Llei trans: entre l’avenç històric i l'oportunitat perduda

Emoció continguda i sensació d’haver assolit una conquesta històrica, però també d’oportunitat perduda. Aquest és el sentir de bona part del col·lectiu LGBTI i persones trans davant l’aprovació, aquest desembre passat, de la coneguda com a llei trans al Congrés dels Diputats. La norma, que encara ha de passar pel Senat, ha tirat endavant després d’un llarg tràmit, ple de tensions i desavinences, que ha deixat moltes ferides en el camí. 

La llei impulsada pel Ministeri d’Igualtat, que encapçala Irene Montero, ha recollit el suport de la majoria de grups parlamentaris i alguna sonada abstenció, com la de la diputada del PSOE Carmen Calvo, una de les veus socialistes més destacades contra la llei tal com estava plantejada. Més enllà del previsible rebuig de la dreta i l’extrema dreta a la llei, l’abstenció de l’exvicepresidenta del Govern espanyol és un senyal de les esquerdes que el procés d’aprovació de la norma ha provocat en les files del moviment feminista.

Ho resumeix bé la Fina Campàs, històrica activista vigatana i presidenta d’Acció Trans*, qui creu que “ha costat massa arribar fins aquí”, alhora que considera que tot el procés per aprovar la llei “ha estat envoltat d’un excessiu soroll mediàtic”. 

En qualsevol cas, és indiscutible que la llei representa un avenç històric pel que fa al reconeixement de drets de les persones LGBTI i es pot equiparar a altres normes que van canviar per sempre la societat espanyola, com la del matrimoni igualitari, la llei del divorci o la llei de l’avortament, entre altres. 

“Malgrat totes les retallades que ha patit, i que segurament no és la llei que volíem, no hi ha dubte que suposa un abans i un després per als drets del col·lectiu”, explica a Xarxanet el Manuel Peinado, president de la plataforma LGTBIcat. En la mateixa línia, Campàs valora molt positivament “l’avenç que suposa pel que fa a reconeixement de drets socials de les persones trans”, però lamenta que “és una llei que entra en fallida pel que fa a la demanda que feia el col·lectiu”.  

Autodeterminació de gènere i garantia de drets de les persones LGBTI

Un dels punts clau de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGBTI, com se la coneix oficialment, és el reconeixement de l’autodeterminació de gènere. A partir de la norma, les persones trans podran modificar el seu nom i sexe legalment en la documentació oficial, sense condicions mèdiques ni informes diagnòstics, una reivindicació històrica del col·lectiu. 

Per tant, ja no s’exigiran teràpies, ni testimonis, ni diagnòstic de disfòria de gènere, que, fins fa tot just el 2018, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considerava un trastorn. Això, des de les entitats LGBTI es valora molt positivament i suposa “deixar enrere definitivament la patologització del fet trans”, expressa el Manuel Peinado.

Amb relació a l’autodeterminació de gènere, un dels aspectes que ha generat més debat és la qüestió dels menors d’edat. Finalment, la norma permetrà el canvi legal de sexe a partir dels dotze anys i no abans, com reclamava el col·lectiu, qui advoca per no posar límits d’edat a l’autodeterminació de gènere. Es farà en tres trams: a partir dels setze anys sense cap requisit; entre els catorze i els setze amb consentiment dels representants legals; i entre els dotze i els catorze mitjançant una autorització judicial.

“No era la proposta pactada inicialment, el tema dels menors d’edat és molt delicat i va fer que llei quedés penjant d’un fil”, explica Campàs, qui es refereix a l’esmena del PSOE a la llei que pretenia apujar l’obligatorietat de passar per un jutge fins als setze anys, i que finalment va decidir retirar. A més, la presidenta d’Acció Trans* recorda que una sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2019 va declarar inconstitucional que es privi de sol·licitar el canvi de sexe a menors “amb suficient maduresa de transsexualitat”.

Més enllà de l’autodeterminació de gènere, el text desplega altres aspectes com, entre altres, equiparar les parelles de dones a les d’heterosexuals pel que fa al dret de filiació dels seus fills i filles; la prohibició de les teràpies de conversió; l’obligació d’impulsar plans d’igualtat LGBTI a les empreses; o el foment d’enquestes i estudis per copsar la situació de les persones del col·lectiu; així com mesures per fer front a les discriminacions sistèmiques en l’àmbit escolar, sanitari, laboral, legal i social.

Des de la plataforma LGTBIcat celebren que la llei “millora la qualitat de vida de les persones del col·lectiu” i també serveix per “unificar i harmonitzar el reconeixement de drets i la protecció de les persones a tot l’Estat perquè totes tinguem els mateixos drets”. Igualment, per a la Fina Campàs, el més positiu del text és el reconeixement de drets socials de la població trans, en temes com la inserció laboral, l’habitatge, la salut o les persones grans, així com que “té molta part derogatòria d’altres lleis i que afegeix un règim sancionador, que feia molta falta”.

Un procés que ha provocat ferides i ha deixat col·lectius enrere

No obstant això, bona part de les entitats ja han manifestat clarament que la llei aprovada al Congrés no és la que volia el col·lectiu. El text final deixa fora alguns aspectes que el moviment havia reivindicat insistentment. Un dels més notables és el reconeixement de les persones no binàries, que han quedat excloses de la norma. 

Una altra mancança important és la que afecta la infància, a les menors de dotze anys, a qui la llei no permet la possibilitat de modificar el seu sexe en el registre; el tema de la violència intragènere; la no garantia de tots els drets per a les persones intersexuals o l’oblit de les persones trans migrants en situació irregular. Sí que es permet el canvi de sexe a aquelles que no ho poden fer al seu país d’origen.

Un dels majors problemes de la llei, expressa la Fina Campàs, és que “des del punt de vista existencial, entra en fallida, és un text lax que té un problema molt gran i és que no reconeix la qüestió del gènere i ens considera identitats sexuals, i cap persona trans et dirà que gènere és igual a sexe”. 

S’ha fet així, diu l’activista, perquè s’ha cedit a les pressions del feminisme que vincula el gènere a la part genital. “Així doncs, finalment és una llei absolutament binària, aquí només pot ser o home o dona, per tant, no és inclusiva i perpetua el sistema binari; i si el tema trans ha evolucionat és precisament perquè qüestiona aquest model”, suma. 

“Segurament, era això o res”, assenyala el Manuel Peinado, qui reconeix que la llei “garanteix molts més drets, tot i que també deixa moltes persones enrere, però s’havia d’aprovar, i més tenint en compte el panorama polític que hi ha a l’Estat”. De fet, des del moviment tenen clar que la llei acabarà al TC perquè “hi ha una part dels sectors polítics que no volen reconèixer drets”, rebla el president de la plataforma LGTBIcat.

Pel que fa a certs sectors del feminisme que han posat el crit al cel per l’aprovació d’una llei que, segons elles, suposa un retrocés en la lluita per la igualtat, obre la porta a retallar drets les dones i poc menys que esborrar-les del mapa, Peinado vol deixar clar que “donar drets a les persones trans no implica llevar drets a ningú, tampoc a les dones”.

En qualsevol cas, totes les entitats tenen clar que amb la llei no n’hi ha prou. S’ha de desplegar a fons, dotar-la de recursos i, sobretot, s’ha d’acompanyar de pedagogia sobre diversitat i visibilitat positiva. “El fet que hi hagi una llei no garanteix que tot quedi solucionat, cal que la llei s’apliqui i que aquesta aplicació arribi realment a les persones”, assevera la Fina Campàs.

La sensació que ha costat molt arribar fins aquí i que al llarg del camí s’han obert ferides és comú entre les entitats, que destaquen que el llarg i tortuós tràmit parlamentari ha provocat molt patiment entre el col·lectiu. “Hi ha hagut una campanya d’odi, especialment contra les persones trans, que ha fet molt mal i ha estigmatitzat un cop més el col·lectiu; i en una part de la societat aquest rastre d’odi quedarà i costarà revertir-lo”, conclou Peinado.