Tres mesos després del tancament dels centres eductius per la pandèmia del coronavirus, que ens ha obligat a confinar-nos a casa, canviar els nostres hàbits i adaptar-nos a la situació, i amb el final del curs més a prop que mai, les escoles i instituts comencen a obrir les portes per rebre part de l'alumnat. No obstant això, les classes encara no es realitzaran presencialment, activitat que es reprendrà durant el curs vinent amb les mesures adequades, i seguiran des de la distància, telemàticament, tal com s'ha fet durant els darrers mesos.

En les primeres setmanes de confinament, el professorat va haver d'adaptar l'activitat educativa de manera urgent, davant una situació inesperada. Tot i que cada centre ha dut a terme sistemes diferents per fer el seguiment, les persones que han viscut de primera mà aquesta 'nova escola' coincideixen en el fet que, tot i haver portat la situació el millor possible, l'activitat telemàtica mostra algunes mancances, com per exemple el valor de les relacions humanes.

La professora d'educació secundària i presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, a qui vam entrevistar fa uns mesos, defensa que el professorat, durant aquest temps, ha dut a terme una bona feina i considera que no s'ha valorat suficientment aquest treball que han fet els mestres i les mestres per sortir d'aquest moment.

"Si alguna cosa s'ha demostrat és que l'educació virtual la podem fer en un moment d'urgència, però l'escola és més necessària que mai", explica Martí, que afegeix que "tot el que és la relació humana, la personal, és bàsica". La presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat considera que no només és important la relació de l'alumnat amb professors i professores, sinó també amb els altres companys, un vincle que s'ha pogut salvar, en part, amb les videoconferències. "No aprenem sols, aprenem juntament amb els altres", considera.

Martí explica que és aquesta funció, la social, és la que més es troba més a faltar per part dels infants. "Estar amb els amics, jugar junts amb companys, tot això és el que fa falta realment, és el que ens ajuda a créixer, més enllà de fer sumes i restes, que també és important", exposa.

Educació a través de la pantalla

Un dels aspectes negatius que ha deixat al descobert la pandèmia és la bretxa digital existent. Haver de dur a terme exercicis i videoconferències de manera telemàtica exposava la necessitat de tenir disponibles, als domicilis, aparells electrònics suficients per, també cobrir les necessitats de pares i mares per continuar amb el teletreball. No sempre ha estat així, i per aquest motiu diverses organitzacions han posat el seu gra de sorra per ajudar al fet que tots els infants poguessin tenir un aparell electrònic i wifi per poder connectar-se.

Els que sí que tenien disponibilitat d'aparells electrònics a casa, han hagut de connectar-se sovint a internet. El psicòleg i terapeuta familiar, i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Joaquim Serrabona, considera que l'accés a les pantalles en edats molt primerenques, pot servir en algun moment, sobretot la televisió per entretenir, però "com a mitjà de comunicació en aspectes educatius, no ajuda gaire", explica.

Tal com ja hem dit, cada escola ha dut el seu propi sistema per fer el seguiment educatiu, quelcom que en destaca Serrabona, ja que alguns centres enviaven molta feina i feien el seguiment amb una connexió a la setmana, i d'altres que han fet un seguiment més continu a través de videoconferències. "Hi ha escoles que, amb tota la millor intenció, han anat enviant moltes activitats i deures, i en comptes d'ajudar, el que han fet ha estat estressar els estudiants", explica.

La relació entre infants, pares i mares durant el confinament també ha estat quelcom destacable. Segons Serrabona, el més positiu és que s’han reforçat els vincles, sobretot quant a edats primerenques. "Els pares i les mares han descobert moltes coses dels fills i filles, i al revés també", explica el psicòleg i terapeuta familiar, que exposa que la clau ha estat el respecte dels espais de cadascú.

Aprendre amb autonomia

La Dolors Bosch és cap d'estudis de l'Institut 22@ del Poblenou, a Barcelona, i explica que, en ser un centre molt petit, van considerar que la millor manera de dur a terme aquesta educació a distància era alternant la presencialitat virtual amb unes tasques acotades de dilluns a divendres. Les tutores de l'institut fan seguiment de deu o dotze alumnes, amb entrevistes als familiars, així que, davant la situació de confinament, van aprofitar aquests mateixos grups i cada setmana es trobaven a una mateixa hora tres dies a la setmana.

"El dilluns la professora els proposa un repte o activitat, el dimecres, a la mateixa hora, es tornen a connectar per veure com va la feina, i el divendres es presenta o s'avalua i es recullen les vivències i aprenentatge", manifesta Bosch. "Volíem endreçar els horaris i la idea era que treballessin durant la setmana amb un horari regular, i que el treball autònom es fes els dimarts i els dijous, perquè el dissabte i diumenge no tinguessin feina i descansessin", explica la cap d'estudis de l'institut 22@.

Tal com explica Bosch, la rebuda va ser molt positiva tant per part dels infants com de les famílies. "S'ho han passat bé, els ha agradat, s'han distret i han après moltes coses, hem procurat que hi hagués treball autònom, creativitat, cerca d'informació", manifesta, i afegeix que s'han fet activitats variades a la cuina, escape rooms, obres d'art amb disfresses que s'han trobat a casa, activitats divertides que els feien pensar. "Vam buscar elements i recursos, que els permetés treballar i aprendre en una situació estranya, amb autonomia i en solitari".