La pandèmia augmenta les discriminacions en l'àmbit privat i entre el veïnat a Barcelona

Per tercer any, l’Observatori de les Discriminacions ha publicat l’informe amb les dades sobre les discriminacions produïdes a Barcelona. En aquesta ocasió, posant especial atenció a les situacions desencadenades per la pandèmia i l’estat d’alarma.

En primer lloc, cal tenir en compte que s’entén per discriminar excloure, distingir, restringir, preferir o situar en desavantatge (aquesta, considerada una discriminació indirecta) unes persones sobre les altres. Per tant, la discriminació comporta la vulneració d’un o diversos drets.

La discriminació també pot suposar afectacions sobre la integritat moral o física de la persona. En aquest sentit, l’LGTBI-fòbia (47%) i el racisme i la xenofòbia (33%) són de llarg les causes que comporten més agressions físiques.

L’impacte de la Covid-19 en les discriminacions

L’observatori estableix que el context de pandèmia ha intensificat la tensió i la violència i això s’ha traduït en l’augment de les discriminacions principalment en els habitatges i les comunitats veïnals (més que no a l’espai públic). La pandèmia també ha deixat un increment en l’estigmatització de col·lectius com el de les persones sense llar o els/les joves.

La situació pandèmica també ha suposat un “desbordament pràcticament generalitzat” de les necessitats bàsiques, agreujat per les restriccions i la virtualització de serveis. Per aquest motiu, les entitats han hagut d’oferir un servei més assistencialista.

A més, s’ha dificultat la detecció de les situacions de discriminació. També ha canviat l’atenció, més centrada en les necessitats emocionals i les referides a les sancions per les restriccions.

La discriminació als barris

L’estudi realitzat als barris de Barcelona mostra que el 16% de ciutadans/ciutadanes creu que al seu barri es produeixen discriminacions. També un 16% de barcelonins/barcelonines han viscut alguna situació discriminatòria.

Els motius principals d’aquestes discriminacions han estat el gènere (8%) i la ideologia (7%).

Qui pateix discriminació?

L’informe mostra que denuncien més els homes (53%) que les dones (39%), tot i que la tendència és a reduir aquesta diferència, en comparació amb l’any 2019.

Pel que fa a l’edat, la majoria de les denúncies es fan en els grups d’entre 25 i 39 anys (38%) i de 40 a 64 (37%). D’altra banda, és rellevant que un 11% de les discriminacions s’han produït a persones en situació no regularitzada.

Qui discrimina?

Entre els agents discriminadors, els principals són les persones particulars (42%), xifra que ha augmentat respecte de l’any anterior. Les discriminacions en aquest àmbit han estat motivades per l’LGTBI-fòbia (97 casos), seguides de la racialització i xenofòbia (principal factor en la resta d’agents).

Les entitats privades o empreses són el segon agent discriminador (30%), en aquest cas, a banda de per motius racials, per raons de llengua (34) i salut (18). En l’administració pública (17%) el segon factor és la discapacitat i la manca d’accessibilitat a l’espai públic.

Per últim, els cossos policials han causat un 11,5% de les discriminacions, en segon lloc per causes d’aporofòbia (aversió cap a la gent pobre).

On es discrimina?

A la ciutat de Barcelona, l’Eixample és el districte amb més casos de discriminació (58), seguit de Ciutat Vella (56) –amb una important baixada respecte de l’any anterior- i Sants Montjuïc (30).

El 2020 a causa de la pandèmia s’han produït més discriminacions en l’àmbit privat (211), però de les que han succeït en l’espai públic (197) la majori han estat a carrers, parcs, platges i places (109), seguit de les instal·lacions públiques (84).

Motius de la discriminació

Com ja s’ha plantejat anteriorment, el racisme i la xenofòbia és la principal causa de discriminació a la ciutat (34%) i aquesta es produeix principalment cap a persones magrebines o àrabs (48). En menor mesura es discriminen persones llatinoamericanes (32) i negres (29). Aquí també es pot fer referència a les raons religioses (7%).

En aquest sentit, durant l’estat d’alarma les discriminacions per motiu racial es van centrar en l’actuació de cossos policials i en les comunitats de veïns i veïnes.

Pel que fa a l’LGTBI-fòbia aquesta es dona sobretot per particulars en l’espai públic, però durant la pandèmia ha augmentat l’assetjament veïnal per aquest motiu, tot i la dificultat per demostrar-ho.

La tercera causa és la discriminació per discapacitat, sobretot per la física. A més, pel context de pandèmia, s’han reduït o anul·lat els serveis d’assistència domiciliària o personal a les persones amb discapacitat, així com els ajuts i prestacions per donar resposta a les necessitats que han sorgit.

Altres discriminacions menys habituals

Les discriminacions lingüístiques es produeixen sobretot en entitats privades o empreses i “sovint comporten un tracte vexatori en forma de violència verbal, així com un tracte diferenciat en la prestació de serveis o l’accés a la informació”.

Les discriminacions per raó de salut es produeixen a causa de l’estat de salut de la persona. En aquesta ocasió han augmentat les discriminacions en les companyies d’assegurances, negant la cobertura a persones per motius de salut. A més, la major part de discriminacions s’han produït per qüestions de salut mental.

Per últim, en l’àmbit de l’aporofòbia s’ha fet evident que les persones sense llar s’han vist directament afectades per les mesures adoptades arran de la pandèmia, perquè no han pogut “complir les restriccions de mobilitat i presència en espais públics fora de l’horari de toc de queda”.

Reptes per reduir la discriminació

Cal prendre una sèrie d’accions per tal que les discriminacions es disminueixin. En aquest sentit, cal assegurar que l’accés als serveis i als drets més bàsics s’adaptin a les necessitats dels col·lectius més vulnerables. També és necessari donar a conèixer les eines que té la ciutadania per denunciar les actituds discriminatòries i establir protocols d’actuació d’avant d’aquestes.

Hi ha normativa que busca reduir les discriminacions, però cal fer-la efectiva. En aquest sentit, cal el “desplegament i la reglamentació de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació”.