La Generalitat aprova el Peccat i genera debat entre el moviment associatiu i ateneístic

El govern ha aprovat el pla d’equipaments culturals de Catalunya 2010-2020 (Peccat), que preveu dotar el país de 395 nous centres en els propers deu anys, amb l’objectiu d’equilibrar l’accés a la cultura a tot el territori. La inversió prevista és de 1.217 milions d’euros, dels quals la meitat els aportarà la Generalitat, i l’altra, els municipis. Les primeres accions començaran enguany amb tres convocatòries de subvencions. Malgrat tot, l'aprovació del Pla està generant debat en el sí del moviment associatiu.

El mes passat Pere Joan Pujol, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, alertava en una entrevista al Tornaveu sobre el perill del Peccat. Segons aquest, el Pla podia donar tot el poder als ajuntaments per a pressionar a les entitats, i això comportaria que aquestes es veiessin obligades a cedir per obtenir finançament públic o solucionar mancances estructurals. “Diguin el que diguin, el Peccat possibilitarà la confiscació del patrimoni a les associacions culturals”.

Tot i que des de la Federació d’Ateneus es va intentar modificar-ne el redactat o retirar el decret, el Pla ha estat aprovat i caldrà veure quin paper desenvoluparan cada un dels ajuntaments implicats. La feina dels Ateneus, per la seva banda, es aconseguir que es reconegui la seva tasca al llarg de tots aquest anys, i que puguin conservar el patrimoni amb la col·laboració de l’administració, sense haver de cedir-ne les seus. En la trajectòria de més de 150 anys d’existència del moviment ateneístic, es constata que una bona part de la societat desconeix encara els serveis que els ateneus ofereixen a la comunitat.

La problemàtica s’accentua també per les difícils demarcacions al territori amb l’administració pública, que competeix amb les associacions del poble creant centres cívics, sales de teatre porta a porta amb els teatres de les entitats, etc. Cal veure com compaginar l'oferta pública amb una tradició centenària d’associacionisme, que ha vingut fent el que s’anomena un paper de suplència posant a l’abast de la gent la cultura i la festa.

L'associacionisme català ha creat en el darrer segle una xarxa potent de societats d’ajuda mútua, ateneus instructius , cooperatives, casals, teatres, sales de ball, cafès... Ha generat espais per a festes tradicionals, ha desenvolupat el teatre amateur d’on han sortit companyies importants, ha promogut el cinema, la música, etc. Aquesta tasca s’ha coordinat sempre de manera autogestionada i voluntària amb l'esforç i el treball de les persones integrants dels municipis i el repte ara, és no perdre aquesta tradició de vista. Malgrat tot, el Peccat tira endavant, i s'haurà d'estudiar com enfortir el Pla d'equipaments culturals de Catalunya mitjançant la cogestió, sense enfonsar les associacions i establir el diàleg cap a un benefici mutu.