Joan Aragón: "La gent gran t'explica històries increïbles mentre els passegem en tricicles elèctrics"

La generositat, el pedaleig a poc a poc, les històries, les relacions i l'envelliment actiu són els cinc principis d'En Bici Sense Edat, una entitat que treballa per a millorar la qualitat de vida, la salut i el benestar de les persones grans i persones amb mobilitat reduïda, a través de passejades en tricicles elèctrics especialment adaptats amb gent gran i conduïts per persones voluntàries. El projecte està present a diverses ciutats de Catalunya, com Barcelona, Cardedeu, Castelldefels, Granollers, Mataró, Sant Just Desvern i Terrassa.

Amb motiu de La Gran Pedalada, una cursa solidària i inclusiva que, sota el lema 'Kilòmetres contra la soledat', se celebra el 12 i 13 de març i que té com a objectiu visibilitzar l’aïllament i la soledat no desitjada de la gent gran, entrevistem a un dels voluntaris de l'entitat que, a més, participarà en aquest esdeveniment. Ell és el Joan Aragón, un apassionat de la bicicleta que des del setembre col·labora amb l'entitat passejant, conduint un tricicle elèctric, persones grans pels carrers de Barcelona.

Com arribes a conèixer En Bici Sense Edat?

Els vaig conèixer fa un parell d'anys a través de coneguts que ja hi col·laboraven i que em van parlar d'aquest projecte. Em deien que feien passejades amb gent gran, que de veritat s'ajuda a combatre la soledat no desitjada que pateixen. I com tenen mobilitat reduïda, tu els aportes la teva vitalitat perquè puguin arribar a llocs on abans els era impossible arribar. A més, són persones que tenen moltes històries per explicar.

Jo participo en diverses activitats relacionades amb la bicicleta i és el meu mitjà de transport preferit. Així que la idea de fer un voluntariat en bici em va semblar excel·lent. Em vaig apuntar i vaig fer la primera formació al setembre de l'any passat. No porto tant de temps com altres companys i companyes voluntàries, però m'he implicat bastant durant el temps que porto col·laborant.

Quin tipus de formació vas fer?

Els voluntaris i voluntàries fem formació durant un parell de dies. Primer fem una teòrica on s'explica d'on surt el projecte, quan va ser la primera vegada que es va dur a terme, el funcionament, quanta gent som i el tipus de pedalada. I et van donant una mica d'informació sobre les sortides, com serà quan hagis de pedalar i la tranquil·litat que has de mantenir perquè hem de recordar són passejades on portem gent gran.

I el següent dia és una formació més pràctica sobre com portar el tricicle. El cinturó de seguretat, com pujar i baixar la plataforma del tricicle perquè la passejada els sigui el més còmode possible, el funcionament de la bicicleta elèctrica, saber usar les marxes, etcètera. Bàsicament, tot perquè sigui còmode i fàcil de poder portar. I practiquem sense portar cap persona a sobre.

Què recordes de les primeres passejades que vas fer?

Una de les meves primeres passejades era una dona que sempre volia anar al port de Barcelona a veure els vaixells. El seu marit havia portat un vaixell i ella tenia aquesta nostàlgia de poder anar cap allà i veure'ls. Va ser bonic poder portar-la allà i ajudar-la a arribar on ella desitjava estar.

Com és una sortida amb En Bici Sense Edat?

Jo estic a Barcelona i és veritat que té un funcionament una mica diferent d'altres municipis. Sé que hi ha algun altre municipi tenen un local, en el qual tenen guardats els tricicles, i des d'allà es poden moure a tot arreu. A Barcelona, per extensió i volum de població, cada tres o quatre setmanes els tricicles es van canviant de lloc. Ara, per exemple, començarem a sortir des de Sants i Fort Pienc. Sempre estan en dues zones alhora.

Llavors hi ha una llista de gent apuntada de diferents casals o blocs de pisos i cada voluntari o voluntària s'apunta a les sortides que pot. Llavors, normalment anem a buscar el tricicle, ja amb les bateries carregades i recollim a les persones que els toca. Per a nosaltres també és molt entretingut.

I cap a on aneu?

La majoria de vegades ja està una mica consensuat. Fem sortides, per exemple, per veure les llums de Nadal, o altres llocs que ja estan planificats. Però altres vegades és una mica més lliure i elles mateixes ens diuen cap a on volen anar. I si no ho tenen clar, doncs et guies una mica preguntant-li què és el que volen, què els ve de gust fer. I llavors consensues la destinació.

És fàcil per a tu conduir aquest vehicle en una ciutat com Barcelona?

Sí, bastant. Com que portem l'armilla amb l'acreditació conforme som del voluntariat, i veuen que portes gent gran, normalment el trànsit no és tan agressiu com quan surts tu sol en bicicleta. La veritat que et respecten bastant. Alguna vegada aïllada pot passar alguna cosa, que hi hagi algú que està nerviós, però sempre mirem d'anar prou a poc a poc i segurs. I per rutes en les quals puguem estar lluny del trànsit, ja que fa molt soroll i no permet gaire la conversa.

"Anem per llocs allunyats del trànsit, ja que fa molt soroll i no permet gaire la conversa".

Què creus que els aporta a la gent gran i persones amb mobilitat reduïda aquestes activitats?

Crec que se senten escoltats. Durant la passejada parlem molt. Al principi els preguntes més sobre si van còmodes, si han notat algun sotrac pel qual hem passat i ens assegurem que estiguin bé. Però després ja et van explicant coses, que abans vivien per un carrer on passem, t'expliquen on viuen ara, et parlen d'alguna botiga per la qual passem on anaven molt a comprar, t'expliquen que feien, la seva vida. Són persones que, mentre els passegem, t'expliquen històries increïbles.

Què us traslladen ells i elles?

Sempre et transmeten alegria. Et diuen que la sensació els encanta. Poder anar amb la bici, després de tants anys sense agafar una o després de no haver muntat mai. Els agrada aquesta sensació, van molt contentes i molt còmodes. Recordo una passejada amb una companya, la Leyla, que és un encant. Un cop vam fer una passejada amb ella, que va ser increïble, que fins i tot ens vam passar d'hores i les dues dones que passejàvem estaven super contentes amb nosaltres.

Un projecte com aquest és importantíssim perquè sovint sembla que ens oblidem de la gent gran.

Sí, els fa ser protagonistes. A més, el naixement del projecte és molt maco. Un noi va anar a llogar el tricicle i se'n va anar cap a un casal d'avis. Va sortir a passejar amb un avi i l'endemà li van trucar. Es veu que entre ells van parlar i estaven encantats, així que tots volien pujar. La sensació que dona és aquesta. Molta gent de les que pugen amb nosaltres són gent que han parlat amb altres amics i amigues i els han convençut per fer la passejada. I s'ho passen tots molt bé.

I què t'aporta a tu aquest voluntariat?

És tot un conjunt, la relació amb la gent gran, la vitalitat que tenen, encara que algunes persones no es puguin moure gaire; el que diuen, realment t'expliquen històries maques, de fa molts anys. I jo que ja m'he quedat sense avis, doncs ja m'agrada escoltar aquestes històries. I cal destacar el companyerisme entre voluntaris i voluntàries. Alguns ja els coneixia d'abans, i és gent molt maca.

El 12 i 3 de març se celebra La Gran Pedalada? En què consisteix?

Hi ha com dues parts. Una és la pedalada virtual, en la qual simplement s'ha d'aportar minuts a l'aplicació esportiva Strava. Apuntar-se al club d'En Bici Sense Edat, i durant aquest cap de setmana sumar minuts, sigui caminant, corrent o amb bici. Busquem que se sumin quilòmetres per combatre la soledat. I també hi ha una part presencial, que és dissabte al matí. Farem una sortida entre els que som del voluntariat, amb un recorregut tancat, sortint des d'Arc de Triomf i sumar també quilòmetres amb la mateixa aplicació.