El moviment veïnal, com bona part del teixit associatiu català, basa la seva activitat en la presencialitat, en el tu a tu. Un activisme que ha quedat en suspens des de l’inici de la pandèmia i s’ha vist amb l’obligació d’adaptar-se i prendre nous camins. Conversem amb el president de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró, sobre el procés de digitalització i la bretxa digital. El seu destacat després de parlar amb moltes de les associacions vinculades: “cal combinar la part virtual i la presencial”.

Quin va ser el primer impacte de la pandèmia en el moviment veïnal?

Al març de 2020, moment crític on ens trobem amb una situació que pensàvem que seria mínima, vam prendre consciència que aniria per llarg. Això ens va fer reestructurar la CONFAVC, els plans de treball i adaptar-los a les noves tecnologies.

Al llarg de la primera onada vam millorar la manera de comunicar. Vam endegar una xarxa de plataformes veïnals que recollia els grups de suport que es van crear als barris, alguns en el si d’una associació veïnal i altres de forma espontània. Vam donar suport i altaveu a aquestes iniciatives per tal d’incentivar aquestes connexions.

Com reprèn l’activitat el moviment veïnal?

Al finals d’abril tornem a fer els consells federals. Allà tenim la gran satisfacció de veure que les federacions veïnals s’havien organitzat i havien posat en marxa noves maneres de comunicar-se. Ho van fer entre dubtes que ja s’han esvaït deixant pas a un vincle telemàtic. Ara la majoria s’hi desenvolupa bastant bé dins de les limitacions que es poden tenir.

Baixant al detall, en alguna ciutat ens hem trobat amb associacions veïnals que estan en centres cívics o culturals que depenen dels ajuntaments o de la Generalitat, i això ha dificultat el retrobament al no reobrir-se molts d’aquests espais.

Us heu trobat amb una bretxa digital molt accentuada?

La bretxa digital s’ha posat de manifest. A la nostra base social la bretxa és important i hem vist que cal fer un esforç per donar cobertura a la gent que ha quedat fora. Tant des de l’administració com federacions veïnals i la CONFAVC s’han de proporcionar eines i formació.

Amb la pandèmia ens hem adonat que la bretxa digital no afecta només a la població més vulnerable. Cal tenir accés a la tecnologia però també als coneixements per fer-la servir.

Què treu de positiu el moviment veïnal de la digitalització ‘exprés’?

Abans de la pandèmia els consell federals es feien a Barcelona cada tres mesos. Ara els fem un cop al mes de manera telemàtica, amb una participació del 90% de les entitats i amb una dinàmica molt més eficient. Això ens ha permès fer el marc estratègic de la CONFAVC pel 2023 amb una gran representativitat del nostre moviment, que és molt territorial.

Sense aquesta digitalització hauríem fet la meitat del que hem fet. No ens hem vist en persona però hem fet moltes més reunions, debats i amb la participació de molta més gent. Ens ha permès desenvolupar un treball necessari que presencialment ens hagués suposat un any més. També hi ha hagut l’espai perquè els participants ho poguessin preparar bé i, al ser grups grans, s’afinés la capacitat de síntesi. Ha estat un punt importantíssim per reorganitzar-nos.

La gent de les associacions veïnals i federacions han avançat molt, però sempre diuen que s’ha de combinar presencial i virtual. La presencialitat no la podrem suspendre mai. Ens hem d’aprofitar d’aquesta combinació, sabent que els avenços que hem tingut en el darrer any ens haurien costat 3 o 4 anys en implementar.

Valorem positivament el repte i l’hem sabut entomar, però hem de saber com ajudar a les persones que queden fora a causa de la bretxa digital, no ha de quedar ningú exclòs.

La digitalització ha afavorit la participació?

És una situació que ens ensenya a pensar d’una altra manera. Per aquelles federacions que s’havien de desplaçar molts kilòmetres per participar de les reunions, connectar-se telemàticament els és molt més fàcil. També suposa un canvi en el funcionament: cadascú mesura molt més el temps que fa servir, les dinàmiques que podrien fer-se llargues s’han tornat més eficients.

Com ha afectat aquesta dimensió al definir el marc estratègic per al 2023?

El que volem és rellegir el moviment i trobar elements que s’han d’incorporar estratègicament per la visió de futur. La comunicació i la governança són punts claus que van de la mà.

Tenint un espai molt gran hem d’estar al territori físicament però també telemàticament. Sobretot quan parlem de governança: no cal que les persones es desplacin, cal que puguin participar-hi.

Un dels temes que ha sortit molt al debat és que les persones han d’estar dins de la informació. Ja no ens serveix allò d’enviar un correu que pot ser que no l’obri ningú. Cal estar en xarxa, i l’accés a la informació és molt diferent.

Què heu iniciat per adaptar-vos a la situació actual?

Hem fet una aplicació mòbil que ha servit per connectar a la gent del barri. Aquesta connectivitat és una actualitat al moment, et permet estar en temps real i conèixer informació que sinó no tindries a mà.

També vam preparar també una campanya d’aliments. Un total de 300 cistelles de producte fresc com carn, verdura o peix, que vam repartir a l’àrea metropolitana de Barcelona. Físicament, s’havia de portar a un lloc, però la resta de la preparació va ser del tot telemàtic, una connexió molt pràctica que per telèfon hagués costat molt més.

Hem posat en marxa, també, unes càpsules formatives. Havíem previst posar-les en marxa més endavant, però al ser una necessitat les vam activar. Són un total de 14 capsules diferents. Es fa la formació en directe, en interacció amb les persones que hi participen, i que un cop acabades queden penjades a disposició de tothom. És important que els veïns i veïnes vegin que el món no s’atura, canvien les formes però et mantens en allò que és necessari i interessant.