"La transparència i la participació, són claus per la viabilitat de les entitats”

En Jordi Casabona  és director científic i investigador al Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i la SIDA de Catalunya, CEEISCAT, i president de la Fundació Sida i Societat. Des de l’any 2007 és membre de la junta de La Massa, Centre  Cultural Vilassarenc, de Vilassar de Dalt, entitat que va presidir des del 2009 fins el 2012 i actualment  continua a la junta com a vocal.

La Massa, Centre Cultural Vilassarenc, es va fundar el 1880 i ens els darrers anys ha començat un procés de dinamització amb un projecte que té com a objectiu posicionar l'entitat com a referent cultural a la vila. La implicació i la participació dels socis o la creació de noves seccions, han fet que en tres anys l’entitat passés de 120 a 260 socis. La nova junta, de la que Jordi Casabona en forma part, té clar que “la transparència i la participació, són claus per la viabilitat de les entitats”.

Com compagines la teva feina de metge investigador amb la de voluntari dins de l’entitat?

Jo sóc un metge estrany. No atenc pacients i sols hem poso la bata blanca per passejar per l’hospital. Sóc metge epidemiòleg, és a dir em dedico a generar i analitzar  dades per entendre com i perquè es comporten les epidèmies, en el meu cas la SIDA i d’altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i proposar als polítics accions per disminuir el seu impacte.  El resultat és què els polítics sempre em diuen que sóc massa científic i el metges de bata blanca que sóc massa polític.

Compaginar coses sols té un secret, el temps que hom li dedica. Jo dedico 10 hores diàries a la feina i moltes del cap de setmana. Durant la meva fase de president de La Massa CCV també li vaig dedicar moltes hores i molts caps de setmana. De temps tots en tenim el mateix, 24 hores al dia; sols dormint una mica menys i sobretot no mirant la televisió en guanyaríem molt.

Són compatibles les dues passions? L’ateneísme i la investigació?

Al nostre país, molt donat als prejudicis i al culte a la personalitat, la “recerca” és com una cosa màgica que sols uns pocs escollits fan; és com una classe social superior  que molts metges ensenyen com un trofeu i que d’una forma inversemblant compaginen amb les seves responsabilitats de gestió i de la medicina privada. Però la recerca, almenys la aplicada, que és la que a mi m’interessa, hauria de ser la generació d’informació  mitjançant el mètode científic per tal de millorar el nostre entorn; així l’entenen els països saxons i així els hi va. La meva participació en el món ateneïstic no ha deixat de ser una cosa similar, fer un diagnòstic de situació i millorar, en aquest cas una entitat i el seu encaix en la vida cultural del poble. Per tant una cosa i l’altra entenc que estan en la mateixa direcció, un cert compromís des de la professió i des de la meva condició de ciutadà sensibilitzat per la cultura, de millorar l’entorn immediat.

Els ateneus han de saber trobar el seu espai i generar prou interès alternatiu a les noves generacions i en especial els nouvinguts

Com veus el futur de les entitats culturals sense ànim de lucre com La Massa CCV?

Dependrà de la voluntat de la ciutadania. Hem passat dècades acostumats a que les entitats majoritàriament vivien de subvencions; això s’ha acabat. Les entitats associatives podran sobreviure sempre que hi hagi persones disposades a posar-hi esforç i a contribuir-hi econòmicament. Nosaltres tenim l’exemple de la Secció de Muntanya que en dos anys s’ha convertit en la més activa de l’entitat i ha sabut generar recursos econòmics per muntar fins i tot un rocòdrom, el Rocòdrom Germans Estorach de La Massa CCV.

El repte és que en el context d’una oferta de lleure majoritàriament comercialitzada i digitalitzada i en una societat desorientada i poc motivada socialment com crec que és la catalana, els ateneus trobin el seu espai i generin prou interès alternatiu a les noves generacions i en especial els nouvinguts. Poden tenir un paper clau, com el van tenir en el seu moment durant  la República, en el futur del país. 

En el nostre cas particular,  tenim un president compromès i una junta  heterogènia, amb gent de tota la vida de Vilassar de Dalt  i d’altres de nouvinguts, amb joves i no tan joves i el què és més important  amb il·lusió i voluntat de servei.  Tenim uns locals que inclouen un cafè històric que si s’aconseguís gestionar amb una mica més de visió i dedicació, segur que pot ser un bon negoci.  A més ara tenim una oportunitat única per fer pinya amb l’Ajuntament i a través del Consorci mitjançant el qual  es gestiona el Teatre de La Massa,  fer economia d’escala, ajuntar esforços i integrar d'altres actors locals per aconseguir tenir un Centre de Cultura actiu, estable i integrador a Vilassar de Dalt. Aprofitar-la vol dir compartir protagonismes i treballar més junts. Espero que tots, l’entitat i l’ajuntament, ens hi comprometem i  ho sapiguem fer. Els propers dos anys seran clau. Per tant  sóc optimista.

I en el camp de la investigació? En quin moment et trobes?

En aquest moments pràcticament estem tancant la nostra activitat a Guatemala que fem a través de la Fundació Sida i Societat, doncs les agències de cooperació catalanes i estatals han reduït dràsticament els seus fons i per la naturalesa dels nostres projectes, és molt difícil accedir a recursos privats.  En el cas de la SIDA el nostre centre està en un excel·lent  moment, però també amb fortes amenaces econòmiques. Catalunya té una epidèmia de VIH, el virus que causa la Sida, important i això ha fet que hi hagi excel·lents grups de recerca, tant bàsica, com clínica o epidemiològica, com el nostre. En uns moments econòmicament difícils per tots, és clau també en l’àmbit de la recerca, reforçar aliances i treballar més junts. Si ho aconseguíssim  Catalunya estaria en una posició competitiva a Europa en l’àmbit de recerca.

Creus que en el futur continuaràs lligat  al moviment associatiu cultural?

Sí, d'una forma o una altra i en funció dels temps que tingui, segur que sí. De fet, crec que hi he desenvolupat una certa dependència. Que en aquest cas no em sembla gens preocupant des del punt de vista mèdic. Crec que fins i tot seria desitjable que fos contagiosa!