La Rierada de Vilassar de Mar: una festa del poble i pel poble

Parlem amb en Biel, un jove de 18 anys de Vilassar de Mar que forma part de La Rierada. Tal com ens explica, té moltes ganes de fer coses culturals i demostrar que "tota la cultura que neix a Vilassar, que és molta, pot tenir el seu espai a Vilassar" sense haver de fugir a la gran ciutat. En Biel, com molts altres joves del poble, participa activament en diferents espais per repensar el Vilassar del demà.

Què és la Rierada?

És una associació cultural que neix el 2015 amb la finalitat d'organitzar la festa major alternativa de Vilassar de mar. Una proposta de les que venen per quedar-se, nascuda des de baix, humil, participativa i amb voluntat de ser de tothom.

En els darrers anys, La Rierada ha volgut anar més enllà de la festa major i implicar-se en l'organització d'altres actes culturals que impregnin els carrers de cultura durant tot l'any. Han organitzat les festes d'hivern, actes confinats, Sant Jordi i concerts per oferir propostes culturals a les veïnes i veïns.

Quins són els seus orígens?

La Rierada no va aparèixer com un bluf, va ser la culminació de 9 anys ininterromputs de festes populars i reivindicatives i de la revifalla que l’Assemblea de Joves havia fet de la Festa’l Burro.

Una proposta que va rebre una molt bona acollida: crear una narrativa que servís com a fil conductor tot reforçant el sentit identitari, l'arrelament i l'esperit comunitari.

Per què La Rierada?

El poble es divideix en tres sectors, a cadascun dels quals hi passa una de les tres rieres principals de Vilassar de Mar, d’aquí el nom de La Rierada. Cada sector, que s’identifica amb un color i una iconografia, representa a un dels principals oficis que es desenvolupaven a Vilassar de Mar al segle XVIII: els Pescadors contrabandistes (blau i imatge d’un peix), els Mestres d‘aixa (taronja i imatge d’una corda) i la Gent pagesa (verd i imatge d’una forca).

Els tres sectors han de competir entre ells per tal d’aconseguir el màxim de punts possibles i així convertir-se en el guanyador de la Festa Major i gaudir de l’honor de tenir la façana de l’Ajuntament guarnida amb el seu color durant la Festa Major de l’any següent.

Aquesta narrativa serveix tant de pretext per decorar els carrers, els comerços i els espais festius, com per al merchandising i l'ambientació de les diferents activitats.

Qui hi ha darrere?

La Rierada està oberta a qualsevol persona que vulgui contribuir a ampliar l'horitzó cultural del poble. A dia d'avui, hi ha 15 persones participant activament, la gran majoria d'aquestes són joves d'entre 17 i 24 anys.

Com s’hi pot participar?

S'organitzen a través d'una assemblea oberta a tot el poble. Les persones s'apunten a alguna de les comissions -logística, economia, ambientació, relacions externes i programació- i treballen conjuntament les diferents necessitats i accions.

L'assemblea es reuneix setmanalment o quinzenalment i les diferents comissions es troben en funció del volum de feina.

Cada any es solen renovar les persones que integren les comissions a excepció d'una o dues persones que s'hi quedaran per facilitar el relleu. D'aquesta manera es garanteix que tothom pugui passar per les diferents comissions, ampliant punts de vista i facilitant la rotació de rols.

Moltes de les persones que s'apropen a l'assemblea venen d'altres espais de base assembleària com el Cau, d'haver participat de les festes i/o artistes del poble que hi han col·laborat amb espectacles o concerts.

Hi ha espai per a tots els grups poblacionals?

Tal com ens explica el Biel, "des de fora es veu com una festa per joves i volem que això canvii, que sigui per tot el poble." Així doncs, des de La Rierada tenen clar que per a que aquesta festa sigui del poble i pel poble, cal arribar a tots els grups poblacionals.

De cara a aquest curs s'han proposat arribar a les escoles per tal d'explicar La Rierada i que els infants s'hi sumin fent manualitats. També creuen que és molt important repensar la narrativa històrica al voltant de la figura dels indians i els negrers, fer una tasca de sensibilització amb escoles per tal d'explicar-la conservant la tradició però prenent consciència del discurs.

Una altra de les fites que s'han proposat és arribar a les residències de gent gran. 

En aquest sentit la proactivitat és clau. Tal com ens diu el Biel "la forma d'arribar a tots els sectors és anant a ells. Si vols arribar als infants, ves a les escoles. Si vols arribar a la gent gran, ves a les residències".

D'anys enrere a ara, però, han anat fent canvis per garantir la intergeneracionalitat. Un exemple és el jurat que atorga els premis a les millors decoracions que està format per 2 infants, 2 joves i 2 persones grans.

Inclusiva, diversa, intergeneracional i amb perspectiva de gènere?

Des de la comissió de programació vetllen perquè l'agenda d'actes sigui el màxim representativa. No obstant, el Biel assenyala que "no és una tasca gens fàcil ja que costa fer actes al gust de totes i satisfer totes les necessitats culturals. Cal que hi hagi prou entitats i prou gent motivada per arribar a totes les persones."

Per tal d'ampliar opcions al gust de totes, no només organitzen actes culturals sinó també actes esportius com els torneig de voleibol, actes de sensibilització com la recollida de brossa i, actes aglutinadors com el concurs de decoració de carrers, balcons i comerços.

Com treballen la sostenibilitat?

Als diferents actes fan servir gots reutilitzables. Tenen clar que la festa no ha de deixar impacte i per això s'esforcen molt en organitzar una bona recollida i animar al reciclatge. 

No només tenen en compte la sostenibilitat en l'organització, sinó que des de la comissió de programació també pensen que és important proposar actes de sensibilització com l'activitat de recollida de brossa de les platges o el mercat d'artesans per promoure el comerç local Km0. De cara a propers anys es plantegen fer canvis cap a una major sostenibilitat com són els lavabos secs.

Fonts de finançament

El finançament és sempre un tema complex. A les assemblees hi ha preguntes que sorgeixen recurrentment: "Quina relació ha de tenir l'associació amb l’ajuntament? Subvencions? Acceptar límits? Dependència/independència?". La resposta és sempre l'inici d'una nova pregunta a qüestionar-se.

Des dels inicis, el posicionament de La Rierada era anar guanyant independència per arribar a ser autogestionada. L'autonomia total, i sobretot en temps de pandèmia, és difícil.

Gran part del finançament ve de la venta de merchandising (samarretes i mocadors) i de la barra però durant la Covid no es va poder posar barra i això ha afectat negativament l'economia de La Rierada. Enguany, tot i poder posar barra, les limitacions d'aforament i horari han requerit tirar d'estalvis.

Anteriorment la festa era quasi bé autosuficient i inclús es treia benefici que es reinvertia en les següents edicions i actes.

Tot i apostar per arribar a ser independents econòmicament de l'ajuntament, a dia d'avui reben subvencions per part de cultura i/o joventut. Les membres de la Rierada no busquen una independència total de l'Ajuntament, amb qui creuen que és important seguir establint sinergies, sinó una independència econòmica.

Reivindicacions a l'Ajuntament

Tal com ens comenta el Biel, des de La Rierada ho tenen clar: "repensar la cultura del poble. A diferencia de pobles veïns, Vilassar no disposa d'equipaments culturals d’arts escèniques per crear art ni espais d’exhibició. Una sala de 155 persones no correspon al que necessita un poble de 22.000 habitants." Tots els actes de La Rierada es fan al carrer perquè no hi ha equipaments on fer-ho.

Reivindiquen, també, que "es necessita cultura periòdica i continua, sense haver de buscar dates assenyalades com a pretext". I afegeix que "és fonamental la col·laboració amb les entitats ja existents al poble."

Intercooperació

La intercooperació es dona amb entitats locals com el casal popular Atzari (que els cedeix espai per guardar equip de so i material de merchandising) i amb la participació a altres projectes assemblearis com els mansuets de foc i el mateix Atzari.

Creuen que cal també intercooperar amb altres festes majors alternatives per generar espais d'intercanvi i aprenentatge. Quan preguntem pels seus referents ens parlen de La Garrinada, la festa major d'Argentona, com a exemple a seguir per la professionalitat.

La Rierada és la festa major alternativa de Vilassar de Mar però les seves inquietuds i reivindicacions són el pa de cada dia de moltes altres festes majors alternatives que any rere any s'esforcen amb ganes i motivació per fer impregnar els pobles de cultura.