Jordi Viñals: "Els drets humans tenen potencial per aglutinar i reactivar la mobilització de sectors diversos"

L'any 1981, l'Assemblea General de les Nacions Unides va definir el 21 de setembre com a Dia Mundial de la Pau. Des de llavors, se celebra globalment tot i que els conflictes i guerres arreu del món han continuat esclatant. Hi ha moltes organitzacions i entitats que fan feina i lluiten per aconseguir una cultura de la pau, entre elles Amnistia Internacional.

Aprofitant l'efemèride, Jordi Viñals, responsable d'activisme, mobilització i educació en drets humans d'Amnistia Internacional Catalunya, reflexiona entorn el concepte de pau i com es pot treballar des de casa nostra per aconseguir un món menys violent i on els Drets Humans siguin respectats arreu.

Amnistia Internacional és una organització global. En l'àmbit català, quins són els objectius específics d'Amnistia Internacional Catalunya (AIC)? 

A Amnistia Internacional Catalunya treballem perquè les autoritats públiques adquireixin un compromís ferm, públic i visible (és a dir, real) amb la protecció i la promoció dels drets humans dins i fora del territori català. Cal tenir en compte que les nostres administracions (Govern, Parlament i Ajuntaments) hi juguen un paper essencial: tenen competències exclusives en àmbits que afecten directament els drets de les persones, com serien la sanitat o l’educació; són agents d’acció exterior i han d’entomar la responsabilitat de fer front a les vulneracions arreu; són els primers interlocutors amb les víctimes que cerquen protecció i justícia... 

Davant d’això, la nostra independència respecte de tot govern, partit polític o interès econòmic (no acceptem subvencions, per exemple) ens permet impulsar investigacions i campanyes preservant la nostra llibertat d’acció. És des d’aquí que apel·lem a la mobilització, perquè les coses no canviaran soles.

"Les administracions juguen un paper essencial: tenen competències exclusives en àmbits que afecten directament els drets de les persones".

Com s'estructura AIC per a dur a terme aquesta tasca? 

A Catalunya, comptem amb el suport de més de 19.000 persones sòcies i tenim més de 10 grups d’activistes repartits pel territori que porten les campanyes prioritàries als carrers i allà on convingui. Alhora, treballem en coordinació amb una xarxa de milers de persones a escala estatal i mundial. És interessant perquè aquesta àmplia estructura ens permet no només contribuir a donar veu a persones i comunitats afectades a tot el món, sinó que sovint hi som presents, en som part.  

En l’àmbit català, volem continuar enfortint aquesta xarxa d’activistes que ens permet ser presents a les quatre províncies. En un context de desmobilització generalitzada, de retrocés de drets, de repressió creixent, de discursos d’odi i reaccionaris a l’ordre del dia, creiem que els drets humans són la línia mínima comuna, entre molts sectors diversos, amb potencial per aglutinar-los i reactivar amb força una necessària mobilització que provoqui transformacions.

"Apel·lem a la mobilització, perquè les coses no canviaran soles".

Around the world, the right to protest is under attack. 

We're here to remind you that today, and every day, peaceful protest is a human right.#ProtectTheProtest pic.twitter.com/KMkEg74q7W

— Amnesty International (@amnesty) July 18, 2024

Des d'Amnistia Internacional s'ha parlat molts cops de la complexitat del concepte de "pau". Com enteneu AIC la pau? 

Sí, parlem de complexitat perquè des d’Amnistia Internacional (AI) podem entendre l’ús de la forma militar en alguns supòsits, per exemple per a la defensa d’un territori o per a la protecció de drets humans en el mateix. AI, doncs, pot demanar l'ús de força armada per a alleujar, evitar o posar fi a abusos greus que s'estiguin cometent (per exemple, per aturar un genocidi o atacs indiscriminats contra població civil).

En general, quan Amnistia Internacional es pronuncia sobre l'ús de la força és per a exigir que totes les parts enfrontades en conflicte respectin el dret internacional humanitari (les conegudes com a “lleis de la guerra”) i els drets humans. I, sobretot, per demanar que en un conflicte es respecti i protegeixi la població civil.

Pots explicar més en profunditat aquest punt?

En aquest sentit, AI només accepta l'ús de força militar quan es compleixen els següents requisits: quan el seu ús és conforme al dret internacional, amb responsabilitat de protegir la població civil o garantir una intervenció humanitària; quan es limita a operacions de manteniment de la pau com les de l'ONU o similars; quan un mandat estableix utilitzar la força militar de manera proporcionada, d'aquesta manera protegint els drets humans.

En qualsevol cas, des d’AI sabem (i documentem) que els conflictes armats són font massiva de vulneracions i greus abusos als drets humans. Entre aquests, els atacs deliberats contra població i béns civils, els atacs indiscriminats i desproporcionats, que no distingeixen entre combatents i no combatents, l'ús d'armes intrínsecament amb efectes indiscriminats (com les mines antipersones o les bombes de dispersió/fragmentació) i el reclutament de nens i nenes soldats.

El món pateix l'impacte de la guerra en diferents contextos i des d’AI apostem per una societat desarmada i no violenta, que defensi els drets humans bàsics i la vida de qualsevol persona. És per això que històricament ens hem sumat a moviments de pau per limitar per exemple l’armament, com el Tractat del comerç d’armes de 2014, el tractat de prohibició de les mines antipersones, la campanya Stop Killer Robots (que busca limitar la producció i comerç d’armament autònom) o el de proliferació d’armament nuclear. 

Creiem que els drets humans són la línia mínima comuna, entre molts sectors diversos, amb potencial per aglutinar-los i reactivar amb força una necessària mobilització que provoqui transformacions.

 Com podem treballar per la pau, des de Catalunya, segons el vostre parer? Quines són les lluites prioritàries per AIC ara mateix?

Sempre treballem amb un ull posat en l’àmbit internacional i un altre en el local, és per això que més enllà de treballar des d’aquí per garantir el que acabo d’explicar, i més enllà d’una concepció de pau «negativa» (aquella que fa referència a l’absència de violència directa o física, com les guerres), urgeix alçar encara més fort la veu en contra de les desigualtats, en contra d’una societat del malestar, en el sentit que genera malestars físics, emocionals, que no garanteix els drets bàsics per a tothom. 

És per això que d’entre les nostres campanyes prioritàries en l’actualitat hi hauria qüestions internacionals, com la situació a Palestina, d’altres de locals com la garantia del dret a l’empadronament per a tothom (porta d’accés a altres drets), el dret a la salut i a una Atenció Primària digna, també la mobilització en dates assenyalades com el 25N, amb una mirada en la violència de gènere en l’àmbit més proper i també en la situació alarmant de les dones en contextos internacionals com l’Afganistan. La garantia del dret a la protesta també seria un dels nostres temes fonamentals i des d’aquí atansem la mà al teixit organitzat per treballar plegats; sense protesta, sense dret a la protesta, no hi ha possibilitat de canvi.

#AltoElFocJa #AltoElFuegoYa #CeaseFireNow #Gaza Activistes d’@AmnistiaCAT a la manifestació de #Barcelona pic.twitter.com/32q5dsdqPc

— Amnistia Internacional Catalunya (@AmnistiaCAT) May 18, 2024

Quina és la situació de l'activisme que sustenta Amnistia Internacional? Sempre hi ha la idea que els joves no es mobilitzen, que no lluiten per un món millor. Creieu que és així? Teniu activistes joves?

Sempre em sembla estrambòtic que sobrevolin discursos que assenyalen, estigmatitzen i, fins i tot diria, criminalitzen la joventut; discursos que venen a dir que la joventut no fa ni brot, perquè aquesta mateixa joventut és la que l’endemà s’alça i provoca transformacions. Arran de les protestes d’Urquinaona del 2019, els mitjans en conjunt, de cop i volta, corrien a parlar de la precarietat que condemna a la joventut; al Paro Nacional colombià de 2021 van ser els i les joves qui hi van posar el cos i els qui van marcar el devenir de les següents eleccions nacionals; abans d’estiu, l’alumnat de la Universitat de Barcelona va ser qui va paralitzar la normalitat a la institució davant les horroroses violacions de drets humans a Gaza i en va extreure compromisos amb una rapidesa admirable.

La història està farcida d’exemples com els anteriors. Un altre tema és que la desmobilització i l'individualisme imperen en l’actualitat, però això ens travessa al conjunt de les generacions. Davant d’això, des d’AIC treballem per fer visible l’activisme no només com una qüestió necessària per fer front a tot allò que no funciona, sinó també engrescadora. Comptem amb activistes joves, però volem obrir la porta a molts més. Com en tot el sector de les ONGs és una qüestió que ens sembla cabdal i per això treballem per oferir propostes que sorgeixin de les mateixes necessitats i demandes de la joventut, en comptes de l’antiga recepta adultocèntrica «vine, et compto com a participant i jo t’explico com funciona la pel·lícula». Cal bastir propostes que parlin de tu a tu, sense paternalismes, posar en valor la diversitat de formes de participació i sempre preguntar-nos quin imaginari tenim entorn la «joventut»: estem tenint present el conjunt de joventuts diverses?