Lokarri diu adéu somiant un País Basc que reconeix totes les víctimes
Comparteix
El moviment social basc posa fi a la seva trajectòria amb la satisfacció d'haver fet "una important contribució per promoure la convivència".
La xarxa ciutadana a favor de l'acord i la consulta Lokarri va néixer l'any 2006, agafant el relleu d'Elkarri, que durant 13 anys havia promogut a Euskal Herria la no violència, els drets humans i el diàleg. Després de nou anys de treball per la pau i la convivència, Lokarri ha decidit posar fi a la seva trajectòria. Ho ha fet amb un acte obert a tothom, celebrat a Bilbao el passat dissabte 7 de març.
El coordinador del moviment, Paul Ríos, ja va anunciar el mes d'octubre de 2014 que la xarxa ciutadania havia decidit dissoldre's el març de 2015. Amb el final de la violència d'ETA i la legalització de Sortu, Lokarri considera que la seva existència ha d'acabar, ja que el procés de pau al País Basc és "irreversible".
Lokarri serà recordat per haver organitzat la Conferència Internacional per promoure la resolució del conflicte al País Vasc, coneguda com la Conferència de Pau de Sant Sebastià. Celebrada el 17 d'octubre de 2011, va ser el preàmbul del cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA.
La conferència va comptar amb la participació de personalitats internacionals de la política i la pacificació, com ara Kofi Annan, Bertie Ahern, Gro Harlem Brundtland, Pierre Joxe, Gerry Adams i Jonathan Powell. Va concloure amb la Declaració d'Aiete, que instava a ETA al cessament definitiu de la violència, que va arribar tres dies després, el 20 d'octubre de 2011.
El 2020 somiat per Lokarri
Lokarri considera que la realitat que viu el País Basc, tot i ser notablement millor que la del març del 2006, "no és la que necessita i es mereix". Per això, abans de plegar han volgut fer una última aportació. Així, han somiat com els agradaria que fos la convivència en la societat basca d'aquí a cinc anys, l'any 2020.
En aquest futur somiat per Lokarri totes les víctimes de la violència, tant les provocades per ETA, com per grups parapolicials i per les forces de seguretat, han estat reconegudes i reparades. ETA ha reconegut el dany causat i ha demanat disculpes. L'Estat espanyol ha apropat els presos al seu lloc d'origen i ha investigat les violacions de drets humans. Els partits polítics, per la seva part, han arribat a un acord per impulsar la convivència, la memòria i la reconciliació.
Afegeix un nou comentari