L’impacte de la pandèmia ha propiciat un nou context en què s’han agreujat situacions que sovint havien quedat invisibilitzades. Una de les més greus és el maltractament infantil i adolescent, que els mesos de confinament i les restriccions han fet més difícil de detectar i combatre.

Així ho ha fet palès la Fundació Germina, una entitat que ofereix suport i acompanyament a famílies en situació de vulnerabilitat i exclusió social de Santa Coloma de Gramenet i Badalona. L’entitat, fundada el 2004, va iniciar la seva activitat amb una seu al barri de Fondo de Santa Coloma i d’ençà ja n’ha obert un parell més, al barri colomenc del Raval i al badaloní de La Pau. Atenen unes 270 persones diàriament als seus centres i a finals d’aquest any preveuen obrir-ne un altre a Madrid.

Un dels aspectes que més preocupa la fundació és la salut dels infants i el jovent, que tinguin entorns segurs que no afectin el seu desenvolupament. Per això, fa quatre anys van decidir formar-se -a través de la Fundació Vicki Bernadet- en temes de detecció i actuació davant del maltractament i els abusos.

La pandèmia ha agreujat el patiment de famílies i infants

És evident que la crisi derivada de la Covid ha incrementat exponencialment el nombre de persones i famílies que estan travessant tota mena de dificultats. “Hem observat que les noves famílies que han arribat a l’entitat són aquelles especialment afectades per la pandèmia, que han vist reduïts els seus ingressos, tenen més dificultats per fer front a necessitats materials i bàsiques com l’habitatge i viuen en entorns familiars de risc”, explica el Mario Cuixart, director de la Fundació Germina.

Més enllà d’això, la fundació ha emès un comunicat en què alerta que han detectat un augment dels casos de maltractament cap a infants i adolescents que atén en el darrer trimestre del 2020 i el primer del 2021.

Durant el 2020, la fundació va detectar un total de 35 casos de maltractament -15 d’ells molt greus- entre els 387 joves i infants que atén l’entitat, el que suposa un 2% més que el 2019. D’aquests, el 40% es van manifestar en els tres últims mesos de l’any, coincidint amb la represa de l’activitat i el retorn dels infants i joves als centres de l’entitat.

Del total dels casos identificats l’any passat, el 45% correspon a maltractament físic, el 26% a negligències en el tracte, un 17% a abusos sexuals i un 12%, a maltractament psicològic. Per primera vegada, tots ells s’han produït dins del nucli familiar.

“La majoria han estat agressions físiques, casos molt greus que requereixen una actuació immediata, igual que amb els d’abusos sexuals, però també hem detectat molts casos de negligències en el tracte, ja sigui per un abús de tòxics a la llar, per manca de les cures adequades o falta de supervisió, entre altres”, exposa Cuixart en una conversa amb Xarxanet.

Aquesta tendència a l’alça, adverteixen des de la Fundació Germina, s’ha mantingut durant els primers compassos del 2021, atès que, només entre gener i març, la fundació ja ha identificat 29 casos més de maltractament.

Un context de més complexitat

La menor visibilitat pel context de confinament, així com la limitació de l’acció d’entitats, serveis socials i escoles han dificultat molt la identificació prematura d’aquests casos, també per a la fundació. Aquests han aflorat en major mesura quan infants i jovent han tornat presencialment als centres de la fundació.

En Mario Cuixart apunta diverses raons que han permès identificar aquests casos després del confinament. En primer lloc, el fet de treballar amb grups més reduïts a conseqüència de les mesures imposades per prevenir contagis ha enfortit els lligams entre els educadors i els infants i adolescents. “Aquests vincles s’han fet més robustos i s’ha generat un espai de confiança i seguretat per al jovent que ha propiciat que hagin estat més disposats a verbalitzar tot els que els passava,”, raona.

El fet que molts companys s’animaven a explicar-ho i veure com els seus casos s’abordaven i es buscaven solucions també ha fet que molts altres decidíssim seguir el seu exemple, complementa Cuixart. “Un altre motiu, que hem identificat més aquest 2021, és la incertesa per un nova situació de confinament, és a dir, la por que confinessin un grup de l’escola, per exemple, i enviessin de nou aquests joves a les seves llars, ha provocat que molts s’hagin decidit a compartir-ho per evitar que segueixi passant”, rebla el director de l’entitat.

I és que, el confinament ha estat un terreny adobat per a la proliferació de situacions de violència a les llars. “En el cas del maltracte infantil, i moltes altres violències, s’ha produït una tempesta perfecta: aïllament, tancament, poca socialització, més tensió dins del nucli familiar…”, convé Cuixart. Per això el 100% dels casos detectats el 2020 es van produir dins del nucli familiar.

El paper de l’escola i els serveis socials

Escoles i instituts són espais capitals per detectar i prevenir de casos de maltractament a infants i adolescents. Els centres educatius han de ser punta de llança pel que fa a la protecció del jovent davant situacions de violència i abús, però aquesta funció no sempre s’ha fet com caldria.

“Hem tingut força casos en què els infants ens han dit que ja havien explicat una situació de violència o abús a l’escola i no s’ha respost adequadament”, diu Cuixart, que admet que, malgrat tot, és un tema molt complex. “Interpretem que ha passat perquè la situació ha desbordat a mestres i gestors dels centres, que no han sabut reaccionar, també per por i manca de formació”, argumenta. En aquest sentit, Cuixart advoca per formar mestres i personal escolar per donar-los eines que millorin la seva capacitat de resposta davant d’aquestes situacions.

Amb aquest objectiu, la Fundació Germina ja està ultimant els preparatius per a la quarta edició de les Jornades sobre Maltractament Infantil i Adolescent per a professionals del sector educatiu, social i sanitari, que se celebraran el pròxim 16 d’abril.

Tanmateix, també és cert que l’escola no pot estar sola en aquesta tasca i ha de compartir esforços en un ecosistema on hi ha altres actors fonamentals, com els serveis socials. En el seu comunicat, la fundació també apunta que han observat desorientació entre les famílies a l’hora d'accedir als serveis socials pertinents, quan l’atenció presencial ha quedat reduïda, com ha passat arran de la pandèmia.

“La sanitat i l’educació han treballat molt per adaptar-se a la situació derivada de la pandèmia, però en el cas dels serveis socials hi ha hagut una mica de dispersió. Som conscients que fer la feina que fan en línia és molt complex, però pensem que així com les entitats ens hem reinventat i adaptat ràpidament, l’administració i els serveis socials no han estat prou àgils”, conclou Cuixart.