Sovint és difícil obtenir dades rigoroses sobre l'impacte dels assassinats de dones per motius de gènere, és a dir, els feminicidis. Les dades oficials només comptabilitzen aquelles dones mortes a mans de les parelles i exparelles. En canvi, des de Feminicidio.net consideren que els feminicidis van molt més enllà.

Els assassinats comesos per fills, coneguts, cuidadors o, fins i tot, per persones desconegudes també poden ser feminicidis, segons aquest observatori que pertany a l'associació La Sur. Per això, intenta suplir la manca de dades oficials, tot publicant informes, reportatges, investigacions, etc.

Per exemple, aquest mes de març, ha publicat l'informe 'Feminicidis i altres assassinats de dones a Catalunya 2010-2017', en col·laboració amb la Plataforma unitària contra les Violències de Gènere i amb suport de la Diputació de Barcelona.

Més enllà dels assassinats comesos per parelles i exparelles

Durant aquests vuit anys, l'informe comptabilitza 163 feminicidis a Catalunya, la majoria (99) comesos a Barcelona. A més d'oferir dades a escala de Catalunya, l'estudi també fa una comparativa amb les dades a nivell estatal. Així, Catalunya registra una taxa de prevalença de 5,34 víctimes per milió de les dones que habiten el territori, un 0,67 més que la mitjana estatal (4,67).

L'informe classifica els 163 assassinats comptabilitzats en fins a 10 tipus de feminicidis: íntim, no íntim, familiar, assessinat per robatori, per prostitució, infantil, per violència comunitària i/o econòmica, per crim organitzat i/o narcotràfic, sense dades suficients i un cas dubtós.

També ofereix dades segons el tipus de relació que hi havia entre la víctima i l'homicida: un 40,5% dels homicides tenien una relació afectiva amb la víctima en el moment del feminicidi i les exparelles sumen el 12,3% dels casos. Fora del marc de la parella o l’exparella, la relació més comuna és la de fill (11 casos, el 6,7%). En 10 casos l’homicida era un conegut de la víctima. En altres vuit casos, l’homicida era el cuidador de la víctima (el 4,9%) i altres set van ser perpetrats per desconeguts (el 4,3%). També hi ha 10 casos en què es desconeix la relació.

Feminicidios.net demana a l'Estat espanyol documentar millor les víctimes de violència masclista

L'informe explica que l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) denuncia que les xifres oficials publicades per les administracions no documenten els camps exigits per l'International Classification of Crime for Statistical Purposes (ICCS).

Aquesta institució proveeix de formularis als estats perquè emplenin camps sobre el context situacional, localització geogràfica, data, hora i motiu dels assassinats, però molt pocs països els proporcionen. L'UNODC afegeix que això inclou la informació sobre les condemnes, que rarament són desagregades per tipus d'homicidi, la qual cosa dificulta l'avaluació de la resposta institucional i la impunitat que resulta de la seva mala praxi.

L’Estat espanyol compleix de manera parcial amb la recol·lecció de dades exigides per l'ICCS, ja que només considera víctimes mortals oficials de violència de gènere a aquelles en el marc de la parella o exparella. Són aquelles que des de Feminicidio.net classifiquen com a feminicidis íntims.

La classificació de tipus de feminicidis i la documentació de casos que realitza Feminicidio.net s’ajusten a la definició de violència contra les dones amb resultat de mort establerta en el Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (conegut com el Conveni d'Istanbul).

L'Estat espanyol va ratificar aquest conveni l'any 2014. Per això, des de Feminicidios.net consideren que l'assignatura pendent de l'Estat espanyol és incorporar en les estadístiques oficials a totes les víctimes de violència de gènere i complir amb l'aplicació del Conveni d'Istanbul.