Des de la seva inauguració el passat mes de febrer, l'exposició 'Entranyes' pretén qüestionar les estructures binàries que han format part dels fonaments de la societat durant tot aquest temps. Amb una mirada compromesa amb la justícia social i la igualtat, proposa una reflexió sobre les fronteres que delimiten el món i com traspassar-les a través del cos. Les obres exposades són una selecció de diversos artistes, col·lectius i activistes que compten amb una perspectiva transfeminista, antiracista i anticolonial.

La mostra, que es pot visitar gratuïtament fins al 29 d'abril, s'emmarca dins del cicle d'activitats 'Els nostres cossos són camps de batalla', que és una programació dissenyada pel Centre LGTBI de Barcelona per als mesos de febrer, març i abril. Segons dades de l'equipament municipal, un total de 565 persones ja han visitat l'exposició al llarg d'aquests mesos.

L'equip de curadoria de continguts, format per H Lukas, Ju Salgueiro, Mar Fabbri i Tau Luna Acosta, afirma que la mostra parteix d'aquesta idea de cos: "teníem el desig d'entendre qui som, què ens mou i ens remou. Per aquest motiu, calia començar per les 'entranyes' i creuar les categories establertes. Hem desconstruït la idea del cos individual, del subjecte modern i colonial, i hem apostat pel cos col·lectiu".

"Hem desconstruït la idea del cos individual, del subjecte modern i colonial, i hem apostat pel cos col·lectiu".

Un espai expositiu dividit en tres cavitats

L'espai expositiu es divideix en tres zones que s'entrellacen i que representen, dins del cos, les cavitats del cor. La primera àrea qüestiona diverses estructures opressores, com ara la raça, el gènere, la propietat, la família o les violències estructurals de les lleis d'estrangeria i el control migratori. El filòsof i expert en gènere Martín Pahde encapçala l'apartat amb l'obra 'Leer para cruzar las fronteras'.

En paraules de Padhe, la creació, dividida en tres blocs, representa una relació de textos jurídics i legals que serveix com a marc teòric de la mostra. S'hi poden trobar legislacions sobre les fronteres físiques, geogràfiques i polítiques, lleis referents als cossos, la sexualitat i el gènere o sobre l'espai públic a Barcelona.

"Tenia la necessitat de ressaltar, a través de les lleis, tot allò que té a veure amb la racialització i la sexualització. Hi ha persones que, pel fet de ser racialitzades i habitar el cos que habiten, ja representen una frontera. Són cossos més propensos a ser parats en una migració geogràfica i, un cop viuen fora del seu país, també s'enfronten molt més a la senyalització per part de les autoritats competents o la societat", afirma Martín Padhe.

Martín Padhe: "Hi ha persones que, pel fet de ser racialitzades i habitar el cos que habiten, ja representen una frontera".

L'artista multidisciplinària i activista no binària xilena Norma Mor també posa de manifest la realitat de la llei d'estrangeria o la violència que pateix el cos d'una persona dissident sexual a través de tres creacions: 'No soy moderna', '¿Quieres ser el amor de mi visa?' i 'Cuerpa libre'. "L'única forma de defensar un cos lliure és de forma bèl·lica. A l'obra 'Cuerpa libre, per exemple, ho qüestiono utilitzant vestimenta que recorda a la d'una terrorista", remarca Norma Mor.

Continuant el recorregut, la segona àrea de l'exposició se centra a plantejar altres futurs possibles i proposar alternatives a les estructures binàries. La secció convida les persones visitants a imaginar un món on els rols de gènere i altres categories socials siguin més fluids i menys rígids, però també, novament, a posar de manifest les opressions que pateixen moltes persones per ser com són.

Les creacions de l'artista visual i sonora Bruna Kury, per exemple, giren al voltant de les corporalitats dissidents i racialitzades. "L'art i la vida s'entrellacen a les meves creacions. El cos, l'actuació basada en la improvisació i la política són qüestions inherents a mi", assenyala Kury.

Bruna Kury: "El cos, l'actuació basada en la improvisació i la política són qüestions inherents a mi".

D'origen brasiler, Bruna Kury exposa, per una banda, l'obra ‘Mata el blanco dentro de ti’. A través d'un mirall, la creació interpel·la directament la persona visitant perquè posi en qüestió aspectes com el colonialisme i els privilegis pel seu color de pell.

"El mirall és una forma d'entrar dins de nosaltres mateixes. Si aquest mirall el visualitza una persona blanca, pot posar en qüestió els seus privilegis. Si ho fa una persona racialitzada, pot reafirmar la seva identitat oprimida, però, al mateix temps, apoderar-se", assegura Kury.

D'altra banda, l'artista també exposa la creació 'Descubrimiento de Europa', que representa una provocació en relació amb els suposats descobriments que es van fer en territoris com el Brasil i gran part del sud del món. "No va ser un descobriment. Va ser una invasió. En aquests territoris ja existien cultures i sabers", puntualitza l'artista.

La tercera zona de l'exposició presenta propostes que desafien les categories del discurs científic al voltant d'allò que es considera humà. Els i les artistes i col·lectius busquen desafiar la manera com s'ha definit la humanitat, i suggereixen alternatives a través de l'exploració de noves formes de vida i de ser.

En aquest sentit, l'artista, productora musical i tecnòloga Efe Ce Ele ha creat 'Bio-síntesis: (id)entidades difusas', que barreja disciplines com la música, la tecnologia o la biologia. "Ofereixo una composició sonora on travesso la frontera del cos i poso de manifest que la identitat es construeix a partir de tot allò que ens envolta", explica Efe Ce Ele.

El Centre LGTBI tanca el cicle d'activitats relacionades amb l'exposició amb una conferència final

Per posar punt final al cicle d'activitats 'Els nostres cossos són camps de batalla', el 27 d'abril se celebrarà l'últim acte, que comptarà amb una conversa sobre el llibre 'Cuando el estado es violento. Narrativas de violencias contra las mujeres y disidencias sexuales'.

Les autores de la publicació, Marta Cabezas Fernández i Ana Martínez Pérez, també seran presents a la jornada. L'entrada és gratuïta i oberta a tots els públics fins a completar l'aforament. No es requereix inscripció prèvia i hi haurà disponible un servei d'interpretació en llengua de signes. La mostra 'Entranyes' podrà veure's aquell dia i fins al 29 d'abril en horari d'obertura del Centre LGTBI.