Julio Zino: "Els programes radiofònics als centres penitenciaris intenten treballar els continguts a partir d'un procés"

Parla'ns una mica sobre els projectes de ràdio comunitària que s'està desenvolupant als centres penitenciaris.

L'origen es troba en les experiències de ràdio a finals dels 80 i començaments dels 90. En aquests moments estan funcionant una ràdio en el centre de Ponent, Lleida, que és de les més antigues i es diu «Ona Ne», i Ràdio Model, que també és de les primeres. Altres emissores s'han anat perdent amb el temps. Estan legalitzades amb caràcter de ràdio educativa a partir d'una llicència del Departament de Cultura. La ràdio de Lleida es pot escoltar fora del centre penitenciari i arriba a tota la ciutat. Reb fins i tot cartes d'oients d'una residència sanitària que escriuen per demanar música i dir altres coses.

A més dels projectes radiofònics que anomeneu de «broadcast» també teniu uns altres de «podcast». En què consisteixen?

Es tracta de «dMagaZines», que va començar amb la idea d'impulsar l'ús de les TIC a presons treballant per projectes. L'any 2011 vam dissenyar una mena de càpsules i vam trobar interessant fer una sobre podcast. Vam començar a treballar amb un grup d'interns i uns educadors fent un procés participatiu de tria de continguts, de manera que ells creaven els continguts i els hi donaven una continuïtat gravant un magazine d'una durada de mitja hora.

I quins són aquests programes fets en format podcast?

El primer de tots és el que es fa Quatre Camins, que es diu «Universo cultural: el magazin abierto», que ha sortit mensualment i va pel número 42. També tenia una secció sobre salutque es diu "Sentir-nos bé" i que des de fa uns mesos és un nou dMagaZine. A la presó de dones de Wad-Ras hi ha «Femení i singular», que ve d'un magazine en paper. Al centre de joves de La Roca es va crear el dMagazine «Free Life Radio». Després tenim un altre programa de podcast a la presó de Lledoners que es diu «Voces al aire» i un altre al nou centre Puig de les Basses que porta el nom de «Palabras al viento: el magazine sin fronteras». Per últim, des de les ràdios de broadcast s’han fet experiències de podcast: a la Model, «Jukebox Radio» i a Ponent, especial emesos a través de l’emisora «Ona One».

Quin potencial trobes que tenen aquest projectes a nivell comunitari i educatiu?

La part tecnològica és molt senzilla. És important que hi hagi una persona que lideri el grup i que li doni un caràcter educatiu. No és qüestió de que cada persona digui només la seva, sinó que intentem treballar els continguts a partir d'un procés. És també molt important la versatilitat dels programes, ja que es tracten temes molt variats que tenen continuïtat.

Es treballen de manera diferents els programes de ràdio en directe i els «eMagazines»?

A la ràdio broadcast hi ha el factor directe i els «eMagazines» són gravats és per això que aquests últims permeten treballar millor temes con l'expressió parlada, l'educació de la veu... Permet fer modificacions editant i això genera més seguretat per la gent que està començant.

I tornant al caràcter més comunitari...?

Tots aquest programes estan orientats a ser escoltats dins i fora dels centres. Tenim un bloc que es diu «AlfaDigital: TIC i presó» connectat a Facebook i Twitter que difon els programes. Fora és també molt interessant perquè crea una certa comunitat. Hi ha gent que ho segueix i hi introdueix comentaris.