L'impacte emocional en infants i joves en la tornada a l'escola

La tornada a l'escola, després d'uns mesos de vacances sempre es fa difícil. Però és obvi que enguany serà més complicada que mai, no només operativament, sinó que serà difícil en l'àmbit emocional. Tot serà diferent: mascaretes, 'bombolles', gel hidroalcohòlic, el confinament, la incertesa sobre què passarà en un futur, el protocol en cas d'un positiu o la situació familiar. Són aspectes amb els quals s'hauran d'enfrontar els infants i joves un cop s'asseguin a la cadira de l'escola per iniciar aquest nou curs tan atípic.

Però no han d'estar sols. Docents i famílies tenen un gran repte aquest curs. Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de moviments de renovació pedagògica de Catalunya (FRMPC), una organització que agrupa associacions del professorat que tenen per objectiu impulsar la innovació i la millora educativa, considera que enguany serà més important que mai l'escolta activa, i que serà primordial acompanyar-los per iniciar el nou curs.

Gargallo explica que aquesta tornada a les aules és l'òptim per la salut mental de l'alumnat, tot i ser conscient que no es farà en condicions normals. "No farem l'escola que voldrem fer, sinó la que podrem fer, sempre sense perdre l'horitzó de fer l'escola que volem", explica. "Hem d'intentar al màxim a no tornar a una escola no centrada en la necessitat de l'infant, ha de tenir una funció de cura i acompanyament", considera. "Per tant, el primer que hem de fer al tornar és escoltar-los", explica.

Escoltar-los, saber com estan, com han viscut la situació, i explicar-los molt bé la realitat del moment en què estem amb naturalitat, "no només els primers dies sinó durant tot el trimestre", explica. "Intentarem al màxim que la normalitat sigui acollidora, que acompanyi, que els escolti, que atengui les seves necessitats i que creï un aprenentatge molt socialitzador, molt significatiu", afegeix.

El Roger Ballescà és coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), psicòleg del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell i vicesecretari de la Junta de Govern del COPC. Explica que, els infants, com les persones adultes, s'organitzen molt a través de les rutines i de les situacions previsibles, quelcom que dona molta seguretat. Així que, sentir que estem en un entorn on les coses són previsibles, els afectarà emocionalment.

"Aquest curs, probablement, tindrà de tot menys situacions previsibles, per tant això genera angoixa en les famílies que es trasllada a les criatures. Experimenten aquest neguit i tensions quan veuen que els pares tampoc els poden assegurar com serà exactament el curs i quines coses podem esperar i quines no", exposa Ballescà, que assegura que el nivell d'inquietud és molt més gran del que seria esperable en aquesta època de l'any.

De la mateixa manera s'expressa la presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Cataluya (Fapac), la Belén Tascón, que considera que, després de sis mesos, quan se'ls ha privat de la socialització amb companys, companyes i professorat, el millor per l'alumnat és que torni a les aules: garantir el dret a l'educació però minimitzant el risc i assegurar unes bones condicions de salut.

"Cada alumne s'ha trobat amb diferents casuístiques durant el confinament, i el percentatge de vulnerabilitat és important. La millor manera de què tots aquests problemes socials aflorin i s'afrontin, és poder estar en comunitat", explica Tascón, que manifesta que la tasca de la comunitat educativa és "inqüestionable" i que fa una funció important de cures "de les emocions de l'alumnat, de tot el que han viscut durant aquest temps".

L'aprenentatge a casa i a les aules

L'impacte emocional que poden patir tant infants com adolescents els pot afectar d'alguna manera en l'aprenentatge? Primer de tot, Ballescà recomana tenir flexibilitat durant aquest curs. "No només per part dels centres educatius sinó també per part de les famílies. Haurem d'aprendre a estar en una situació canviant i l'única manera de no desorganitzar-nos en una situació de grans canvis és poder ser flexibles", manifesta, i afegeix que s'ha de tenir un nivell d'exigència adequat tant en l'àmbit escolar com familiar.

Dit això, el coordinador del Comitè d'Infància i Adolescència del COPC explica que haver estat sis mesos sense anar a l'escola es notarà en els aprenentatges. "Segur que no estaran al mateix nivell del qual haurien d'haver estat en cas de poder anar a l'escola. Es notarà en les rutines, en les adquisicions dels hàbits, i es notarà també amb certes angoixes o inseguretats que poden tenir els infants, sobretot aquells que hagin sortit poc de casa", explica.

Ballescà afegeix que una gran part d'infants han recuperat la seva vida social, però d'altres, ja fos per temor dels pares i mares o dels mateixos infants, encara mantenen una dinàmica de cert tancament a casa. "Passar d'una situació de molt d'aïllament social, una situació d'estar com en un refugi, de molta seguretat i estabilitat, a una situació complexa com la que s'intueix serà aquest curs, es pot fer costa amunt", assegura.

D'altra banda, la presidenta del FRMPC, explica que una cosa important que s'ha de descobrir des de la pedagogia és el currículum ocult, és a dir, tot el que han après els infants durant el confinament. "Això ens costarà que ens ho expliquin, ho anirem veient, però segur que els infants de primària han après coses en l'àmbit tecnològic que fins ara no feien, han après a muntar un robot amb un tutorial de YouTube o a tocar el piano", explica. "S'ha de descobrir, potenciar-ho, i mostra-ho als altres, manifesta.

Gestió de la família

Com en qualsevol situació referent a l'educació, la família té un paper importantíssim. De fet, en la situació actual, el seu paper agafa encara més rellevància, ja que la comunicació entre els docents i els pares i mares, serà més complicada i ha de ser constant per fer un seguiment dels infants. Així ho manifesta Gargallo, que explica que des de la FMRPC tenen un compromís ètic com a col·lectiu, que és la corresponsabilitat que tenen amb les famílies amb les quals comparteixen uns objectius educatius.

"Hem de poder tenir molt contacte, malgrat que per motius de protocols i salut segurament no puguem fer-ho com voldríem. Però hem de poder establir ponts de confiança i vies per mantenir el contacte i poder preguntar com veuen els fills i filles, i poder avançar en el benestar d'infants i joves", manifesta la presidenta de la FMRPC. De fet, durant aquests mesos de confinament la comunicació ha pogut mantenir-se de manera telemàtica, quelcom que Gargallo manifesta que s'ha d'aprofitar en el bé dels infants i joves.

I com podem tractar el tema amb els nostres fills i filles? Ballescà explica que l'única cosa segura és que hi haurà imprevistos, i, per tant, el que podem fer és anticipar-nos a aquestes situacions.

"Els pares i mares han de preveure l'imprevisible. Sabem que passaran coses i hem d'avançar-nos, expliquem a les criatures que serà un curs diferent dels altres", manifesta el psicòleg, que diu que hem de fer saber que potser el curs va prou bé, però que és possible que en algun moment algun company emmalalteixi, o que el seu grup s'hagi de confinar. Ballescà explica, però, que aquesta anticipació s'ha de fer sense alarmar-los, només fent veure que aquestes eventualitats hi són i que hem d'estar preparats.