Lita Alvarez: "La petita infància és invisible per a la societat"

De molt jove va arribar a Barcelona i va començar a fer voluntariat. En un moment donat, va deixar el món de l'empresa (treballava en un banc) per crear amb la Conxita Mata el Centre Obert Joan Salvador Gavina, al barri del Raval. La tasca socioeducativa amb infants majors de 4 anys, li va fer reflexionar sobre la necessitat d'atendre la petita infància, ja que, considerava que els infants arribaven al centre obert amb moltes mancances.

Va deixar Gavina per estudiar Pedagogia i, des de llavors, s'ha dedicat a la petita infància en situació de vulnerabilitat, tot creant la Fundació Quatre Vents. Han estat més de 30 anys d'anar detectant les necessitats de mares i fills/es i buscar-hi solucions. En l'actualitat, és la directora de la Fundació.

Vau crear l’entitat fa 30 anys. Ens expliques com van ser els inicis?

Hi va haver dues situacions, que van encaixar perfectament. D'una banda, el Germà Adrià, tota una institució al Raval, em va dir que a la Fundació Sant Pere Claver volien acollir grups amb un projecte. I d'altra banda, vaig trobar un grup de joves que volien treballar amb els fills/es de les prostitutes. Així va sorgir Quatre Vents, com un projecte, que no tenia personalitat jurídica, sota el paraigua de Sant Pere Claver. En la nostra mateixa situació estava Arrels. Quan els grups es consolidaven, s'independitzaven.

El 2003 ens vam constituir com la Fundació Quatre Vents. Vam agafar el nom del nostre primer servei, que era el que la gent ja coneixia. El Servei d'atenció d'infants i famílies va ser el nostre primer projecte i, a partir d'aquí, vam anar creant-ne altres responent a les necessitats que detectàvem, com ara, els pisos d'acollida.

No existeixen massa projectes que s’encarreguin de la petita infància, oi?

El que hem comprovat al llarg dels anys és que hi ha coses que no es veuen. I els nens petits no es veuen. La petita infància és invisible per a la societat.

Visc algunes situacions que, si me les expliquessin, no me les creuria. Fins i tot a gent sensibilitzada, la part de la infància no els acaba d'entrar. M'agradaria poder arribar a trobar l'entrellat de com es podria fer. Que no hagi de passar alguna cosa molt greu amb un nen/a perquè se'n parli i es prenguin mesures.

Donar suport a dones que exercien la prostitució als anys 90 resultava molt xocant a la societat?

Quatre Vents va néixer per atendre als fills de les prostitutes, en horari de tarda-nit. Si no, deixaven els fills en mans de prostitutes grans. Quan comences no et preocupes massa del 'què diran'.

L'ajuntament de Pasqual Maragall ens va donar un premi d'un milió de pessetes. Va ser una gran empenta. També vam rebre una subvenció europea.

Durant aquests més de 30 anys, heu engegat molts altres projectes.

Sí. Per exemple, en un moment donat, ens vam adonar que calia més atenció a mares amb infants i vam crear el projecte 'Nou Horitzó'. És com una 'maternal', on estan les mares i els infants junts. Ha estat també una eina d'integració per a moltes mares immigrants.

Fa anys que vam obrir un menjador, perquè als menjadors que existien no hi havia alimentació adient per a infants. Durant un temps, vam tenir el menjador amb força famílies. En canvi, en moments en què a l'agenda pública es parlava de gana entre ens infants, no venia pràcticament ningú.

Veig que heu anat adaptant els vostres serveis a les noves necessitats que sorgien al barri.

Exacte. Jo sempre parlo de complementarietat. Si hi ha pocs recursos, el més important és que entre tots mirem com ens ho podem manegar. Per exemple, si hi ha una necessitat nova, mirar si algú ja li està donant resposta o té possibilitats de fer-ho. Però sempre es pensa a fer coses noves i això surt molt car. Falta consultar més a les persones que estem treballant directament amb les persones vulnerables.

Un altre problema que vam detectar era que les dones perdien feines perquè, quan els bebès es posaven malalts, s'havien de quedar amb ells. Vam crear la llar de recuperació. Una infermera cuida els nens i nenes i les mares poden anar a treballar. Darrerament, hem hagut d'obrir serveis que fa anys que havíem tancat, perquè ens els tornaven a demanar, com ara, el de bugaderia i de bany.

Heu arribat a oferir servei durant les 24 hores del dia.

Sí, i ho continuem oferint. El Servei d'atenció d'infants i famílies en situació de pobresa està obert les 24 hores, incloses les vacances escolars.

Feu una gran tasca de prevenció.

Sí, però la prevenció no llueix. Si aquests nanos el dia de demà porten una vida més normalitzada, ningú sabrà ni es preguntarà si des d'aquí nosaltres vam posar una part. Si fas una bona prevenció, potser després no caldrà tancar forats. Però, clar, això és molt de temps i les legislatures polítiques no tenen aquest temps.

Treballeu amb persones voluntàries?

Sí. Som 17 persones treballadores i comptem amb un grup d'unes 20 persones voluntàries. Fan tota mena de tasques administratives i de gestió. També donen un cop de mà en l'atenció directa, però sempre com a suport a les educadores, no elles soles.

Les mateixes mares fan una mena de voluntariat a canvi del suport que reben, oi?

En el marc del projecte ALBA, adreçat a dones amb fills que no tenen dret a cap prestació econòmica, se'ls demana estar de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 hores i participar en activitats i formacions. Els paguem 300 o 400 euros. Té la finalitat de proporcionar un ajut econòmic a la família i demana una contraprestació. Així, potenciem l'esforç, la dignitat de guanyar-te aquells diners. També els serveix com a aproximació al món laboral.

És, però, un projecte difícil de finançar.