Khady Drame: "El menjar és una excusa per fer arribar el missatge"

Khady Drame és una de les sòcies fundadores d'Abarka, una cooperativa d'iniciativa social que promou la gastronomia i la cultura africanes i que neix de la necessitat de persones migrades i racialitzades d'autoorganitzar-se. El seu projecte per gestionar l'Obrador Mancomunat de Sants ha sigut seleccionat pel projecte Lliures.

Què vol dir Abarka?

Vol dir gràcies en llengua mandinga, que és la llengua del meu pare. Vam créixer dient "Abarka" després dels àpats. És com "Bon profit". És el costum de dir gràcies al fet de compartir el menjar.

Abarka és una cooperativa que sorgeix d’una associació. Com és això?

Primer vam crear l’associació Dunia Kato per fer projectes de cooperació internacional i vam començar a fer càterings per autofinançar-nos. Vam veure que podia ser una solució per a nosaltres a nivell laboral. Ara portem les dues coses. Abarka neix per autoocupar-nos, però també per seguir fent suport a l’associació.

També per a l'autoorganització, oi?

Totes les persones que fundem Abarka som persones migrants o racialitzades. Ens semblava important dins del panorama social català en el qual la majoria són entitats assistencialistes. Hi ha persones migrants però no en posicions de poder ni de presa de decisions. No només servim per ser ajudats, ens podem autoorganitzar i donar solucions als nostres problemes.

"Les persones migrants i racialitzades no només servim per ser ajudades, ens podem autoorganitzar i donar solucions als nostres problemes"

Com creieu que es fa la cooperació internacional a Catalunya?

Pensem que no s’està fent correctament. Portem molts anys de cooperació internacional i els països que anomenen tercer món estan igual o pitjor. Quin és l’impacte d’aquesta cooperació internacional que tant es promou?

Quina és la vostra manera de fer-ho?

La mirada és diferent. No anem a ajudar ni ho sabem tot ni ho fem a la nostra manera. No només perquè siguem del Senegal som legitimades per fer qualsevol cosa. Sempre comencem detectant una necessitat real, no des d’aquí, des d’aquí no podem detectar res, sempre en col·laboració amb allà.

Oferiu serveis de càtering i xef a casa. Quina rebuda ha tingut?

Com a cooperativa ens vam formar l’any passat, enmig del covid, quan no hi havia esdeveniments. Va ser difícil però, tot i així, sempre hi ha càterings. Vam començar donant resposta a la comunitat que vol gaudir de càtering sense renunciar al menjar tradicional dels seus països, però hi ha molta demanda per part de la població blanca que volen provar i conèixer. Fem esdeveniment, bodes i festivals, i anem fent contractacions puntuals segons la demanda.

També feu tallers per desconstruir l’imaginari sobre l'Àfrica.

La missió és crear oportunitats laborals per a persones migrants i visibilitzar de manera positiva les cultures africanes i les persones negres. Tot el que trobem als mitjans és negatiu. Tot el que fem té aquesta mirada de sensibilització. Als càterings expliquem d'on ve el menjar i quin valor té. Amb els tallers fem encara més èmfasi. El menjar és una excusa per fer arribar el missatge.

Quins són els principals estereotips que tenim?

Hi ha estudis que demostren que quan a una persona blanca li preguntes per l'Àfrica li ve al cap pobresa, malaltia, guerra i immigració. Jo soc nascuda aquí, i és igual, em veuen com si fos de fora. La gent se sorprèn quan dic el que he estudiat i quan parlo català. A la gent li costa trencar aquest imaginari.

Quin és el teu plat preferit del menjar que feu?

Sempre comentem el mafe. És un estofat de salsa de cacauet que es pot fer amb verdures o carn i s’acompanya d’arròs o cuscús. Sempre l’expliquem perquè és gastronomia africana i no d’un país, perquè els països es formen així, sense límits geogràfics. No podem dir que sigui un plat del Senegal. És de l'ètnia mandinga, que es troba al Senegal, a Mali, a Gàmbia i a altres llocs.

Us han seleccionat dins del projecte Lliures.

Estem contents. Farem l'Obrador Mancomunat de Sants. Formem part de l'Impuls Cooperatiu de Sants. No tenim cuina pròpia però tampoc veiem la necessitat de tenir un local per a nosaltres si només fem càtering. Sempre fem lloguer compartit, però ens faltava un lloc més flexible i compartir amb altres projectes perquè de l'experiència de compartir n’hem après molt. Nosaltres seríem les gestores i estaria obert a altres projectes que vulguin compartir. El projecte Lliures ens servirà per acabar les obres i posar-lo en marxa.