Actualment, entre un 15 i un 20% de les llars espanyoles pateixen injustícia energètica, segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals. Ja fa anys que la privatització dels subministraments bàsics ha exclòs a part de la ciutadania del dret a serveis essencials per a la vida, sotmesos a la lògica del mercat i a tota mena d'influències externes. Des de la cooperativa Tarpuna, defensen el dret de la ciutadania a accedir als recursos bàsics per a una qualitat de vida sana i treballen per facilitar-ne l’accés i l’assessorament.

El de l'energia és només un dels àmbits que abasta aquesta cooperativa d'iniciatives ambientals i socials, que s'ha enfocat en temes d'agricultura urbana i iniciativa social, i també planteja iniciatives d'estalvi, eficiència i sobirania energètica. Una tasca que Tarpuna duu a terme en col·laboració amb escoles i instituts, ajuntaments i administració pública, i empreses. I, és clar, amb organitzacions i entitats amb qui ha desenvolupat projectes braç a braç.

Compten amb un ampli ventall de programes educatius i d’acompanyament i assessorament per a totes aquelles persones i famílies que viuen una situació d’injustícia energètica o requereixen ampliar informació en aquest àmbit. Hem parlat amb Judith Seubas, membre de la cooperativa Tarpuna, per aprofundir en la lluita i la conscienciació d’una problemàtica que, cada vegada, té un abast més ampli.

Tarpuna és una cooperativa que es mou en l’àmbit de la pobresa energètica.

Sí, una de les àrees que hem treballat és la mal anomenada pobresa energètica. I ho dic d’aquesta manera perquè el nostre discurs és que hem de deixar de parlar de pobresa energètica per referir-nos a injustícia energètica. Es tracta del dret bàsic de la ciutadania a accedir a subministraments essencials per a la vida.

Què entenem per pobresa energètica?

Es considera pobresa energètica les situacions en les quals la gent passa excessiu fred o calor a casa, és a dir, persones que pateixen una situació que no els permet mantenir l'habitatge en una temperatura de confort, que no baixi dels divuit graus a l'hivern, i que no passi dels vint-i-cinc a l'estiu, dins de casa. Així, es considera pobresa energètica el fet de no poder mantenir la situació de confort a l’habitatge o no poder pagar les factures.

Quin és l’abast del problema?

Les dades de l'Associació Espanyola de Ciències Ambientals, que elabora un informe cada dos anys en què calcula l'afectació de la pobresa energètica a Espanya i a Catalunya, apunta que percentatge es mou entre el 15 i el 20%. D’altres estudis ho rebaixen al voltant del 10%.

També hi ha una pobresa energètica oculta a les estadístiques.

Sí, se’n diu de les persones que passen fred a les seves llars, però paguen la factura. És un fet comú que pateix la gent gran. Abans de no pagar la factura, prefereixen rebaixar dràsticament l’ús dels subministraments, es quedarien congelats abans de deixar de pagar, per entendre’ns. Si es té en compte la pobresa oculta o les persones que estan en risc de patir-la, el percentatge que abasta ja augmenta fins a un ja considerable 25%.

"Hem de deixar de parlar de pobresa energètica per referir-nos a injustícia energètica"

Quins impactes pot causar una situació de pobresa energètica en una llar?

La pobresa energètica impacta directament en la salut, sobretot pel que fa a la gent gran. Patir fred pot derivar en malalties respiratòries, com per exemple la bronquitis, pot provocar l’augment de les malalties cardiovasculars i problemes de circulació. Sobretot passa amb persones malaltes o amb una salut més fràgil, motiu pel qual ho exemplifiquem amb el col·lectiu de gent gran. També és un problema en els infants.

Com enfoqueu aquesta problemàtica des de Tarpuna?

Fins ara hem treballat en temes d'estalvi energètic i de pobresa amb iniciatives, sobretot, d'atenció ciutadana a les persones que pateixen una situació de vulnerabilitat, en l'àmbit de risc de patir injustícia energètica.

Normalment, és un àmbit més ampli que el que la societat en general anomena pobresa. És a dir, sempre hi ha hagut persones amb un baix nivell econòmic i amb problemes per pagar les factures. Però, en els últims anys, les factures de l'energia s'han disparat, motiu que ha catapultat que persones que no han estat vulnerabilitzades o lligades a serveis socials, ho pateixin.

De quins perfils parlem?

Per exemple, d'una parella de jubilats que ha treballat tota la vida, cobren la jubilació i, fins ara, havien pogut pagar les factures. De cop i volta, quan es disparen els preus de l’energia, com en els darrers anys, es troben amb problemes per pagar les factures de llum i gas.

No és el típic perfil de serveis socials i, per tant, és una persona que, fins i tot, no sap on recórrer perquè no està acostumada a rebre ajuts.

N’hi ha d’altres?

També hi ha el perfil d’un pis d'estudiants. Són persones amb carrera, preparació, expertesa i capacitat tècnica per entendre una factura, per llegir i comprendre-la. Però amb el preu de l'habitatge i de l’energia actuals, no poden pagar la factura. Per tant, el perfil de persones que no poden pagar el subministrament d'energia de l'habitatge, un subministrament bàsic i, per tant, un dret bàsic de la ciutadania, són persones que no provenen de l'àmbit de la precarització o de la pobresa.

Són persones que viuen una situació xocant i es pregunten per què fins ara ho havien pogut pagar tot i ara ja no.

"El perfil de persones que no poden pagar la factura no provenen de la precarització o la pobresa"

Quins factors influeixen en la pobresa energètica?

El primer factor és el preu de la factura. L'altre és la complexitat de l'àmbit energètic. La complexitat per entendre què estem contractant. Bàsicament, és una conseqüència que, des de la perspectiva capitalista, el sector energètic s'ha convertit en un negoci molt rendible.

En el debat sobre l’energia, creus que hi ha un problema de concepte? És a dir, que no es percep l’energia com un dret i com a un bé públic, sinó més aviat com una mercaderia?

És així, l'energia es considera més una mercaderia que no un dret. Es perd la noció de dret al subministrament bàsic, com l'aigua, l'energia, i ara podríem gairebé considerar la wifi. Són subministraments bàsics, perquè no es pot viure sense l’aigua, l’energia i sense accés a cert nivell de digitalització, que en diem pobresa de dades. No tenir assegurats aquests drets bàsics et fa sentir exclòs del sistema.

En el cas concret de l'energia, engloba diferents aspectes, com la factura, el funcionament del mercat, els tràmits de l'accés a descomptes i bonificacions, el bo social… és molt complex. Fins i tot, encara que hi entenguis, has de llegir la lletra petita per comprendre què passa. És cert que el sector és complex, però a les empreses ja els hi va bé que la cosa sigui complicada.

La privatització del sector no hi ha ajudat.

No hi ha relació entre el servei i l'usuari, el servei està enormement privatitzat. Per qüestions d'eficiència, en els últims trenta o quaranta anys, s'ha anat perdent la gestió pública d’aquest servei, està totalment privatitzat. Gairebé no trobem companyies d'aigua i d'energia que siguin públiques o publicocomunitàries. Està absolutament venut al mercat.

Ho hem vist amb les portes giratòries.

Si et fixes en grans partits o grups polítics, quan abandonen el seu càrrec en aquest món de la política, solen anar a parar a sectors com el de la telefonia mòbil o l'energètic. Hi ha una relació directa en això.

En aquest context, a banda, bona part de la factura són impostos, per tant, no estem pagant el producte final. I hi ha molt poca subsidiarietat poca proximitat al ciutadà. La regulació energètica és estatal, aquí una autonomia o un ajuntament té molt poc marge. És a dir, el que serien els ens locals més propers al ciutadà tenen molt poc marge d'actuació en la regulació d'un mercat que és estatal i que, a més, està influenciadíssim per l'economia global.

La guerra d'Ucraïna n’és l’últim exemple.

Sí, la problemàtica actual és amb el gas rus. Està passant un fet a una altra part del món i, com que l'energia és un tema absolutament global i transversal, afecta aquí. També hi ha una qüestió mundial de nord-sud. D'on prové l'energia que consumim? Tot el gas prové d’Algèria. És a dir, hi ha un tema de sud global, d'extracció i espoli de recursos naturals.

Som prou conscients com a ciutadans de la necessitat d'estalvi i d'eficiència respecte a l'energia?

L'energia no es veu, no té un valor territorial i, fins i tot sagrat, com és el cas de l'aigua. Potser perquè encara queda viva la generació que ha viscut sense subministraments bàsics a casa, les persones de noranta anys o més, i és molt conscient de la necessitat d'estalvi i d'eficiència amb l'aigua i l'energia. Aquest col·lectiu generacional és molt conscient de què significa no tenir electricitat a casa, o servei d'aigua. I això s'ha perdut.

Amb l'aigua encara queda una mica de consciència, però amb l'energia és absolutament invisible. No sabem d'on ve ni on la fabriquen. Per tant, el tema de l'energia és molt més complex en aquest sentit: ‘he d'estalviar una cosa que no veig, que només pago, i ni tan sols sé d'on ve i no té lligam amb el territori ni amb un recurs natural que pugui veure o tocar’. La relació amb el ciutadà és molt més difícil.

"Gairebé no trobem companyies d'aigua i d'energia que siguin públiques. Està absolutament venut al mercat"

Quines estratègies cal posar en marxa per abordar el tema de la pobresa energètica?

Per una banda, hi ha una part en la qual hem de posar l'economia al servei de les persones, per tant, hi ha sectors que no poden romandre a l'exposició del capitalisme més neoliberal. Els drets bàsics són imprescindibles per a la vida i no estem enfocant la qüestió des d'aquí.

Si tu deixes que els preus fluctuïn, pugin i baixin, segueix la lògica d'un mercat que està enfocat a la generació de lucre específicament. Així és impossible assolir una sobirania energètica des de la ciutadania. Aquests drets són sagrats i no s'haurien de poder tocar. Però no només passa amb l'energia, passa el mateix amb l'habitatge, per exemple.

Les renovables són la solució?

No tenim més remei que optar per les energies renovables. Ens podem preguntar si aquest fet significa que podem generar prou energia renovable per donar subministrament bàsic a les ciutats. I, malauradament, la resposta és no, hem de ser realistes. No podem arrencar totes les plantacions de Catalunya i col·locar plaques solars al camp per alimentar l'àrea metropolitana de Barcelona. No podem fer això.

Ni instal·lant plaques solars a tots els terrats de Barcelona, generarem prou energia. Però cal actuar d’aquesta manera abans de plantejar-nos ocupar territori agrícola o rural. Cal posar plaques a tots els terrats, abans de destrossar arbres. A banda de l'estalvi, l'eficiència i la rehabilitació.

Com podem millorar l’eficiència energètica i rebaixar la factura?

El problema principal és el preu. També tenim la qüestió de la rehabilitació dels edificis. A Catalunya, hi ha hagut una construcció desaforada durant molts anys en la qual no s’ha tingut en compte l'eficiència energètica.

Normalment, coincideix que, per exemple, persones amb una situació de precarització eviten viure en uns habitatges que, en alguns casos, no compleixen amb els criteris d'eficiència energètica d'avui, perquè són edificis vells, dels anys seixanta o cinquanta. En l’esclat de la construcció no es van tenir en compte aquests criteris. I hi ha un tema important: és molt car rehabilitar. I, és clar, les persones que pateixen una situació de precarització no s'ho poden permetre.

En l’àmbit personal, com podem actuar?

Precisament la tercera pota són els hàbits i usos, amb els quals tothom pot millorar. Generalment, es té el pensament que no és tan important, però amb els hàbits i usos tu mateix pots jugar i estalviar. És adaptar el ritme de vida: si deixes entrar llum natural quan toca, puges i baixes les persianes, jugues amb les cortines, millores el tancament de manera de baix cost… és possible arribar a millorar una mica l'eficiència. Es malbarata moltíssima energia, el marge de bons hàbits i de bons usos és gran per estalviar energia. I tot això fa que la factura baixi.