Irene Gisbert: “Volem que el Conservatori del Litoral es financi amb la taxa turística”

Amb la crisi del 2008, tal com va passar arreu de Catalunya, la construcció a la Costa Brava es va aturar. Al cap de 10 anys, però, les grues i camions de formigó van tornar a fer-se un lloc entre cales i pinedes. Nous hotels amb vistes de postal, noves cases entaforades entre cala i cala i nous blocs d'apartaments a primera línia de platja es feien lloc a l'Empordà i la Selva.

Davant d'aquest escenari, diferents entitats de la zona, molt diverses entre elles, van decidir unir-se en una plataforma per denunciar l'especulació urbanística i la destrucció de la costa que s'estava produint. Tot i que la idea inicial era que l'experiència comuna durés un any, com que va funcionar bé i es van aconseguir algunes de les seves reclamacions, els integrants van decidir seguir el camí plegats i convertir-se en una federació d'entitats.

Set anys després de la seva creació, tothom que s'hagi interessat per l'impacte del turisme a l'Empordà li sona, en un grau o un altre, SOS Costa Brava. Parlem amb Irene Gisbert, que n'és la presidenta.

En quin punt es troba la federació?

Ara tenim una lluita important amb el Conservatori del Litoral, que és una institució que servirà per comprar sòl públic a primera línia de mar per protegir-lo. En comptes de deixar que s’hi construeixi a tort i a dret, en diàleg amb ajuntaments, entitats i organitzacions de la zona, tots junts veurem què es pot fer amb aquest sòl. A França ja tenen aquesta eina, i nosaltres demanem que es crei també a Catalunya.

Com va la seva creació?

Es va aprovar que es faria una llei, que hi hauria un conservatori però fa quatre anys que hauria d’existir i encara no existeix. Fa uns dies vam fer una jornada on vam convidar alcaldes, diputats i el secretari de Transició Ecològica, per veure com serà el conservatori, perquè si, per exemple, no té dotació econòmica, doncs no funcionarà.

Comença la 4a jornada debat del Conservatori del Litoral a l’Auditori Josep Irla de Girona. «Esperem que sigui la darrera i que el Conservatori del Litoral sigui realitat d’una vegada», ha explicat la presidenta de #SOSCostaBrava, Irene Gisbert. pic.twitter.com/Eoxyt5ksVJ

— SOS Costa Brava 🌊🌊 #ProuCimentMésPinedes (@SosCostaBrava) January 31, 2025

I què proposeu per finançar-lo?

Nosaltres demanem que 50% dels diners de la taxa turística recaptats a la costa vagin destinats al Conservatori, perquè el que farà és protegir la costa de l’impacte del turisme. Com a mínim, el que s’hauria de fer amb aquesta taxa és cuidar tot allò que malmet el turisme, i en canvi, s’utilitza per fer campanyes de publicitat dient que vinguin més turistes. És un contrasentit. No en necessitem més, de turisme, el que hem de fer és cuidar el nostre territori.

"És un contrasentit que la taxa turística s'utilitzi per fer campanyes dient que vinguin més turistes"

No cal més turisme, però el nivell actual és adequat?

Gens. La capacitat de càrrega de la Costa Brava està absolutament sobrepassada, per tant el turisme l’afecta molt negativament. Hi ha una sobremassificació. No hi caben tantes carreteres i tants edificis quan tenim platges petitones, caletes… no té cap mena de sentit. No tenim aigua. Si no hi ha aigua, com podem seguir construint? No pot ser que a alguns càmpings arribi l’aigua amb camions però es segueixi construint. És un despropòsit. S’ha de trobar un equilibri entre el teu territori i el que hi vols fer.

Quin impacte té en la vida dels veïns i veïnes de la Costa Brava?

Crea desigualtats econòmiques. Lloret de Mar, per exemple, és una de les zones amb rendes per càpita més baixes de Catalunya, justament perquè la turistificació fa que hi hagi feines precàries, mal pagades i en moments molt concrets de l’any. Potser estàs treballant quatre mesos i la resta de l’any vius com pots. 

Ens trobem que en municipis on hi ha molta activitat econòmica, que no t’esperaries que fossin dels més pobres de Catalunya perquè està ple d’hotels, de restaurants i d’oci, doncs ho són. Això demostra que el turisme no aporta riquesa. El turisme ben dosificat i gestionat segurament sí, perquè tota la Costa Brava viu del turisme, però si ens passem, és un model que no funciona.

"El model de turisme no pot ser aquest perquè el territori ha de funcionar i respirar durant tot l'any"

Totes les feines són mal pagades?

És veritat que hi ha persones que treballen portant els jardins, les piscines o la neteja de cases molt grans a prop del mar de persones del nord d’Europa. En aquests casos els sous són més elevats respecte al mercat català. Però el model no pot ser aquest, ni només per a unes poques persones, perquè el territori ha de funcionar i respirar durant tot l’any. No dic que no vinguin, perquè suposo que per a ells mentalment és l’escapada al Mediterrani i a la calor, però així no té cap mena de sentit.

A més, aquest model de segones residències tampoc és especialment sostenible.

Exacte. Jo no dic que no vinguin, perquè suposo que per a ells mentalment és l’escapada al Mediterrani i a la calor, però així no té cap mena de sentit. Si vens per 15 dies a l’any, paga per 15 dies, però no mantinguis una casa que fas a primera línia de mar, carregant-te la muntanya, per anar-hi 15 dies. Com a turista has de pensar en tu però també en l’entorn que tens, i cuidar-lo i respectar-lo.

Una solució que es planteja davant la massificació és apostar pel turisme de qualitat, però a vegades “qualitat” s’acaba referint a “riquesa”. Un turisme de rics solucionaria el problema a la Costa Brava?

Hauríem de definir què és turisme de qualitat. Si és turisme de luxe, llavors estem parlant del turisme més insostenible de tots, perquè té, per exemple, els consums d’aigua més elevats. Per tant, no crec que sigui el model. No volem el turisme de botellot, evidentment, però tampoc això. Si ens centrem en la qualitat de debò, potser també podem parlar d’alguns càmpings, que ara mateix són barracons amb lavabo incorporat. La gent paga 700 o 800 euros a la setmana per anar a viure a un barracó.

"El turisme de luxe és el més insostenible de tots"

I com haurien de ser, els càmpings?

S’haurien d’assemblar més a casos com el càmping de Tamariu, que manté encara el concepte de càmping: és una muntanyeta, parcelada, i tu muntes la teva tenda. A més, és un model de turisme molt poc invasiu, perquè quan desmunten el càmping, segueix havent-hi muntanyes i natura. En canvi, en molts altres càmpings, han encimentat la zona, i quan el càmping està buit, et trobes que s’han carregat la natura.

Quin ha de ser el futur del turisme?

El turisme en si no és negatiu; a tots ens agrada viatjar, conèixer noves terres i anar a llocs macos, i si hi ha algun lloc maco en aquest món, doncs és la Costa Brava. El model actual és una temptació, perquè arriba molta gent que ve a consumir. Però al final hem d’analitzar el resultat: si jo tinc un dels sous més baixos de Catalunya o he de carregar-me la costa per fer el que vull, llavors es tracta d’un model erroni.

Deu costar molt dir, respirem fons i comencem a canviar el model. Jo estic segura que intenten canviar-ho, segur que ho estan intentant perquè la realitat que tenim és molt bèstia: estem pagant un peatge caríssim a canvi de gairebé res.