Jordi Collet: "És fonamental tenir una visió àmplia de què és participació i veure les noves formes com oportunitats"

Jordi Collet és Doctor en Sociologia, professor de sociologia educativa de la Universitat de Vic (UVIC) i ha estat membre de l'Institut de Govern de Polítiques Públiques (IGOP-UAB). Ha investigat sobre iniciatives de política educativa i xarxes d'educació, sobre associacions de la família i l'escola, així com sobre canvis en la socialització familiar.

No obstant això, l'àmbit d'estudi que ha protagonitzat les seves darreres investigacions ha estat el conjunt de formes de participació social i política i els canvis que han experimentat.

És precisament aquest un dels àmbits que es tractarà el pròxim divendres 20 de maig al 3r Congrés Català de l'Associacionisme i el Voluntariat (3CCAV). Jordi Collet protagonitzarà així la ponència "Els reptes de l'associacionisme davant les noves formes de participació política i social" i comparteix, amb xarxanet.org, alguns dels principals eixos que s'hi tractaran.

El pròxim divendres al 3CCAV parlaràs dels reptes de l'associacionisme davant noves formes de participació. Quines són les noves formes de participar?

Des de la dècada dels 2000, el món de l'associacionisme ha experimentat una gran diversificació, especialment viscuda pels i les joves, però no només. Al costat de les organitzacions tradicionals, entitats i associacions formalitzades i registrades per l'Administració en directoris, han aparegut noves formes de participar, d'implicar-se i d'organitzar-se. Unes formes informals, no reglades o sense uns estatuts definits. És a dir, el concepte de participació s'ha ampliat i ha passat a incloure comportaments i relacions que potser en la visió tradicional de participació no hi tenien cabuda.

Com ara? Què és participació informal?

Un dels seus màxims exponents va arribar amb el moviment 15M, però no és l'única expressió. El ciberactivisme n'és un altre exemple, les campanyes de captació de fons per aconseguir objectius concrets o el grup de famílies que s'organitza per fer una cistella ecològica. També és participació i és necessari que ho entenguem com a tal.

És cert que per a les administracions resulta més pràctic i còmode focalitzar la participació en aquella que està estructurada, perquè és més fàcil identificar un agent específic amb qui poder interlocutar. Així parles amb el representant de la Plataforma d'entitats juvenils o el President de la Taula d'entitats de cultura popular, per exemple. Però precisament un dels reptes és aconseguir anar més enllà i des de diferents àmbits actuar i incloure les noves formes informals de les quals parlàvem.

Com s'aconsegueix interlocutar amb un grup difós?

Aquí és el repte. El primer pas és tenir una visió global i àmplia que permeti incloure les diferents formes de participació, i no només les tradicionals, en el concepte de participació. I partint d'aquí, tant administracions com col·lectius i entitats tenir en compte l'existència d'aquests formes. Probablement és en l'àmbit local on poden fer-se més evident les noves dinàmiques.

Amb quines dificultats o facilitats poden trobar-se les entitats, organitzacions i associacions com a conseqüència dels canvis en les formes de participar?

És fonamental que les diferents formes de participació no siguin vistes com un problema o una amenaça, sinó com una oportunitat i com una eina que pot contribuir i facilitar la tasca de les associacions i entitats. Per exemple, el ciberactivisme o una campanya de micromecenatge poden ser instruments de les mateixes associacions i entitats alhora que donen cabuda a la participació de persones diferents. És un repte sens dubte, i és una de les qüestions de les quals parlarem al 3CCAV.

Les dinàmiques participatives pròpies del món associatiu han influït en les formes de fer política?

Sí, absolutament. Tornant a l'àmbit local, el cas de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, és un cas paradigmàtic. L'actual alcaldessa va néixer precisament en l'àmbit de la participació informal, abans fins i tot de ser PAH. En un inici eren un grup de persones que es van unir per evitar desnonaments. Va ser més tard que van constituir-se com a PAH. I en conseqüència, la forma d'actuar política també pot experimentar canvis.

Quin rol poden o haurien de jugar les entitats i el moviment associatiu en la presa de decisions polítiques?

És una qüestió complicada per motius de legitimitat. Poden haver-hi confrontacions de qui ha estat elegit de manera secreta i democràtica en una urna, en contraposició amb entitats i organitzacions, que són al cap i a la fi un lobby que defensa uns interessos; els gegants, les cooperatives ecològiques, etc. Per tant no és un tema fàcil. És necessari que se les tingui en compte i que formin part del procés, però cal que aquet procés sigui obert i totalment transparent. Com he dit, però, no és una qüestió senzilla.  

Quin rol juga la universitat en el desenvolupament d'eines de participació i en la creació de persones implicades en l'entorn pròxim?

La universitat té i ha de tenir un paper clau en la implicació en el seu entorn. Com a antic professor de l'Autònoma i com ara professor a la UVIC, és cert que encara s'ha de fer més, però es fa força. Existeix una complicació en l'àmbit universitari, que és la pressió interna, cara endins, cap al personal docent i investigador per publicar el màxim i el millor. Per tant no sempre és possible fer tot el que agradaria, però crec que el rol ha d'existir i la col·laboració entre la universitat, les administracions i el tercer sector ha de tenir un impacte positiu en l'entorn.

Què ha d'afrontar el món associatiu en la realitat d'avui?

Una de les idees que de fet intentaré transmetre a la ponència és que sóc del parer que el món associatiu, però no només, ha d'enfrontar els "com". No només determinar què farem o què volem, sinó com ho volem fer, com col·laborem o com teixim xarxes. El com és fonamental.

T'agradaria afegir alguna idea que vulguis que els lectors i lectores llegeixen en aquesta entrevista?

Sí. M'agradaria ressaltar que valoro molt positivament la celebració del Congrés de l'Associacionisme i el Voluntariat. Gràcies a fer-lo, se'n parla, es genera debat. Que la Generalitat el promogui aconsegueix que la solidaritat, l'associacionisme, el voluntariat i la participació se situïn a l'agenda del dia. Així que celebro molt que es dugui a terme.