S'ha parlat molt d'aquests insectes pol·linitzadors tan necessaris per a la supervivència del planeta, però no tant del que podem aprendre del seu comportament. La campanya #eixamsensereina del nou espai La Comunal, situat al barri de Sants de Barcelona, fa referència a la idea de les abelles com a símbol de la vida comunitària. Però realment s'autogestionen?

L'associació Zuhari que promou l'apicultura urbana neix amb la voluntat d'utilitzar la metàfora del rusc per reintegrar mecanismes naturals en els nostres mecanismes socials, un procés que es coneix com a bioemulació. A través de tallers, cursos i xerrades sobre el que anomenen "cultura d'abelles" proposen fer partícip la ciutadania del medi on viu i generar dinàmiques menys competitives i més col·laboratives.

"Els ruscos van néixer de la col·laboració entre abelles solitàries per sobreviure a les eres glaciars, quan van optar per reduir la missió reproductiva en un únic individu amb l'objectiu d'optimitzar la recol·lecció de recursos i la cura de la cria", expliquen les sòcies. Ara bé, "l'abella és només l'ambaixadora del missatge".

Un superorganisme d'autoconstrucció

Però què és el que les fa tan particulars? Cada rusc té unes 40.000 abelles que formen un cos comú amb una substància, la cera, que genera el seu propi cos i amb la qual construeixen casa seva. És el que a Zuhari entenen com un superorganisme amb una consciència formada per milers de terminals que permeten aquesta intel·ligència que reservem als cervells dels mamífers més desenvolupats.

I és que el rusc té diferents òrgans funcionals tal com el respiratori, reproductiu o defensiu, i cadascuna de les abelles assumeix un rol depenent de l'edat i del seu "interès". "Poden escollir la seva activitat preferida", asseguren.

Assemblees abans d'un viatge

Un fenomen que il·lustra el caràcter comunitari de les abelles és l'eixamenament. Quan els nivells de provisions i de població del rusc arriben a un màxim, la coneguda com abella reina, juntament amb la meitat de les integrants del rusc, abandonen totes les riqueses amb l'objectiu de reproduir l'espècie. Abans de fer-ho, però, "decideixen de forma unànime on es dirigiran avaluant cadascun dels llocs potencials i exposant els beneficis i desavantatges" i "després d'unes hores i dies decideixen volar juntes sense deixar cap abella al darrere".

Però si s'autoorganitzen de forma horitzontal per què tenen una reina? Des de Zuhari prefereixen anomenar-la mare perquè no mana. Tot i que és el pilar fonamental del rusc, són les obreres les que decideixen, organitzen i solucionen les dinàmiques internes. Se sap que la mare té la capacitat de decidir si té un ou mascle o femella, però són les obreres les que incentiven una o altra opció depenent de les necessitats del rusc.

Si és època de reproducció preferiran els mascles: les mares copulen amb fins a quinze abellots durant l'anomenat vol nupcial (l'Associació prefereix anomenar-lo "vol de sol") per assegurar-se la varietat genètica del rusc i els mascles moren després de fecundar-les.

Arquitectura bioclimàtica

No només s'autogestionen segons les necessitats del rusc sinó que s'adapten a les condicions ambientals: "Durant l'època de la floració hi ha més recol·lectores, si hi ha cria hi ha més nodrisses i si hi ha perill augmenten les guardianes". I és que són expertes en arquitectura bioclimàtica i aconsegueixen mantenir la temperatura a 35 graus a l'hivern i a l'estiu a qualsevol lloc del món, inclús a Finlàndia.

Una xarxa sense centres

Com que depenen de l'entorn, la seva comunicació és constant. Mitjançant les feromones, es poden comunicar des d'una reunió, fins a un perill o la necessitat d'augmentar el ritme o de rebaixar-lo. "Funcionen com un clúster, salvant les distàncies, on cadascuna integra informació per després decarregar-la al sistema en forma de xarxa, sense centres", apunten des de Zuhari.

D'aquesta manera creen una xarxa social de la qual totes formen part, un fet que ens evoca l'ús d'internet i que ens costa identificar més amb la vida presencial que fem en comunitat. "Un gran regal que rebrà la humanitat quan sapiguem veure-hi amb els ulls de les abelles comunitàries és saber que formem part d'alguna cosa més gran, complexa i interconnectada".