La islamofòbia a Catalunya, un assumpte pendent

L’any 2021 no va presentar cap millora respecte a la discriminació que pateixen les persones musulmanes. Aquestes són les conclusions de l’informe anual ‘Quan venen de matinada’ de l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya (ODIC), liderat per l’associació Stop Als Fenòmens Islamòfobs (SAFI). 

“La islamofòbia no és únicament un plec de principis abstractes que imposen estigmes sobre determinats col·lectius. És un dispositiu de racialització d’aquests mateixos col·lectius, i configura i justifica, així, un conjunt de discriminacions que pateixen les persones musulmanes, sospitoses, no tant per allò que fan o deixen de fer, sinó en el fons per allò que són”, relata el document.

Així, les persones musulmanes pateixen discriminacions diàriament pel simple fet dels seus orígens, creences i religió. A través d’una trentena de casos, l’ODIC exemplifica algunes de les situacions que han patit: incitació a l’odi a les xarxes socials, discriminacions laborals o a l’hora d’aconseguir un lloguer, agressions físiques i verbals, o la denegació de l’ús del banyador integral en espais públics en són alguns exemples.

Islamofòbia personal, institucional i simbòlica

L’informe divideix en tres els tipus d’islamofòbia detectats, tot i que reconeix que algunes accions poden incloure’s en més d’una opció. La islamofòbia personal, la institucional i la simbòlica serien els tres eixos de l’informe.

En primer lloc, la islamofòbia personal seria la que ataca directament a la persona per ser musulmana. Per exemple, les agressions verbals i físiques per portar hijab o les pintades al carrer que es van trobar a Sant Adrià del Besòs amb les paraules 'No islam'.

Font: Observatori de la Islamofòbia a Catalunya (ODIC).

En segon terme, la institucional és tota aquella que prové de manera directa o indirecta de les administracions. Obstaculitzar l'obertura d’un oratori o rebutjar l'opció d’oferir un menú halal -format per aliments permesos a la dieta musulmana-  a un centre escolar en serien alguns dels casos.

En últim lloc, la islamofòbia simbòlica, tota aquella derivada de la simbologia musulmana. Aquesta seria la més difícil de categoritzar per l’amplitud de la definició. Com asseguren des de l’informe: “tota agressió islamòfoba conté una dimensió simbòlica en la mesura que els nostres actes concrets estan condicionats pels imaginaris compartits. Atribuir, així doncs, un conjunt de casos únicament al camp d’allò simbòlic és un pleonasme, atès que la islamofòbia sempre ho és, de simbòlica”.

L’informe destaca, a més, l’escàs nombre de denúncies a les xarxes socials tot i l’augment de les discriminacions a través d’aquestes plataformes. Només dos dels casos denunciats a l’Observatori tenen aquest com a motiu principal de la reclamació. L’absència de denúncies no nega l’existència de casos, però la normalització d’aquest tipus de comentaris i la complicació de resposta legal en l'àmbit digital potencien la impunitat a les xarxes socials.

Els mitjans de comunicació més tradicionals tampoc no es queden enrere. Un 20% dels casos recollits a l’informe són per discriminació per part del periodisme.

Les recomanacions a administracions públiques i entitats

L’ODIC va néixer l'any 2020 amb l’objectiu principal de centralitzar tot acte de discriminació cap a les persones musulmanes que es produeixi a Catalunya, sent també un instrument de canalització de les denúncies per col·laborar judicialment amb la causa.

Destaquen, però, que perquè la seva feina tingui sentit és essencial que les persones afectades coneguin aquest servei i que les entitats i administracions puguin seguir els consells derivats de les conclusions dels seus estudis.

L'informe d'enguany elabora un recull de recomanacions perquè les entitats puguin fer-ne ús. Que les entitats involucrades facin pedagogia a tota la població i informin de l’ordenament jurídic en curs, seria la primera guia d'actuació de l’escrit. Així, demanen que es faci fer visible i es desemmascarin les conseqüències que té la islamofòbia per a les persones que la pateixen.

És decisiu, també, que les persones musulmanes puguin conèixer els seus drets i deures i és tasca de les administracions facilitar-los aquestes dades.

Cal perseguir i castigar qualsevol acció discriminatòria cap al col·lectiu per acabar amb la impunitat de la islamofòbia. En aquest punt, les administracions tenen un paper clau en la denúncia i sensibilització de la lluita.

Així mateix, l’educació també té molt a dir en la presa de consciència del debat i és per aquest motiu que des de l'Observatori donen suport a la implementació de l’assignatura Educació Religiosa islàmica als centres escolars que demanen centenars de famílies des de fa mesos.

Amb aquestes recomanacions l'ODIC vol recordar que “com a societat, continuem replicant massa vegades la idea que la religió musulmana i les seves creients i practicants és una religió estrangera, associada al fet migratori i, per tant, aliena a les tradicions col·lectives comunes”, una ideologia que potencia la xacra que pateix el col·lectiu. 

L’extrema dreta en auge: un perill per al col·lectiu

El partit polític VOX ha protagonitzat, durant els últims mesos, una sèrie d’agressions verbals cap a les persones musulmanes. La campanya a les xarxes socials en vigília de les eleccions a Catalunya del passat 14 de febrer de 2021 ‘Stop Islamització’ -que va arribar a les mans de la Fiscalia- o l'associació que fa el partit de l’islam amb el masclisme, la delinqüència, la immigració o el terrorisme fan cabdal la importància de la presa de consciència de la discriminació cap al col·lectiu.

L’auge de l’extrema dreta a altres països europeus com Hongria, Polònia o Eslovènia no donen gaires esperances a les persones musulmanes si aquestes ideologies polítiques van en augment al nostre país. 

L’Oficina per la No Discriminació (OND) de l’Ajuntament de Barcelona va rebre 244 denúncies per discriminació al col·lectiu durant l'any 2021, vint-i-cinc més que l’any anterior. En la majoria de casos la denúncia estava associada al racisme i a la xenofòbia, tot i que el 2021 van pujar els casos vinculats, a més, a l'orientació sexual i la identitat de gènere.