La Caliu, una cooperativa que reivindica el lleure com a espai educatiu digne

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Judit Meix
 Font: La Caliu
Ire Ortega i Pol Zanuy, socis fundadors de la cooperativa La Caliu. Font: La Caliu
 Font: La Caliu
Taller impartit per La Caliu. Font: La Caliu
Des de l'entitat incideixen en la necessitat de poder oferir casals i colònies als infants, que comptabilitzen per aquest estiu en uns 1.600. Font: Ignasi Robleda
La Caliu neix de la voluntat de posar al centre l’acompanyament a infants i joves en el seu procés de creixement i desenvolupament integral. Font: La Caliu

La Caliu, una cooperativa que reivindica el lleure com a espai educatiu digne

Autor/a: 
Judit Meix
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Ire Ortega i Pol Zanuy van fundar la cooperativa de lleure La Caliu amb l'objectiu de dignificar la tasca de l'educació no lectiva.

La Caliu és una cooperativa de lleure educatiu sense ànim de lucre que neix de la voluntat de posar al centre l’acompanyament a infants i joves en el seu procés de creixement i desenvolupament integral. El projecte té per objectiu dignificar el lleure educatiu, on es garanteixi l’accés universal a tots els infants i joves, alhora que es proporciona un entorn laboral segur i digne per al personal treballador

Ire Ortega i Pol Zanuy van fundar La Caliu en plena pandèmia, oferint els seus serveis a la ciutat de Barcelona. Un any i mig més tard, han ampliat la seva zona d’actuació, traslladant les seves activitats al Pallars i l’Alt Urgell. Recentment, han posat en marxa el projecte de començar una escola de formació pròpia.

Els serveis que ofereix La Caliu van des del lleure més clàssic, com serien extraescolars, acollides, casals d’estiu o menjadors, fins a tallers d’amor romàntic i sexualitats dissidents per a l’adolescència. Però sempre amb un mateix objectiu: crear espais educatius vàlids i de qualitat.

Quina motivació hi ha darrere de La Caliu?

Ire Ortega: És un projecte que ha sorgit perquè hem tingut l’oportunitat i la inquietud. Tant el Pol com jo venim del món del cau, que és el que està més a prop de l’educació en el lleure que nosaltres considerem idíl·lica.

Pol Zanuy: A mi em passava que jo quan anava al cau gaudia del lleure, però quan feia de monitor en una empresa tradicional només treballava i cobrava. No volia haver d’haver de triar entre el voluntariat o els diners per poder gaudir del lleure.

Vau decidir crear una entitat de lleure que tingués uns valors concrets?

I.O.: Bàsicament, tenim uns objectius molt clars. D’una banda, el de transmetre la pedagogia que cal posar l’infant i el jove al centre, on es prenguin decisions pensant en i per a ell. I, sempre que es pugui, que les prengui ell mateix. D’altra banda, també ens hem marcat com a objectiu garantir l’accés universal a totes les criatures i joves. Però el món del lleure ja té uns preus molt ajustats i pocs recursos, i aquest objectiu és el que ens està costant més.

També tenim la finalitat de dignificar el lleure com a tal. Nosaltres defensem que és un espai educatiu vàlid i que no tothom pot ser monitor o monitora. I si el lleure està dignificat, les escoles ens fan més cas, l’administració ens fa més cas, etcètera.

"Per a nosaltres és essencial que les treballadores tinguin un entorn laboral segur".

I pel que fa a les condicions laborals del personal treballador?

I.O.: És una cosa que ens fa vergonya reivindicar, però cal fer-ho perquè realment és un tret diferencial. Per a nosaltres és essencial proporcionar unes condicions laborals dignes a les monitores de la cooperativa. Paguem totes les hores extres, cobren les hores de formació i, sempre que podem, paguem per sobre de conveni.

P.Z.: I no només és per la part econòmica. Per a nosaltres és essencial que les treballadores tinguin un entorn laboral segur. Acompanyar-les, que tinguin un lloc de feina amb els recursos que necessiten, cuidar les ràtios, etcètera.

Quin tret diferencial tenen les activitats organitzades per La Caliu?

I.O.: Contractem amb molta cura les monitores. Si la treballadora és competent, la feina la farà ella sola. I el que a nosaltres ens queda és cuidar aquesta persona perquè segueixi fent molt bé la seva feina.

P.Z: Per exemple, si ens demanen una extraescolar de futbol, nosaltres buscarem bones educadores que sàpiguen d’esport, i no bones entrenadores que sàpiguen de lleure. Al cap i a la fi estem educant, però amb l’esport com a eina.

Per què us vau constituir en forma de cooperativa?

I.O: Ja coneixíem una mica el tema de l’economia solidària. És un model que ens agrada i ens encaixa a nivell polític i de funcionament.

P.Z: Quan vam començar a intuir tot el que es movia al voltant de l’economia social, tot el que és la cooperació entre empreses, vam tenir moltes ganes d’entrar a la roda. Estàvem engrescades a tenir més rodatge, ajudar a altres cooperatives i teixir suport mutu.

"Majoritàriament, treballem per a Associacions de Famílies d’Alumnes que busquen un consum conscient".

Quin és el perfil de les organitzacions per a qui treballeu?

I.O.: Majoritàriament, treballem per a Associacions de Famílies d’Alumnes que busquen un consum conscient. És a dir, no volen contractar una gran empresa que possiblement els ofereix un preu més barat, perquè valoren el lleure com un espai educatiu vàlid. Al cap i a la fi, saben que quan una cosa és molt barata és perquè darrere hi ha unes condicions laborals molt precàries.

Com valoreu l'impacte de la pandèmia sobre el lleure educatiu?

I.O: Tot i que nosaltres no fem lleure de base voluntària, creiem que és molt important destacar i reconèixer tot l’esforç que han fet les monitores i caps de caus i esplais. Han passat pràcticament un any i mig fent activitats virtuals per poder oferir als infants i joves una estona d’esbarjo, encara que sigui des de casa.

Què s’hauria de fer per millorar l'accés al lleure educatiu?

I.O: Doncs començar pel final. Creiem que la manera ràpida i fàcil de fer-ho és que el lleure estigui més valorat. Ara per ara, té molt poc reconeixement. Mentre siguem pensant que fer lleure és portar les criatures a la guarderia, o que qualsevol persona pot fer de monitora, no avançarem. La gent que no està formada tracta els infants amb una superioritat i autoritat adultocentrista que espanta. Ara per ara, no és un espai educatiu legítim, i per això no hi ha mesures suficients per garantir l’accés al lleure educatiu.

Cap on avança La Caliu?

I.O.: Tenim moltes ganes que la gent del Pallars ens descobreixi. Nosaltres ens hem fundat per cobrir necessitats, així que el primer que hem de fer és conèixer el territori i identificar-ne les demandes, sense desplaçar les entitats locals. Volem seguir fent xarxa.

Afegeix un comentari nou