Isabel Martínez Luna: "Quan escoltes la veu dels testimonis prens consciència de la feina que fem"

L’Asociación Bienestar y Desarrollo (ABD) és una entitat amb una àmplia trajectòria en l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat, amb més de 170 programes en àmbits com les addiccions, l’habitatge, les violències, l’envelliment o la inclusió social. Amb un equip professional nombrós i una extensa xarxa de voluntariat, l’organització treballa des del compromís, la proximitat i el respecte als drets socials.

En aquest context neix el pòdcast ‘Por el mundo que queremos’, un espai sonor que dona veu a les persones usuàries dels seus serveis perquè expliquin en primera persona les seves històries de vida. Parlem amb Isabel Martínez Luna, Directora de Comunicació del Grup ABD, sobre l’origen del projecte, els seus aprenentatges i l’impacte que pot tenir tant dins com fora de l’entitat.

Quina necessitat us porta a impulsar el podcast ‘Por el mundo que queremos’?

L’origen del podcast neix de la necessitat, barra les ganes, de donar més veu a les persones que acompanyem des dels diferents serveis i projectes. Som una entitat força gran que toquem temàtiques molt diferents i estàvem convençuts que seria una riquesa poder donar la veu directament. Escoltar el testimoni directe pot ajudar molt. Aquesta era la voluntat primera: donar veu a aquestes persones.

Què us aporta tenir un canal propi de veu com aquest dins d’ABD?

És una visió pròpia que ja intentem treballar des d’altres canals, però aquí hi ha una implicació prèvia molt important a l’hora d’escollir temes, persones i preparar el guió. Això, a banda del missatge cap a l’exterior, a nivell de comunicació interna ens ajuda a fer equip i a compartir informació entre nosaltres. Ens està ajudant a crear sinergies entre àrees que potser no treballen tan connectades.

De quina manera el podcast us ajuda a visibilitzar realitats de vulnerabilitat que sovint queden fora del relat mediàtic?

Quan veus algú que t’explica la seva història de primera mà i, a més, fa una reflexió que va cap a una problemàtica més general o una vulneració de drets, aquesta és la riquesa principal. És sumar continguts amb valor social que ajudin a generar mirada crítica.

I com seleccioneu aquestes històries que expliqueu?

Van alineades amb els temes prioritaris a nivell estratègic de l’organització. Estem organitzats per àrees i intentem que cada àrea plantegi temes. Hi ha qüestions molt transversals —habitatge, dona, sensellarisme— que permeten treballar amb més d’una àrea alhora. A partir d’aquí, amb els equips dels projectes, triem les persones que poden i volen explicar les seves històries.

Quin impacte té, per a les persones usuàries, poder explicar en primer persona la seva pròpia història?

Hi ha un punt d’orgull i satisfacció. Normalment són persones que han superat determinades barreres i poden compartir tant la seva indignació com un missatge positiu d’esperança. Dir: “jo he pogut arribar fins aquí, tu també pots”. És un missatge de dignitat i de respecte als drets.

Com treballeu la qüestió de l’estigma, especialment en capítols sobre temes com addiccions, violències o exclusió social?

Comptem amb la col·laboració de dues periodistes. Abans de la gravació hi ha una conversa prèvia molt respectuosa amb cada persona per veure fins on vol arribar i què vol explicar. Respectem clarament la voluntat del testimoni, aplicant els nostres codis ètics de comunicació i generant un ambient de confiança.

Creieu que canvia el fet que la comunicació no la faci només l’entitat, sinó persones individuals?

Definitivament. Quan algú explica la seva història de primera mà i la connecta amb una problemàtica compartida, això genera una riquesa diferent. La veu directa té molta força i ajuda a entendre i empatitzar millor amb la vulneració de drets.

Creus que el podcast pot esdevenir una eina de sensibilització social? Heu notat bon retorn per part de l’audiència?

Portem sis capítols i de moment tenim bones dades internes. A nivell extern volem continuar ampliant l’audiència i establir sinergies amb altres entitats. L’objectiu és anar guanyant oients amb aquests missatges personals però amb molta força i reflexió al darrere.

Creieu que el podcast reforça el sentiment de pertinença dins l’entitat?

Sí. Només amb la preparació ja s’estableixen sinergies. La gent escolta els capítols i diu: “aquí treballem amb tal persona i això ho podríem explicar”. Es genera vincle, ganes d’explicar i coneixement entre equips. En una entitat tan gran, això és molt valuós.

Quins aprenentatges heu fet després dels primers capítols?

Un dels aprenentatges és que no és fins que et trobes amb aquests testimonis que prens consciència de la base de la feina que fem. Hi ha equips que no estan en contacte directe amb les persones usuàries, i escoltar aquestes històries reforça el sentit del que fem.

Penseu que aquest projecte contribueix a transformar la mirada social sobre la vulnerabilitat i els drets socials?

Sí, fermament. Sabem que és difícil perquè hi ha molts continguts, però es tracta de sumar en aquesta línia. Generar mirada crítica, pensament crític i ganes de posicionar-se. Contribuir a una ciutadania informada que demani allò que creu necessari.

Quin és l'bojectiu final d'aquest podcast, fins on us agradaria arribar?

L’objectiu és continuar generant peces sobre temes concrets, històries de vida que et facin empatitzar i descobrir recursos que potser no sabies que existien. Són històries que poden inspirar i donar eines. Més enllà d’explicar la feina que fa ABD, volem sumar en aquesta mirada crítica i ajudar a trencar estigmes.

És una voluntat, el podcast, ajudar a trencar estigmes. Quan algú s’asseu i explica per on ha passat i com ha evolucionat, aquests testimonis valents han de servir per combatre prejudicis.