Josep Maria Font: "La ciutat educadora és la que fa participar la ciutadania"

Ens trobem amb el Josep Maria Font al taller on acaba de fer una classe de plàstica amb els/les alumnes de l'escola municipal Casas de Barcelona on és mestre. Membre i docent de la Fundació Pere Tarrés, treballa des de la pedagogia dels llenguatges expressius.

Parla amb mateixa passió de la història de l'edifici que ens acull, del mètode pedagògic del centre i del XIII Congrés Ciutats Educadores, projecte en què ha estat immers des que va entrar a formar part del Comitè Científic, encarregat de donar forma al programa d'aquesta trobada internacional que tindrà lloc a Barcelona del 13 al 15 de novembre.

El lema del congrés serà "Una ciutat educadora és una ciutat que inclou" i se centrarà en tres eixos: la participació activa de la ciutadania, la inclusió social com a concepte, i la innovació i la creativitat com eines per avançar en el present i el futur. Hem parlat d'això i de molt més amb el Josep Maria Font.

Després de 20 anys, el congrés torna a Barcelona. Ja ho teniu tot llest?

Està tot a punt. El Comitè ja no ens reunim més i ens tornem a trobar el dia 13. Hem tingut un moment trist: Una companya del Comitè, la senyora Cristina Armendano, ha mort aquesta setmana. La gent ens coneixem en funció del que hem fet i ella era una persona docta, docta intel·lectualment i humanament. Ella havia treballat com a directora nacional d'educació superior a l'Argentina i actualment exercia com a coordinadora de programes per  l'educació, la ciència i la cultura de l'Organització d'Estats Iberoamericans. La trobarem a faltar. Li farem un reconeixement durant el Congrés a la seva persona i a tota la seva molt bona feina feta.

La ciutat de Barcelona se sent orgullosa de que després de vint anys el Congrés torni a casa.

Què aporta aquesta trobada de ciutats educadores?

El congrés és un bon moment per aprendre i intercanviar, per il·luminar-te, per agafar idees, per tornar nodrit a la microrealitat de la teva ciutat i, amb el que tens, posar-te una altra vegada a treballar. En l'educació és bàsic això. Tancats portes en dintre en les escoles no passaria res. I al lleure el mateix. La societat és comunicació i l'educació és comunicació.

Parles de ciutats i de les microciutats que les formen.

La ciutat és un eix clau del desenvolupament de les persones. Els estats tenen 200 anys d'existència, les ciutats entre els 4.500 i 5.000. El futur és la ciutat. El congrés parla d'inclusió social: O som capaços de vertebrar tot el que passa en aquestes grans concentracions o el futur serà molt complicat. Però esperançadorament complicat, justament per la capacitat humana d'engendrar, de crear, de solucionar, d'aprendre els uns dels altres.

Jo crec que les ciutats són un conjunt de microciutats, que són les que fan funcionar la gran ciutat. L'administració ha de ser una grana coordinadora d'aquestes microciutats.

Com és una ciutat educadora i inclusiva?

Té com a objectiu el desenvolupament i el benestar dels seus ciutadans. Ha de saber crear engranatges que siguin veritablement “solucionadors” de la realitat del dia a dia. La ciutat educadora que inclou és la que fa participar en el seu desenvolupament i el seu creixement a la pròpia ciutadania que la configura. I és ciutat educadora la que creu que és educadora.

Una cosa que és molt important i apareixerà al congrés és que una ciutat educadora no pot dependre del color de la política del moment. Ha d'estar per sobre del partit que la governi en períodes de quatre anys. Si no, no serà educadora.

Quin paper hi juguen les entitats sense afany de lucre?

El tercer sector, els diferents agents educatius i l'administració hem de treballar junts. El tercer sector és l'eina d'informació, i sovint de resolució, que té l'administració perquè estem al cantó de la realitat. Ha de ser crític i l'administració l'ha d'escoltar. Hem de ser capaços d'explicar a l'administració què no fa bé i per on ha d'anar.

M'ha apassionat poder llegir projectes molt senzill, però que funcionen. Per què? Perquè parteixen de la ciutadania, de la participació activa i de la democràcia activa. Crec molt en l'essència de la persona, per lo bo i per lo dolent, justament el que ens transforma en bo és l'educació. I el futur és educació. I la revolució és l'educació.

Com participaran les entitats al congrés?

Els que presenten els projectes al congrés són les administracions que formen part de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores, però molts dels projectes que s'hi presentaran parteixen de les entitats. No només és teòric, el congrés també organitza visites a experiències que s'estan portant a terme a Barcelona. I això és molt bo, per donar-nos a conèixer, per copsar la realitat del dia a dia. Les entitats també tenen un pes molt important en la Carta de la inclusió social de la ciutat de Barcelona. El treball que es fa en xarxa es veurà a sobre de la taula.

El tercer sector té molt a dir, molt a aprendre, a escoltar i a imaginar. És un bon moment per emplenar les nostres motxilles d'acció social.

Has estat implicat en l'organització de l'ExpresSA'NTS. Què heu preparat?

ExpresSA'NTS pretén generar un nou punt de trobada per a la inclusió participativa del veïnatge i hem buscat una excusa: l'expressió artística plàstica. El Secretariat d'Entitats de Sants és molt potent i ha fet còmplices al col·lectiu d'artistes de Sants, a AMPA d'escoles, caus i esplais... Quan el congrés acabi obrim nosaltres. És la festa de la ciutadania. Serà el 15 de novembre a les 17.00 hores. És una manera d'entendre la ciutat inclusiva.

La idea és: Tinguis l'edat que tinguis, tinguis la capacitat o discapacitat que tinguis, tinguis la cultura que tinguis, busquem una excusa i ens trobem. Fem veïnatge. Generar un espai festiu des de l'expressió, de la creativitat pura a partir d'uns materials i ja veurem què passa. Quants serem? No ho sé. Que hi ha ganes? Moltes! El que més il·lusió em fa és que el Secretariat ja està dient "I l'any que ve què farem?". Sortirà el que siguem capaços de fer!