Les dones de La Pobla de Massaluca busquen noies joves perquè la festa no decaigui

Als pobles petits també hi passen coses. Les entitats treballen per dinamitzar activitats amb pressupostos minsos articulades al voltant de les festes populars. A La Pobla de Massaluca, l’Associació de dones La Trobada n'és una mostra. Amb 161 sòcies, supera les 137 dones inscrites al padró municipal. “La majoria viuen fora”, explica Hortènsia Arbonés, que fa una crida a les dones joves i a la participació presencial.

"S'han acostumat a votar per correu, no podrien venir?", es pregunta Arbonés, i afegeix: "Les joves marxen i no tenen el costum de tornar". A més, amb una mitjana d'edat alta, quan les dones de més de 70 anys entren a la junta, no s'assebenten de les subvencions ni segueixen el fil de les converses via Whatsapp. "Tenim uns embolics...", lamenta.

Creada el 2001 amb l'objectiu que les dones s'ajuntessin i que les més grans sortissin de les cases perquè "llavors veure una dona de 80 anys al casal era com un pecat", es va iniciar amb un grup de dones potent amb un "esperit alegre" que es disfressava i feia teatre per festes, però això s'ha anat apagant.

Coorganitzen la Festa Major de Sant Antoni, les festes d'agost, les de setembre i la Festa de l'Ametlla, on tenen feina a trencar ametlles i torrar-les amb sal o sucre per vendre-les al mercat. També fan excursions a Barcelona i han fet cursos de memòria i de Chi Kung.

Encara amb la por de la pandèmia, aquest estiu han preparat una cantada d'havaneres amb cremats (o calmants, com li diuen elles), on les dones de l'associació hi tenen entrada gratuïta. També faran una caminada pel Dia de l'Esport, i portaran una obra de teatre.

Ho fan juntament amb altres entitats com l'Associació Esportiva i la Societat de Caçadors, amb una presència majoritàriament masculina. L'entesa és fàcil. "Els homes ens ajuden a preparar les activitats i riem. Els diem que això de posar taules ho haurien de fer ells", comenta. Tot i així, no acostumen a participar gaire en les seves activitats encara que s'esforcin en cridar-los específicament als pregons.

La festa principal de l'associació és Santa Àgueda, la patrona de les dones. El 5 de febrer, abans de la pandèmia, nomenaven una alcaldessa simbòlica, treien la santa i feien un dinar només per a dones. Aquest dia venen fins i tot les que viuen fora, explica Arbonés. El fet de ser només dones genera un ambient més lliure: "Fa que parlem més entre nosaltres i ens deixem anar més: una que puja a cantar o a ballar, iaies que es posen a explicar acudits..."

"Hi ha qui diu que és una tonteria, que està mal vist perquè les dones són com els homes i no han de tenir una festa, però a nosaltres ens agrada. És tradició al poble".