La Fundació La Vinya engega una campanya perquè cap infant i jove es quedi sense el seu dret a l’estiu

La Convenció sobre els Drets de la Infància proclama que “l’infant té dret a l’esbarjo, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals”. Perquè aquest dret es compleixi, també a l’estiu, la Fundació La Vinya ha engegat la campanya Tenir estiu #ÉsUnDret, que anima tothom a donar un cop de mà perquè tots els infants puguin gaudir del lleure educatiu al seu barri.

La iniciativa té com a objectiu recollir donatius per becar el casal d’estiu que organitza la fundació per a cinquanta infants i joves dels barris de Bellvitge i el Gornal durant les tres setmanes que dura. “Per a molts nens i nenes, el casal d’estiu és una experiència única que recorden tota la vida, volem que segueixi sent així i garantir el dret a una infància plena”, explica la directora de la Fundació La Vinya, Maria Labernia.

Aquesta crida a la solidaritat arriba després que el finançament privat dels casals d’estiu s’hagi reduït a la meitat l’entitat. A banda, l’entitat d’acció social ha pogut copsar de primera mà les dificultats creixents de moltes famílies arran de l’impacte de la pandèmia, i una pobresa infantil crònica i cada cop més profunda. Per això, demana un esforç per garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves i assegurar-se així que ningú quedi fora de les activitats per motius econòmics.

L’Adrià Ramírez és responsable del projecte ‘Al vent’ de la Fundació Lavinya i exposa que la campanya respon a la necessitat d’ajudar les famílies en un moment complicat: “Ens hem adonat que hi ha moltes famílies, que, tot i demanar beca, no poden afrontar el pagament, perquè moltes potser tenen més d’un fill o filla i se’ls hi fa molt difícil pagar-ho”, apunta a Xarxanet. 

Per als infants, acabat el curs escolar, l’estiu és una època per sortir de casa per jugar, anar a la piscina amb les companyes i gaudir del lleure. És un dret que s’ha de garantir. Els donatius recollits serviran per assegurar el finançament de dues activitats centrals dels casals d’estiu que duen a terme tots els grups de totes les edats, com són el menjador, això és, l’àpat central del migdia; i l’entrada a la piscina, incloent-hi el transport quan sigui necessari.

Ramírez fa palès que el casal d’estiu de l’entitat, a diferència d’altres, “garanteix el servei de menjador a tots els infants que hi participen, sense excepció”. I afegeix: “Si es queden a dinar amb nosaltres, realment és la manera que ens podem assegurar que fan un àpat complet al dia”. A més, el casal també dona l’esmorzar per la mateixa raó: “Ens passava que hi havia infants que portaven un entrepà, però, en canvi,  altres portaven una peça de brioixeria industrial o similar, i per això vam decidir oferir nosaltres tots els esmorzars”. 

Com s'utilitzen i es reparteixen els donatius?

Les aportacions per assegurar la beca per al casal d’estiu de cinquanta infants i joves dels prop de dos-cents, d’entre tres i disset anys, que participen en el casal, colònies i campaments que munta la fundació, es poden vehicular a través d’aquest formulari i fixen diverses possibilitats d’aportar.  

Així, es pot becar una setmana de piscina amb transport amb un donatiu de 15 euros, una setmana de menjador amb una aportació de 30 euros o una setmana d’ambdues activitats amb una col·laboració de 45 euros. Igualment, també es pot donar suport per becar un infant al llarg de tot el casal (135€), becar dos participants (270€) o, esclar, escollir l’import que es vulgui aportar. 

Si se sobrepassa l’objectiu mínim que ha establert la fundació, les aportacions suplementàries es destinaran a cobrir la despesa de les excursions i sortides que es duen a terme al llarg de l’activitat. A banda, l’entitat recorda que si, per exemple, es fa un donatiu de 150 euros, de la butxaca només en sortiran 30 perquè se’n poden arribar a recuperar fins a 120 a la propera declaració de la renda.

Que tots els infants i joves puguin tenir dret a l’estiu i a oportunitats educatives i de lleure ha d’estar a l’abast de totes les famílies. Per tant, no pot ser un temps d’aïllament, de desconnexió dels amics i d’inactivitat forçada per als més menuts. I molt menys per motius econòmics. 

“La situació del barri és difícil, i hi ha molts infants i joves que si no poden venir al casal realment no tindran estiu perquè les seves famílies treballen en jornades laborals molt llargues i, probablement, el que farien seria estar tancades a casa i poca cosa més”, rebla l’Adrià Ramírez.