'Un barri, una associació'. Aquest és el lema pel qual sempre han apostat a la Federació d'Associacions de Veïns del Baix Llobregat (FavBaix), una organització comarcal, creada l'any 1987, que actualment engloba prop d'una seixantena d'associacions de veïns i veïnes dels municipis del Baix Llobregat. La comarca ha comptat històricament amb un moviment ciutadà fort, amb entitats veïnals que han assolit millores pels barris, i que han comptat amb el suport de la FavBaix en la seva tasca de tractar problemàtiques més generals del Baix Llobregat.

Parlem amb el president de la FavBaix, el Julián Carrasco, sobre la federació, les associacions de veïns i veïnes, i la importància d'aquestes organitzacions en la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes als barris, en la millora d'aquests espais, i en contra de polítiques que no han comptat amb la participació veïnal o que han erosionat la qualitat de vida dels barris.

Com sorgeix la necessitat de crear una federació comarcal?

Durant els setanta i vuitanta, amb la gran mobilització ciutadana, vam entendre que el més lògic era treballar des dels barris per aconseguir la seva millora. Es van anar organitzant i es van crear associacions, pràcticament, a cada barri. Assolits alguns objectius, es van començar a tenir tots els carrers asfaltats o tenir semàfors, es va veure que la necessitat anava una mica més enllà i s'entenia que s'havien de crear federacions locals, i ajuntar les associacions de veïns de cada ciutat per tractar problemàtiques del municipi.

I allò també es va quedar petit, motiu pel qual es van crear les federacions comarcals, com la FavBaix, organitzacions que tracten de solucionar problemàtiques generals i aspectes comuns de la comarca. De vegades, alguns temes són complicats de treballar des dels barris o, fins i tot, des de les ciutats. En el seu dia també es va crear la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) d'àmbit català.

I fins i tot una problemàtica local pot afectar la resta de la comarca.

Efectivament. Per exemple, l'abocador del Garraf. Enteníem que no era un problema només de Gavà, sinó que era un problema general, inclús de Barcelona. Al final es va fer una forta pressió i es va tancar. Amb lluita i treball es van buscar noves vies de gestió de residus. D'alguna manera, l'existència de les federacions va fer aglutinar la mobilització ciutadana per fer front aquests problemes generals i comuns.

Sobre els aspectes comuns a la comarca que esteu treballant, hi ha de molt importants, com per exemple el tema de l'habitatge.

És un tema que ens ha preocupat durant totes aquestes dècades. Ara està molt malament, però l'accés a l'habitatge sempre ha estat un gran problema. És cert que estem en unes circumstàncies molt pitjors que ara fa quinze o vint anys. Ja no només parlem d'habitatges en propietat, sinó que és complicat llogar un habitatge. Els preus s'han disparat durant els darrers anys i no s'aturen. Nosaltres sempre hem entès que s'havia de regular i s'han aconseguit fer passes endavant, però la veritat és que mai s'ha aconseguit solucionar del tot.

Fa poquet es va aprovar la llei catalana que limita els preus del lloguer en zones tensades. Havia donat els seus fruits, però encara consideràvem que no era suficient. I fa uns dies el Tribunal Constitucional l'ha anul·lat perquè considera que es tracta d'una competència estatal. Fa uns dies estàvem regulant zones tensades que creiem que eren massa cares per un sector de la població, i ara estem veient com aquesta anul·lació de la regulació de preus encara ens posa en una situació pitjor. Avui estem molt més indefensos.

"L'anul·lació de la regulació de preus encara ens posa en una situació pitjor. Avui estem molt més indefensos".

Quines solucions proposeu?

Hem de continuar treballant, està clar. Sempre hem dit que tot l'habitatge social ha de ser de lloguer. L'habitatge social de compra resolia el problema a alguna família, però creiem que els lloguers socials és l'única manera que tothom pugui tenir un habitatge on viure durant la seva vida. No diem que sigui gratuït, sinó que els lloguers vagin en concordança amb els diners que entren a cada casa. Ja hem vist les diferències que hi ha amb el salari i el preu de la vida.

En els darrers mesos us heu mobilitzat per la sanitat.

A nosaltres ens preocupa molt. La pandèmia ha demostrat que la sanitat ha de ser pública, que és la que ens ha tret de la crisi, i segurament de totes les que vinguin. La sanitat pública ha de ser la punta de llança de la sanitat en general. És obvi que hi haurà gent que es podrà pagar sanitat privada, i té tot el dret a fer-ho, però cal reforçar la sanitat pública, cal fer una gran inversió perquè és primordial. I sobretot ens preocupa l'atenció primària, perquè és l’entrada a la sanitat general. Estem veient com no s'està dotant de les infraestructures necessàries.

Des de la FavBaix sempre hem demanat que el 25% de la sanitat ha d'anar a la primària. Hi ha estudis d'experts que efectivament creuen que s'ha d'invertir i que és necessari aquest 25% del pressupost de salut. En el moment en què l'atenció primària funcioni, els hospitals deixaran de col·lapsar-se, com sí que està passant ara. La gent anirà a l'hospital només quan ho necessiti, i no per a qualsevol cosa.

"En el moment en què l'atenció primària funcioni, els hospitals deixaran de col·lapsar-se".

Quina és la situació als hospitals de la comarca?

Els hospitals de referència que tenim són l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi, l'Hospital General del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi, l'Hospital de Viladecans i l'Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, i estan col·lapsats, Estan assumint els més de 700.000 habitants que té la comarca. Han de ser hospitals de referència per a ciutadans del Baix Llobregat i no assumir població de L'Hospitalet, com està passant, per exemple, amb la població de La Florida i el Broggi, quan haurien de tenir Bellvitge com a referència.

S'han fet algunes millores, perquè uns 40.000 habitants de la zona sud del Baix Llobregat que tenien el Broggi de referència, ara tindran el de Sant Boi. Però és un hospital que no l'han dotat de persona suficient, malgrat que tingui possibilitats de creixement. La gent està angoixada. La sanitat és un tema prioritari per a nosaltres i altres entitats més, i creiem que s'ha de fer un estudi urgent per veure la situació real de com està tot i dotar-la de recursos.

Imagino que arran de la pandèmia la situació s'ha agreujat.

Ens estem trobant amb altres situacions preocupants a mesura que la Covid ens ha permès obrir una mica més els ambulatoris. Hi ha molts metges que estan a punt de jubilar-se, hi ha pocs pediatres i la gestió del gran nombre de casos que han sorgit al voltant de la salut mental, molts d'aquests de gent jove. Aquí hem de fer un esforç considerable i avui dia no s'està fent.

Ara es faran una sèrie d'actuacions, s'obriran alguns ambulatoris i altres obtindran millores, però clar, estem parlant d'unes actuacions que duraran, com a mínim, sis anys. No podem esperar tant de temps després de les retallades tan impressionants que hi ha hagut tots aquests darrers anys.

Quines altres problemàtiques comunes us trobeu a la comarca?

La mobilitat. El Baix Llobregat sempre ha estat deficitària en aquest tema. Un dels temes és el carril bus que s'està fent a la C245. Quan es va fer l'autovia, vam lluitar perquè es construís un tram de Cornellà a Castelldefels. Pel pressupost, van decidir fer un carril bus i un carril per a les bicicletes, unes obres més assequibles. I ara ja portem molts anys esperant que les obres s'acabin. La part de Castelldefels està endarrerida perquè l'empresa afirma que els costos s'han disparat. Així que ens temem que costi el mateix que el tram i no doni els mateixos resultats.

També estem treballant en la prolongació del tram des de Sant Feliu fins a Quatre Camins. La línia 3 del tram acaba a l'entrada de Sant Feliu i, un cop se soterrin les vies, s'espera que el tramvia passi per sobre i arribi primer a Molins de Rei, i després ho faci a Quatre Camins. El 14 de maig farem una mobilització de Sant Feliu a Molins de Rei, on acabarà la primera fase. Hi havia bona predisposició dels ajuntaments afectats, però la pandèmia ha paralitzat tot i ara comencem de nou des de zero.

Us sentiu escoltats per les administracions?

Sempre se'ns escolta, però després ens diuen que no hi ha pressupost. Aquest és el problema. La relació que tenim amb el consell comarcal també és molt bona, però és un ens amb menys recursos. El problema polític que tenim és que cada dos anys o tres anys hi ha hagut eleccions, canvia la gent, i hem de tornar a començar a informar els nous equips de temes en els quals ja estàvem avançant. En aquest sentit, la continuïtat política és molt important. Per això hem de ser crítics. També demanem que la ciutadania, a més de crítica, sigui compromesa.

Falta compromís de la ciutadania?

No és que falti compromís, que n'hi ha. El problema és que no hi ha relleu generacional. Un dels problemes que hem tingut a les associacions de veïns és la manca de recanvi jove, aquest relleu no ha arribat. Hi ha gent que ha vist que el moviment veïnal va fer el seu paper, però encara queden molts aspectes a treballar als barris. De fet, mantenim reunions periòdiques amb les diverses localitats, els preguntem sobre els problemes que tenen, els analitzem i els traslladem a l'administració i els expliquem què passa a cada municipi.

Ara estem fent una anàlisi post covid per veure com quedem, però és evident que, durant aquest temps, la gent s'ha quedat a casa i no hi participa tant. A més, com no hi ha aquest relleu, som gent amb una edat, i volem cuidar-nos, que ho veig molt lògic. Amb la pandèmia la gent ha entès que la seva salut és prioritària i molt important. Creiem que hem de fer un esforç perquè la ciutadania reivindiqui allò que necessiti. L'administració es mou si hi ha gent que empeny darrere, per això volem una ciutadania crítica i compromesa.

"L'administració es mou si hi ha gent que empeny darrere; per això volem una ciutadania crítica i compromesa".

Quina solució trobeu per atraure gent jove a la lluita veïnal?

Quan parlem de joves, no ens referim només a persones de vint anys, sinó també a persones de quaranta o cinquanta anys. Diversos companys i jo vam entrar al moviment veïnal amb vint-i-dos anys. Ara, per desgràcia, ja no ve ningú amb aquesta edat. Per això considerem que persones d'altres franges d'edat si ens podrien ajudar. Em ve al cap persones que potser tenen una ajuda, o un atur de llarga duració, i tenen més temps. Han de veure que poden aportar molt a la societat en aspectes més crítics.

M'agradaria destacar que les persones que són sòcies de les associacions veïnals es poden beneficiar de Sinera, una mutualitat de decessos de previsió social que està formada per associacions veïnals. Nosaltres vam ser una de les organitzacions fundadores. És un dels serveis que ofereix la federació a través de la quota anual per pertànyer a les associacions de veïns, quelcom que ens permet a les entitats continuar treballant per millorar la situació als barris.

Seguint amb el vostre lema, com d'important és hi hagi una associació de veïns i veïnes a cada barri?

Per descomptat que és molt important. Als barris s'han aconseguit moltes coses, però encara falten moltes més. En aquest sentit, estem treballant perquè les persones nouvingudes d'altres parts del món participin en els moviments associatius. Ara per ara no ho estan fent, donen per fet que l'escola, l'ambulatori o el parc sempre ha estat allà. Però ha estat gràcies a una lluita veïnal continuada en el temps. Ens està costant molt que s'impliquin. Els intentem explicar que si dediquen temps a millorar el seu entorn estaran millorant la teva vida.

A més, les problemàtiques que ens trobem als barris són molt diverses. Per exemple, una altra cosa que ens preocupa molt és el tancament d'oficines bancàries. Ara veiem que, un cop van rebre ajudes de l'estat per la crisi financera, ho paguen tancant oficines. I hi ha molta gent que pateix la bretxa digital, sobretot gent gran i altres persones vulnerables, que han de passar els dies fent cua perquè els atenguin. Els bancs han de tenir un caràcter social perquè d'alguna manera totes les administracions ens estan obligant a mantenir un compte obert.

Per tractar aspectes tan diversos, treballeu en xarxa amb altres entitats dels barris?

Una de les eines per fer-ho és el Fòrum Social del Baix, una plataforma comarcal formada per entitats, organitzacions, sindicats i alguns partits polítics a través de la qual treballem en xarxa. És a dir, que tenim una amplitud de mires important, en els diversos temes generals i comuns de la comarca, que dona resultats i també ens obre portes.