Carme Balagué, Pau Puig i Josep Garcia són membres de l'associació cultural Lo Planter, escola de cant, ball, i música tradicional situada a Tortosa, Baix Ebre.

Com neix l'escola i per què?

L’escola naix l’any 2013. El projecte de l’entitat va dirigit a qualsevol persona, independentment de l’edat.

Quina gent ve i com us reben?

A hores d’ara, el tipus d’alumnat és gent adulta, majoritàriament dones, interessades en el ball tradicional més local i popular que han conegut o coneixen.

Què és el que més èxit té?

Sense dubte les classes de ball tradicional són les més demandades, tant pel que fa a temporalitat regular: 1 cop a la setmana; o també, a través de l’oferta de tallers temàtics, de periodicitat 1 dissabte al mes i en horari de matí. Aquests tallers treballen balls tradicionals i populars d’arreu dels països catalans, generalment. També s’oferten tallers musicals de dissabte de manera més puntual, amb menys periodicitat.

Per als tallers musicals els alumnes han d’estar iniciats en els instruments, a Lo Planter no ensenyem a tocar instruments des de zero, només ensenyem maneres de tocar a gent que ja són músics. L’alumnat, llavors, ha de tenir una mínima especialització amb l’instrument, cosa que fa que no hi hagi tanta oferta d’aquests tallers.

Quina relació teniu vosaltres amb la música?

Els membres que configuren l’entitat tenen un gran bagatge i experiència de molts anys en l’àmbit de la música, el cant i el ball tradicional. Ja sigui per tradició familiar, per dedicació professional, o per haver format part d’agrupacions de música i ball d’àmbit més amateur.

Per què trieu el format d'associació?

Lo Planter és una associació cultural sense ànim de lucre, és aquesta la fórmula jurídica de creació de l’entitat que es va creure més adient per donar cabuda als interessos de tothom que volgués participar d’un projecte integrador i transversal que permet conèixer i experimentar envers tot allò que fa referència al cant, la música i el ball tradicional.

Val a dir que les entitats d’aquest tipus requereixen de la implicació d’aquelles persones que en formem part d’una manera desinteressada, sense esperar res a canvi, més enllà de la satisfacció personal del gaudi i posada en valor de la nostra música tradicional perquè es mantingui en el temps.

Com treballeu?

La nostra és una mirada integradora i volem ser una associació que aporti i mantingui la tradició. Amb aquests objectius fem: tallers, classes, mostres, festes en què la gent pot participar ballant. També participem en projectes tutelats per l’Administració tant Ajuntaments i Generalitat. Alguns dels professors formen part de projectes més innovadors com l’espectacle 'A VORE' on es fusiona el ball tradicional i la dansa contemporània, i la música electrònica i la música tradicional.

S'estan revaloritzant les danses tradicionals de les Terres de l'Ebre?

Actualment, es viu un moment relativament àlgid. A nivell musical sobretot a la zona de la Ribera d’Ebre i Montsià. En aquesta zona actualment hi ha un bon nombre de “rondalles” (formació musical mixta de cordes i vents, o únicament de cordes, que acompanya als cantadors i cantadores de jotes) i també hi ha més gent que canta, i la dona s’ha reivindicat definitivament com a cantadora. A banda d’això, arreu del territori ebrenc, hi ha cada cop més gent que aposta pel ball tradicional.

Per què creieu que està passant?

Per una banda, es mantenen els balls rituals i la jota en les festes patronals i, per altra, s’han iniciat processos de visibilització d’aquest fenomen, com trobades, cursos, campus, etc. Tal i com ho entenem nosaltres, és convenient fomentar espais on experimentar i aprendre, i relacionar-nos uns i altres més enllà dels interessos que cadascú pugui tenir. És interessant també vore i experimentar les connexions entre el ball, la música i el cant des de les Terres de l’Ebre i altres indrets.

També cal destacar al nostre territori el paper que han tingut els cantadors de jota mantenint l’art d’improvisar la lletra, i el cant improvisat, un art que ha donat peu a que d'això que fem aquí es conegue com a jota de l’Ebre.

La jota de l'Ebre es caracteritza per la improvisació?

Tot i no ser exclusiu d’aquí, a les nostres terres és on possiblement s’ha conservat més. Tot això està passant gràcies a la feina de molta gent que ha sabut mantenir el patrimoni en èpoques en què no era valorat, i això ha fet que no es trenqués la cadena de transmissió de la tradició. Ara es valora i la gent s’hi veu identificada.

"Els cantadors de jota han mantingut l’art d’improvisar la lletra, i el cant improvisat, un art que ha donat peu a que d'això que fem aquí es conegue com a jota de l’Ebre"

Quin és l'origen de la jota?

Respecte a l’origen de la jota hi ha diferents teories amb diferents orígens possibles. Natros pensem que la jota no és de ningú, i és de tothom, que està viva i això és el més important. La jota com a ball popular es balla arreu de la península, cadascú amb les seves particularitats i matisos que puguin haver respecte del ball, la música i el cant.

En la nostra societat hem tingut períodes d’oblit, inclús podríem dir de rebuig cap a tot allò que fos tradicional o antic. És una evidència que el més difícil és que la gent jove mostri inquietud per conèixer la tradició, ja que la jota és una manifestació viva d’expressió popular amb la qual ens podem relacionar i expressar i parlar del present i el futur.

"En la nostra societat hem tingut períodes d’oblit, inclús podríem dir de rebuig cap a tot allò que fos tradicional o antic"

Creieu que s'ha menyspreat aquest gènere? Potser per associar-se a l'Aragó? I la cultura ebrenca en general, s'ha valorat poc?

En aquest territori, hi ha altres danses a part de la jota. Moltes d’elles s’han anat perdent i ha calgut una feina de recopilació d’allò que es trobava per converses amb la gent més gran del territori, o també, a través de llibre del folklorista tortosí Joan Moreira, que ha estat la inspiració de molts músics per extreure de nou aquella informació referida a les músiques i balls ebrencs de principis de segle XX.

Ballar la jota continua sent una cosa estranya per a molta gent, però a la vegada, el treball de moltes entitats com la nostra que la conserven i la promocionen és cada cop més seguit i considerat. Aquest ha de ser el nostre camí, lent però continuat, cap a un objectiu com és mantenir la tradició i mirar-la en clau de present.

Què té de característic el ball tradicional de les Terres de l'Ebre?

El ball tradicional de les Terres de l’Ebre, com a hem dit, és propi a cada poble. La jota es balla i és reconeguda com una activitat fixada en la programació de moltes festes i activitats lúdiques. La seva característica és que tothom, encara que no participin del ball, l’entenen com a propi i que s’ha de protegir. Com passa a tots els llocs on es balla la jota, és alegre i xaladora

A les Terres de l’Ebre és característic el cant improvisat imprevisible i/o reivindicatiu. En la jota de rondalla (o de ronda) tenim un estil de ball on el cantador i els balladors es reparteixen el protagonisme en diferents moments de la peça.

Què us enamora?

Ens enamora la jota com a estil en el sentit festiu del ball tradicional, la seva vivesa espontània, sense necessitat d’estar subjecta a estructures, tot i que de vegades aquestes són necessàries per aprendre des de l’inici. Donar pas a la improvisació en el ball, escoltant la música i donant-li al cos l’expressivitat necessària perquè músics i balladors siguin un tot comú.

Com el conservem?

Volem conservar el ball, la música i el cant tradicional fent-los visibles. Portant-los a peu de carrer. Que la gent pugui "tocar-ho". També, mantenir-ho a l’escenari; de la música i el ball tradicional també en podem fer art com a tal.

També, és important que les administracions continuen donant suport a aquells projectes que treballen per la conservació i protecció de les nostres músiques i balls tradicionals. I mantenir l'energia i la il·lusió perquè els diferents projectes puguin tirar endavant cadascú des de la seva proposta i visió de la música, el cant i la dansa tradicional.