Instagram, 'like', WhatsApp, retuit, filtre fotogràfic, YouTube, dades mòbils o wifi són paraules que les generacions que han crescut o treballat amb les noves tecnologies utilitzen diàriament i estan presents en qualsevol conversa. No obstant això, la bretxa digital existent entre les generacions més joves i la gent gran fa que no tothom estigui familiaritzat amb aquests mots relacionats amb les TIC. Aquesta situació, que s'ha fet més palesa durant la pandèmia, agreuja encara més l'exclusió social de la gent gran.

Per tractar de reduir aquesta bretxa digital, el periodista Josep Solano va crear el Foment de l'Alfabetització Digital dels Sèniors (FADS), una entitat sense ànim de lucre que impulsa una sèrie de cursos sobre l'ús de les noves tecnologies entre la gent gran. "L'objectiu principal és ajudar a la gent gran a estar alfabetitzada digitalment, a què tinguin accés a unes formacions que els ajudin a entrar dins del món digital", afirma Solano.

Parlem amb el responsable de l'entitat sobre la necessitat de l'alfabetització digital de la gent gran i dels que els pot aportar, de la sensibilització d'aquesta problemàtica de la societat i les institucions, i de com la pandèmia ha obligat a l'entitat a aturar els cursos durant uns mesos per protegir un col·lectiu vulnerable.

La bretxa digital entre les diverses generacions és evident.

Per a nosaltres és relativament molt fàcil l'ús de les noves tecnologies, i per a les generacions més joves és el pa de cada dia. Però és molt diferent per a les generacions de més de 55 anys. És un tema preocupant i que durant la pandèmia s'ha demostrat que és quelcom necessari. Les institucions públiqúes i privades del nostre país haurien d'haver-se interessat a arreglar aquesta problemàtica, i malauradament no ha estat així, i no sento que pugui ser-ho en un futur.

Quin tipus de cursos oferiu, i què fa la gent que assisteix?

Fem uns cursos d'introducció a la telefonia mòbil. Expliquem coses molt bàsiques, des de com es puja i s'abaixa el volum, o temes com les xarxes socials o la missatgeria instantània, que són temes fonamentals avui en dia per poder estar comunicat amb les amistats o els familiars. Ens hem trobat amb casos de persones que no sabien fer servir el mòbil, i un cop tenia una formació adequada en aquest sentit, podien comunicar-se amb, per exemple, els seus néts que viuen a Califòrnia.

És un gran avanç per aquestes generacions.

El fet de tenir l'opció d'estar en contacte amb els seus familiars o els seus amics, és un guany en la qualitat de vida de la gent gran. Per exemple, els ensenyem a fer la compra per internet, i al·lucinen que els arribin a casa en menys de 24 hores. És una experiència que procuro que sigui satisfactòria, tot i que tenen por a donar les seves dades, la seva targeta de crèdit o la seva adreça. Però quan ho descobreixen i veuen que funciona bé, és una meravella.

Els advertim dels riscos i de fer atenció en segons quines coses, com les cadenes de missatges que s'envien per WhatsApp. Dubtes en tenen moltíssims, i el que s'ha de tenir és tenir molta paciència, molta mà esquerra i ser molt dolç en el sentit que no és el mateix ensenyar aquests temes a persones de trenta o quaranta anys, que persones de setanta. És evident que aquesta generació no han tingut un contacte amb els ordinadors o les pantalles tan proper com les han tingut les generacions més joves, i això es nota.

Amb quines dificultats es troben?

Depèn de cada persona. Procuro que les classes no estiguin atapeïdes de coses a fer, i que siguin molt personalitzades. Acostumen a ser entre deu i quinze persones com a màxim, tot i que a vegades hem tingut classes de més de quaranta persones. Una de les coses que trobaven més difícil és, per exemple, enfocar les fotografies o l'ús d'aplicacions que estan fora de les més habituals. El correu electrònic al mòbil, per exemple, no se'n sortien.

I què els sembla més divertit?

El que troben més divertit són les fotografies i els filtres que es poden utilitzar. També depèn del grup o de la franja d'edat. Per a ells és un descobriment molt gran i aprecien força el fet que els hi expliquis. Et diuen que els seus fills li expliquen de manera ràpida, i ells no se n'adonen, i després no se'n recorden de com fer-ho. A les formacions ho fem pas a pas, de manera pausada, perquè ells puguin practicar tots aquests temes.

Als cursos se senten molt més escoltats o més atesos que amb la mateixa família. A vegades els fills donem per descomptat que els pares ho poden saber de manera ràpida, i a ells els costa molt més de fer aquest procés d'assimilació i aprenentatge.

Tenen respecte a l'ús del telèfon mòbil?

Els fills els regalen el telèfon mòbil i es troben que no s'atreveixen. Vénen de la cultura del "no ho toquis que ho trencaràs", això que ens deien de petits quan tocàvem alguna cosa tecnològica. A escala cultural tenen aquesta coerció, estan una mica cohibits per això. I quan veuen que un nen de dos o tres anys comença a utilitzar un mòbil, i ells no el saben fer servir, doncs es frustren molt. Tenen el sentiment de dir, "que és el que faig malament?".

Què suposa per a la gent gran l'alfabetització digital?

Redueix l'exclusió de la gent gran. Una cosa tan simple com estar en un grup de WhatsApp de família. Quan es comparteixen fotos, tothom pot tenir aquest sentiment de pertinença de la família. Però en el moment que ells no hi són o no poden participar, perquè no disposen dels coneixements o no s'atreveixen, doncs no poden tenir aquesta connexió amb la família, ni aquesta socialització.

També pot ajudar a detectar temes molt més seriosos que, que ja ho és prou, que una persona gran no se senti aïllada, ni sola. Hi ha un altre punt força important i que potser és més desconegut.

Quin?

El fet de poder tenir una bona comunicació., no només amb la família, sinó també amb amics, també pot ajudar a reduir el que malauradament es produeix tantes vegades com és la violència familiar envers les persones grans. És un tema que en un principi no el contemplàvem, però ho hem viscut. Són temes que aquest projecte ens ha ajudat a descobrir, temes que jo no m'hagués imaginat quan vam iniciar aquest projecte.

Hi ha sensibilització envers aquesta problemàtica?

Crec que tots, com a fills, estem sensibilitzats en certa manera, perquè els hi comprem un telèfon mòbil, o els ajudem a comprar-les perquè puguin estar connectats. El que passa que després, no som prou conscients que necessiten una pedagogia, una mica més especial, amb més paciència i més exemples pràctics. I amb això, cada vegada més, tot i que costa sensibilitzar, hi ha més persones i institucions que se n'adonen d'aquesta necessitat.

Actualment heu aturat la vostra tasca.

Al març ja vam veure que la situació anava per llarg i vam pensar d'esperar a veure què passava al setembre. Vam començar a l’octubre, però vam haver d'aturar tot de nou. Vam veure que fins que no hi hagués la vacuna, i avancés tot, doncs no podíem fer gaire cosa més. I no ens sap greu perquè estem treballant en altres projectes que encara no podem anunciar, però que estan relacionades amb la gent gran i el tema de l’alfabetització digital.

La prioritat número u és protegir a la gent gran. Nosaltres podem esperar. Com que fem les classes presencials, és impossible fer classes en línia amb gent que té dificultats per utilitzar el telèfon mòbil.. A les formacions procurem estar molt a sobre de la gent gran, ens agrada veure com fan les coses, veure l’evolució de l’aprenentatge i ens agrada oferir una pedagogia, molt personalitzada. El primer de tot és el valor de la vida.

Teniu esperança de tornar aviat?

Volem reprendre totes les activitats que fèiem, tot i que no sabem exactament quan. Volem ajudar, perquè creiem que és una qüestió important i que val la pena fer-ho, sobretot per a la gent gran.