La Gran Decepció o la síndrome de les treballadores zombis

Colectic
Un grup de persones sobre una mena de plataforma que simula la vida laboral en una il·lustració. Font: Gerd Altmann (Pixabay)
Un grup de persones sobre una mena de plataforma que simula la vida laboral en una il·lustració. Font: Gerd Altmann (Pixabay)

La Gran Decepció o la síndrome de les treballadores zombis

Colectic

Resum: 

La Fundació Factor Humà publica un informe sobre la gestió de persones per celebrar el seu 25è aniversari.

La Gran Decepció és com s'ha anomenat la desmotivació que senten algunes persones treballadores per les grans expectatives de canvi no complertes que va generar la pandèmia. La síndrome de les treballadores zombis s'utilitza per fer referència a la desvinculació emocional i la falta de compromís entre personal i empresa. Les dues realitats posen de manifest la necessitat d'un "diàleg real" i un "canvi de cultural empresarial i de lideratge", assegura Anna Fornés. directora de la Fundació Factor Humà.

L'entitat celebra el seu 25è aniversari amb la publicació de l'enquesta 'Conèixer el passar. Entendre el present. Humanitzar el futur', que vol identificar l'evolució de la gestió de persones de les organitzacions en els últims 25 anys.

L'han respost 275 professionals vinculats a la gestió de persones d'empreses públiques i privades de tot l'Estat i es presentarà durant la gala de lliurament dels Premis Factor Humà d'enguany en què es farà una taula de debat sobre aquesta evolució amb Laura Rosillo, consultora sènior voluntària a ASENCAT; Joan Clotet, humanista digital; i Nuria Berzal, Talent Acquisition Manager.

Les persones que gestionen persones, majors de 54 anys

El 88% de les persones enquestades tenen més de 54 anys i ocupen altres càrrecs de responsabilitats a les empreses. Per a Clotet, ens cal "una mirada més diversa i jove", mentre que per a Rosillo, el futur passa per considerar 'talent jove' les persones majors de 45 anys degut a que tenim una societat envellida.

Per altra banda, Berzal apunta a la necessitat d'un "relleu cultural més que generacional, que integri qualitat professional i qualitat de vida". Tot i així, considera que en aquests últims anys ja hem anat cap a un canvi de paradigma, que consisteix en "entendre que les empreses no funcionen sense persones i que el desenvolupament del negoci depèn del seu valor i proactivitat".

'Culture washing' i guerra pel talent

Tot i que el 51% situen les seves organitzacions com a més horitzontals i només un 9% indiquen que el departament continua denominant-se "Personal" i en un 35% dels casos "Recursos Humans", de vegades es pot tractar d'una operació estètica també anomenada 'culture washing'. De fet, un 66% dediquen la major part del temps a gestions administratives i legals i a reclutament i selecció, en detriment de la formació i la gestió de talent (9%) o de la innovació i cultura corporativa (8%).

Berzal assenyala l'anomenada guerra pel talent com una de les causes que fa que les empreses comencin la casa per la teulada i ofereixin beneficis per donar la seva millor versió quan haurien d'adaptar-se als canvis mantenint la seva essència.

En aquest sentit, Rosillo afirma que "magnífiques propostes de Responsabilitat Social amaguen organitzacions en les quals preval l’autoritarisme i el control, o es dona la paradoxa d’empreses on avançats plans de diversitat i inclusió, teletreball o salut i benestar conviuen amb l’edatisme -la discriminació de persones per motius d’edat- a través de prejubilacions i acomiadaments de majors de 55 anys”

El llegat pandèmic

La pandèmia ens ha deixat un llegat tecnològic important fruit del teletreball, però també un model organitzacional que té en compte des de la salut mental a l'adequació dels espais de treball i la flexibilitat, diu la directora de l'entitat, que aposta perquè es parli d'"humanisme digital" per posar la tecnologia al servei de les persones.

Segons Clotet, "el món postpandèmic reclama noves formes de fer" que escoltin les persones, mentre que Rosillo confia en la digitalització i l’automatització per agilitzar processos. I conclou que la gestió de persones "ha de convertir-se en un servei personalitzat, a la carta, que faciliti el creixement i desenvolupament de treballadores i treballadors per garantir el creixement i desenvolupament de l’empresa”.

Afegeix un comentari nou