L’Asma, la Sabiha, la Naseem, la Tanzina, la Zahida, la Gurwinder, l’Amina i la Baljinder es troben cada quinze dies al Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet. Allà les espera la Mari Carmen Fernández, la voluntària que les ensenya i ajuda a teixir els seus somnis. Precisament, ‘Teixint somnis’ és el nom del projecte que ara duu a terme el grup d'‘El Hilo del Casal’. “Aquest nom ve d’una obra de teatre que vaig veure i tot aquest procés que estem duent a terme és la trama per a teixir aquest somni final”, comenta la Mari Carmen.

Aquest grup es va formar fa cinc anys i s’emmarca en el Servei d’Orientació i Acompanyament de Famílies (SOAF) que ofereix l’entitat. Beatriz Hernán, educadora responsable del SOAF Santa Coloma al Casal dels Infants, explica que “hi ha espais lúdics, d’acompanyament escolar o trobades de famílies per treballar la criança i les relacions familiars”.

Va ser a partir d’aquestes trobades que un grup de mares van decidir que es volien veure sovint i, tal com explica la responsable del projecte, finalment es van decantar per la costura, “perquè a totes els hi agrada cosir i aquest és el pretext per trobar-se”.

Un llarg camí d’aprenentatge

Inicialment, el grup va començar fent coixins, bosses, moneders... cosits a màquina i, de tant en tant, posaven alguna paradeta per la ciutat: “estaven molt contentes i se sentien molt bé per mostrar les seves creacions, i que altres persones les poguessin comprar era molt il·lusionant”, explica la Beatriz Hernán.

També van brodar els seus retrats –i els van exposar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)-, van fer mascaretes durant el confinament i després, ganxet; tot un seguit de tallers que les han portat a aprendre diferents tècniques. En paral·lel, però, les dones d'‘El Hilo del Casal’ ara estan aprenent patronatge per poder fer roba.

“Jo els ensenyo patronatge d’una manera senzilla, sense haver d’utilitzar fórmules, que ho facin com un motlle a partir del seu cos”, comenta la Mari Carmen, mentre col·loca les cintes a la Baljinder per prendre-li mides.

Avui li toca a ella ser la model mentre algunes companyes li van fent el patró. La idea és que cadascuna tingui el seu patró base i que, a partir d’aquí, puguin cosir “els vestits dels seus somnis”, comenta la voluntària.

Trobar-se per desconnectar

La Mari Carmen explica que “al principi els hi costava una mica treure’s alguna peça de roba i prendre mides, era invasiu per a elles, però després han vist que es fa amb molt de respecte”.

L’Amina Akkaoui des de fa dues setmanes està enfeinada amb el seu vestit d’estiu de colors. “Vaig a poc a poc”, explica, “perquè només tinc temps aquí, amb els fills i les feines de la casa...”. “Les meves amigues em donen ànims i aquí tinc més ganes de cosir. I... estic molt feliç!”, afegeix amb un somriure.

La Tanzina Akhter coincideix: “a casa cada dia hem de netejar, cuinar, portar els fills a l’escola... Però aquí s'està molt tranquil, podem parlar”. Afegeix que aquestes hores amb el grup li passen molt de pressa i que li fa sentir “el cor fresc”.

Cosir és el nexe d’unió de dones que venen de llocs diferents, amb vides molt diverses i interessos variats. L’Amina, per exemple, explica, sense deixar el fil i l’agulla, que ja es feia vestits senzills abans, però ara amb el que ha après ja pot fer-los com els havia pensat, més complicats.

A l’Asma Malik, en canvi, abans no li agradava cosir: “a mi m’agradava més cuinar, però aquí he après moltes coses”, de fet, comenta que les companyes que més saben li estan ajudant. Tot i que encara no ha començat el seu vestit ja té moltes idees: “ara estic pensant molts vestits per a mi i la meva filla. Però he de practicar a poc a poc”.

Per la seva banda, la Tanzina va més enllà del vestit i pensa també com serà la bossa, la mascareta i el maquillatge, perquè diu que li agrada molt el disseny.

Molt més que cosir

Si hi ha una cosa que repeteixen totes, és l’amistat que s’ha creat i que ràpidament es fa palès. Prenen cafè o te durant el matí, xerren, riuen... “Som amigues, com germanes. Som de diferents països i parlem de la cultura i de la roba”, explica la Tanzina.

La Mari Carmen i la Beatriz també coincideixen que és un espai on totes comparteixen les seves il·lusiones. De fet, aprendre és molt important per a elles, però compartir una estona exclusivament per a dones també és molt enriquidor. “Som de diferents països, jo per exemple soc del Marroc, i parlem del que fem cadascuna al nostre país”, explica l’Amina. Ella, a més, és una de les que millor parla el castellà i no dubta a intentar traduir o explicar les paraules a les altres.

Precisament, l’idioma també és un dels punts que es milloren a ‘El Hilo del Casal’. Algunes d’elles, com l’Asma, també fan classes de castellà i en espais com aquest poden posar en pràctica l’après, sobretot per parlar amb companyes amb una altra llengua materna.

Il·lusions més enllà de la roba

Ara per ara el repte de totes és aprendre patronatge en la mesura del possible i aconseguir fer els vestits amb què somiaven, però que per falta de coneixements no han pogut fer abans. Més enllà d’això, el taller té una segona intenció perquè vol apoderar aquestes dones perquè vegin que són capaces d’aconseguir allò que es proposin.

La Beatriz Hernán també explica el seu somni: “que fins i tot elles poguessin fer una cooperativa i que d’alguna manera alguna d’elles aconseguís inserció laboral”.

El que sí que tenen clar totes és que al final del taller volen fer una desfilada per mostrar els vestits dels seus somnis teixits per elles mateixes.