ens ha donat gent del barri, tenim contes i jocs regalats. Es basa en el suport mutu. Ens hem adonat que la solidaritat de la gent del barri i de la ciutat és molt més gran del que ens pensàvem.

"Ens hem adonat que la solidaritat de la gent del barri i de la ciutat és molt més gran del que ens pensàvem"

Què canviarà el Projecte Lliures?

El vam rebre amb moltíssima alegria. Ens permet invertir en materials que milloraran molt la qualitat de les instal·lacions. Ara no podem seleccionar quins contes escollim. Invertirem en bon contingut, en fotocòpies, en material estructural dels locals. Canviarà la situació.

I les hores que hi invertiu?

En cap moment s’ha plantejat utilitzar els diners per pagar la gent. La paraula clau és suport mutu. Es basa en destinar temps i recursos a les altres persones per ajudar a sostenir-nos els uns als altres.

Quins reptes teniu?

Tenim el repte de perfilar l'acció pedagògica. Un dels objectius que ens marquem és que el projecte sigui perdurable en el temps i que sigui replicable en altres ciutats i barris. Hem fet molta xarxa amb altres escoles populars de Catalunya. La perdurabilitat és un gran repte i un dels objectius més difícils.

Com us relacionem amb el barri?

Volem ser un espai obert a les veïnes. Participem de les activitats com la festa major del barri, fem activitats obertes, fem porta a porta per explicar-ho... Al cap i a la fi, els locals són ocupats i hi ha una feina pedagògica de visibilitzar per què es fa i per què té sentit. Tot i la mala rebuda que té l’ocupació com a concepte en general, les veïnes ens donen suport. Veiem molta evolució des que vam obrir de l’acceptació de les veïnes. Han passat a defensar-ho.

"Tot i la mala rebuda que té l’ocupació com a concepte en general, les veïnes ens donen suport"

Quins referents teniu?

Quan vam engegar el projecte van venir a explicar-nos com funcionaven a l’Escola Popular de Manresa. I ara nosaltres també hem fet l’acompanyament amb l’Escola Popular de Sant Celoni i ara s’està preparant una trobada d’escoles populars.

Estan en auge les escoles populars?

N'hi ha vuit o nou a tot el territori.

Com veieu el sistema educatiu?

Et puc parlar de Lleida. Lleida és una ciutat molt segregada per barris. Balàfia és un d’aquests barris més segregats. Les veïnes tenen dificultat d'accés a molts serveis. L’escola persegueix donar resposta a aquestes necessitats a través del suport mutu i revertir una mica la segregació. La canalla que ve a l’escola popular molts no participen de cap altre servei. Intentem ampliar aquests recursos, però també ens allunyem de la institució.

La vostra proposta educativa és política?

Fem activitats conjuntes amb la PAH i ho treballem. La canalla de l'escola popular pot explicar què és un desnonament i per què és injust, o perquè ho ha viscut o perquè ho ha treballat.

Com ha de ser l'educació?

Creiem que ha de ser una educació popular, de totes i per a totes, que tingui en compte la diversitat i li doni cabuda, i que no estigui segregada per classes socials. Això té moltes conseqüències i és una tendència a les ciutats catalanes.