Sant Feliu de Llobregat té més de 44.00 habitants i ostenta la capitalitat del Baix Llobregat. Una ciutat petita però important que comptava, fins a l’any 2010, només amb un espai comunicatiu local: el butlletí municipal editat per l’ajuntament.

Per “necessitat informativa” i gràcies a la riquesa associativa i civil del municipi, el Fet a Sant Feliu va obrir les seves portes fa més d’una dècada i compta amb una base social que es caracteritza per la seva “pluralitat d’opinions”. Una riquesa que enforteix els fonaments d’aquesta cooperativa de consum, on les sòcies lectores són les que decideixen les línies editorials. Parlem amb Judit Espert, presidenta de la cooperativa.

Com neix el Fet a Sant Feliu?

D’un grup d’amics de Sant Feliu de Llobregat, sobretot amb l’impuls del David Guàrdia, que teníem l’objectiu de cobrir dues necessitats: d’una banda, només es rebia informació del butlletí municipal, molt polititzada. I de l’altra, que al municipi no hi havia cap altre diari local.

Hi havia una necessitat informativa però sobretot d’una informació objectiva. Es va pensar de fer un model de diari dins de l’Economia Social i Solidària i el cooperativisme, fins al moment no s’havia vist que el producte de la cooperativa de consum fos la informació.

I a partir d’aquí comenceu a publicar exclusivament en digital?

Bé, els tràmits per constituir la cooperativa van començar el 2008 i no va ser fins al desembre de 2010 que es va fer la primera publicació, era un territori molt verge. Hi havia molt desconeixement tant per part nostra com de l’administració.

El fet de sortir en digital des del principi també va ser un gran repte. Tothom ens deia que estàvem bojos, a excepció d’en Vicent Partal. Així, vam iniciar-nos amb uns socis i sòcies que van confiar en el projecte i van fer una aportació inicial de capital. El nostre neguit era sobretot econòmic, les quotes de les sòcies i les subvencions, de l’Ajuntament i de la Generalitat, ens van ajudar a estabilitzar-nos.

També teniu un rol actiu en l’agenda d’actes de la ciutat.

Volíem ser no només un diari, també oferir a la ciutat cicles de tertúlies. N’hem fet de cooperativisme, d’actualitat, d’habitatge, de moltes temàtiques. És una activitat que s’ha mantingut amb els anys.

El primer any també vam estar publicant en paper, cada 3 o 4 mesos. Però era un producte molt car i va durar només un any. Més endavant, ara fa ja 9 anys, vam començar a publicar l’anuari, en format llibre d’unes 90 pàgines on recollim tot el que ha passat durant l’any al diari.

Com a mitjà independent, rebeu pressions en relació a les vostres publicacions?

Pressió sempre n’hi ha, interna o externa. Potser una de les pressions és que tots els socis i sòcies estiguin a gust amb el diari. El fet de ser una cooperativa fa que siguin ells i elles qui decideixen tot. Per exemple, ara hem acordat en assemblea que no tindrem publicitat de bancs o partits polítics. També com es tractaria una hipotètica entrada de l’extrema dreta al consistori.

Una base social àmplia garanteix la independència del diari, també econòmicament. Ara mateix som 290 socis i sòcies, i mantenim l’objectiu etern d’ampliar la base social. També cal remarcar la participació voluntària: algú que escriu sobre el temps, un canal de cuina, un de ciència. La base social també nodreix i aporta pluralitat en els espais d’opinió.

Quin és el valor afegit del vostre model?

Quan l’economia la controlen una o dues persones no és social. En el nostre cas hi ha pluralitat i trenquem l’estereotip d’empresa clàssica quan tots els que en formem part estem en igualtat de condicions.

És un model que s’ha de fer visible, trencant amb uns de dalt que manen i els de baix hem d’obeir. Aquesta és una riquesa del cooperativisme. També fa que els processos siguin més lents però és molt més enriquidor.

Quins reptes us plantegeu en respecte a la base social?

Darrerament, hem ampliat la franja de 30 a 50 anys. Per la població més jove la nostra proposta és que entitats s’associïn, com per exemple els escoltes o Cinebaix. Són entitats que formen part de la cooperativa i és una manera d’ampliar la visió. Sovint a la gent més jove els costa econòmicament i no poden pagar una quota. Ens interessa la seva visió de la ciutat i per això busquem aquestes estratègies.