"Cal presencialitat, veure com respiren, com criden i com ploren", diu Cristina Farré, presidenta de l'Associació Elna, davant l'anunci del programa d'intel·ligència artificial del Govern per detectar problemes de salut mental a les aules arran de la pandèmia. La crisi ha augmentat les temptatives de suïcidi i les autolesions, els brots psicòtics, els trastorns alimentaris, l'ansietat i les depressions.

El programa preveu derivar als recursos sanitaris el jovent que ho necessiti després d'identificar-ho amb paraules clau en espais itinerants on seran convidats a compartir les seves emocions, a més de reforçar l'educació emocional a les tutories, fer un qüestionari sobre com els ha afectat la pandèmia i ampliar el suport psicopedagògic amb 101 professionals, un reforç que s'agraeix, diu Farré, però que no suposa res en tot el sistema educatiu si es reparteixen entre 5è i 6è de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius, que és on es vol implantar.

"No ens cal un programa d'intel·ligència artificial. Ja sabem com està afectant la pandèmia a infants i joves", afirma, i assenyala que els casos s'hauran de tractar als centres perquè el sistema de salut està "totalment col·lapsat" per l'augment de casos.

La pregunta és "com s'abordaran i amb quins mitjans, i quina formació té el professorat en educació emocional". De fet, Educació ja ha dit que la formació en educació emocional de les mestres es reforçarà de cara a l'any que ve per falta de pressupost.

"Es delega una gran responsabilitat a un professorat sense formació específica ni mitjans, i ara ho solucionarà una paraula clau!", afegeix, i proposa alliberar les mestres d'hores de feina per poder fer les formacions adients i també revisar-se els seus propis problemes.

Troba molt poc seriosa la proposta començant pel format itinerant. Ella sap que costa molta feina i temps aconseguir que els nanos parlin i s’obrin.

Des d'Elna, que ofereix formacions d'educació emocional en el context educatiu reconegudes per la Generalitat, tot i que no en rep subvencions, denuncien que falta professional especialitzat, rapidesa en la detecció i col·laboració amb les famílies per fer una atenció domiciliària que consideren clau.

Però els centres prioritzen la feina de transmetre coneixement teòric. Molts volen formació però se senten pressionats per les exigències del currículum. "El que hem d'entendre és que això repercuteix en l'aprenentatge. Pots utilitzar tots els mètodes pedagògics i treballar per projectes, però si aquest nano no està en condicions de fer res què coi aprendrà?", es pregunta.

La situació és greu i requereix accions contundents. "Molts infants han patit pèrdues i el dol no s'aborda, hi ha una falta de concentració en l'aprenentatge, tenen un món dins que ningú canalitza". I les famílies ho agraeixen: "Fem cursos de quatre sessions sobre temes elementals com l'escolta o el respecte i ens diuen que els hi hem canviat la vida. Si un nano no se sent escoltat, no se sent estimat, i hi ha famílies que no ho saben".

La feina per fer és molta. I és que s'hauria de canviar tot el sistema educatiu, que "repeteix les equacions tots els anys i després no saps com gestionar que se t’ha mort un avi".